Serrallonga 0948
Romancer català. Ed.a cura de Joan Antoni Paloma. Barcelona, Edicions 62, 1980 (reed. 1995), p. 43.
Joan Sala i Viladrau era el nom que jo tenia, |
|
2 |
per altre nom Serrallonga, casat amb una pubilla. |
Teníem dos heretats que molt bé nós hi vivíem, |
|
4 |
de continu dos fadrins a la taula nos servien. |
Vaig tenir quatre raons amb un fadrí de la vila, |
|
6 |
de raons i més raons jo li vaig llevar la vida. |
Un dia em passà pel cap de fer-me cap de quadrilla, |
|
8 |
és veritat que trobí cinquanta hòmens en un dia; |
ja fórem cínquanta-dos jo i un mosso que tenia. |
|
10 |
No teníem cap diner, jo i les camarades mies, |
sabíem que en un hostal de diners prou n’hi havia: |
|
12 |
d’allà ens en vàrem portar, passa de cinc-centes lliures. |
Jo me’n só determinat de tornar-hi sol un dia. |
|
14 |
Ja en veig venir l’hostalera que cap a mi se’n venia. |
De tan lluny com la’n vaig veure jo saludar-la volia. |
|
16 |
--Diuen que ara per ací no hi ha gent de mala vida, |
per a mi bé n’hi ha hagut, m’han robat tot quant tenia; |
|
18 |
los traïdors d’en Serrallonga, llamp que li llevi la vida!-- |
--Jo penso entre mi mateix: ‘lo mal que tu em vols te vinga’, |
|
20 |
posa al llibre dels perduts totes les cinc-centes lliures.-- |