Joan Sala i Viladrau     era el nom que jo tenia,

 2

per altre nom Serrallonga,     casat amb una pubilla.

Teníem dos heretats     que molt bé nós hi vivíem,

 4

de continu dos fadrins     a la taula nos servien.

Vaig tenir quatre raons     amb un fadrí de la vila,

 6

de raons i més raons     jo li vaig llevar la vida.

Un dia em passà pel cap     de fer-me cap de quadrilla,

 8

és veritat que trobí     cinquanta hòmens en un dia;

ja fórem cínquanta-dos     jo i un mosso que tenia.

10

No teníem cap diner,     jo i les camarades mies,

sabíem que en un hostal     de diners prou n’hi havia:

12

d’allà ens en vàrem portar,     passa de cinc-centes lliures.

Jo me’n só determinat     de tornar-hi sol un dia.

14

Ja en veig venir l’hostalera     que cap a mi se’n venia.

De tan lluny com la’n vaig veure     jo saludar-la volia.

16

--Diuen que ara per ací     no hi ha gent de mala vida,

per a mi bé n’hi ha hagut,     m’han robat tot quant tenia;

18

los traïdors d’en Serrallonga,     llamp que li llevi la vida!--

--Jo penso entre mi mateix:     ‘lo mal que tu em vols te vinga’,

20

posa al llibre dels perduts     totes les cinc-centes lliu­res.--