Pan-Hispanic Ballad Project
Total: 22
0802:16 Nodriza del infante (í-a) (ficha no.: 6374)
Versión de Cataluña s. l. (España).
Documentada en o antes de 1882. (Colec.: Milà i Fontanals, M.). Publicada en Milá y Fontanals 1882, nº 33A, pp. 39-41 (notación musical nº 9, p. 436). 052 hemist. Música registrada. |
|
|
Lo bon rey s` en va á cassá, lo bon rey y la regina; |
2 |
No quede ningú al palau sinó l` infant y la dida. |
|
Infantó no vol callá ni en bressol ni en cadira, |
4 |
Sinó am un ramellet d` or que la dida ni teníe. |
|
La dida n` arme un gran foch de coscolls y de semía; |
6 |
A la voreta del foch la dida s` en ha adormida; |
|
Quant la dida `s despertá trova l` infant cendra viva: |
8 |
--Valeum` en, Santíssim Deu, aydeum`en, Verge Maria. |
|
Que si vos no m` ajudau del Rey seré perseguida. |
10 |
Set anells d` or que jo tinch tots set vo` les donaría: |
|
A vos com á dolça mare, corona d` or vos faría, |
12 |
Al vostre fill preciós, un` altra de plata fina.-- |
|
Estant en `questes rahons un patje del Rey arribe: |
14 |
--Dida, que ne teniu vos que n` estau tan aflijida? |
|
--Se m` a cremat un volqué dels millos qu` el rey teníe. |
16 |
--Dida, ve-os aquí dinés, `naulo comprá á la botiga. |
|
--A la botiga no n` hi ha dels volques que `l Rey teníe. |
18 |
--Si no n` hi ha de plata y or compreulo de seda fina.-- |
|
Estan en `questes rahons lo rey y la reyna arrive[n]; |
20 |
--¿Dida, ahont teniu l` infant que n` estau tan afligida? |
|
--L` infant lo ne tinch al llit, es al llit que m` en dormie. |
22 |
--Tant si dorm com si no dorm, l` infant veure me voldría.-- |
|
La dida va dret al llit molt trista y molt afligida, |
24 |
A la voreta del llit trobe l` infant que s` en rie. |
|
--Valeum` en, Santíssim Deu, aydaume, Verge Marie |
26 |
Les promeses que-os hi fet totas vos [les] donarie.-- |
|  |
Variantes: -2a N. q. n. a. palacio. -4b / q. l. d. ne t. Título original: La nodriza.
|
Go Back
|
0802:17 Nodriza del infante (á-a) (ficha no.: 8340)
Versión de Sisterna (parr. Santa María de Sisterna, ay. Ibias, p.j. Cangas del Narcea, ant. Cangas de Tineo, Asturias, España).
Recitada por Belarmina Sal González (83a en 1991). Recogida por Anita Gavela, Juan José Pérez, y Jesús Suárez López, en dos ocasiones, 02/08/1991+00/03/1992 (Colec.: Gavela Sal). Publicada en SilAstur VI 1997, nº 24:02, p. 241 (notación musical). Reeditada en Petersen-Web 2006. Texto © R. Gavela Sal. Reproducida con permiso del recolector. 028 hemist.
Música registrada.
|
|
|
Tándose la Teresita en sillas de oro sentada |
2 |
con el niño entre los brazos se quedara adormentada; |
|
cuando Teresa despierta el niño se le quemara. |
4 |
Teresa comienza a voces que el palacio retemblaba, |
|
bien lo oyera el rey Alfonso altas torres donde estaba. |
6 |
--¿Tú qué tienes, Teresita, tú que tienes, mi criada? |
|
--Quemé las mantillas finas de las mejores del ama. |
8 |
--Si las quemaste de seda, yo te las daré de holanda.-- |
|
Teresa comienza a voces que el palacio retemblaba. |
10 |
--¿Tú qué tienes, Teresita, tú que tienes, mi criada? |
|
--El niño estaba en carbón, las mantillas en cernada. |
12 |
--(Y) si tú quemaste al niño tú también serás quemada. |
|
Acudide mis criados a por leña pa quemarla.-- |
14 |
Cuando la leña llegó Teresita ya finara. |
|  |
Nota: tras los primeros hemistiquios se canta el estribillo Que se me da a mí. y tras los segundos, No se me da nada.
|
Go Back
|
0802:18 Nodriza del infante (á-a) (ficha no.: 8384)
Versión de Tablado [Trabáu] (parr. San Luis de Tablado, ay. Degaña [concejo], p.j. Tineo, comc. Valle del Narcea, Asturias, España).
Recitada por Adela González (78a). Recogida en Cerredo [Zarréu] por Jesús Suárez López, 31/08/1991 (Colec.: Suárez López, J.). Publicada en SilAstur VI 1997, nº 24:01, p. 240 (notación musical)). 010 hemist. Música registrada. |
|
|
Teresina daba voces en sillas de oro sentada, |
2 |
que se le queimaba el niño, el niño se le queimaba. |
|
--¿Tú qué tienes, Teresina, que tantas . . . . . . . . .? |
4 |
--Que se me quemaba el niño, el niño se me quemaba. |
|
--Si mi niño se queimó tú tamién serás queimada.-- |
|  |
Go Back
|
0802:19 Nodriza del infante (á-a) (ficha no.: 9392)
Versión de Sisterna (parr. Santa María de Sisterna, ay. Ibias, p.j. Cangas del Narcea, ant. Cangas de Tineo, Asturias, España).
Recitada por Roberto Gavela Sal. Recogida por Xosé Fernández "Ambás", 00/09/2011 (Colec.: Gavela Sal; cinta: LS109716). Publicada en Petersen Web 2012, Texto. 026 hemist.
Música registrada.
|
|
|
Tándose la Teresita en silla de oro sentada |
2 |
con el niño entre los brazos se quedara atormentada. |
|
Cuando Teresa despierta el niño se le quemara. |
4 |
Teresa comienza a voces que el palacio retemblaba, |
|
--¿Tú qué tienes, Teresita, tú que tienes, mi criada? |
6 |
--Quemé las mantillas finas de las mejores del ama. |
|
--2 las quemaste de oro, yo te las daré de holanda.-- |
8 |
Teresa comienza a voces que el palacio retemblaba. |
|
--¿Tú qué tienes, Teresita, tú que tienes, mi criada? |
10 |
--El niño estaba en carbón, las mantillas en cernadas. |
|
--Tú si quemastes al niño tú también serás quemada. |
12 |
Acudide mis criados por leña para quemarla.-- omite a (a por) |
|
Cuando la leña llegó Teresita ya finara. |
|  |
Notas: Naturalmente, la versión de Roberto, hijo de Belarmina Sal González, es casi idéntica a la versión de su madre (ficha 8340). Al igual que Belarmina, Roberto canta el estribillo Que se me da a mí.tras los primeros hemistiquios y No se me da nada tras los segundos.
Variantes respecto de la versión de Belarmina: -1b silla; -tras el -4ab Belarmina incluye un verso aquí omitido: bien lo oyera el rey Alfonso / altas torres donde estaba ; -8a Tú Sí las q. de oro; -10b cernada; -11b cernadas; -12a Tú si quemastes;-13b por l. para q.
|
Go Back
|
0802:12 Nodriza del infante (í-a) (ficha no.: 4562)
Versión de Riudeperes (ay. Vilanova de Sau, p.j. Vic, Barcelona, auton. Catalunya, España).
Recogida por Jacint Verdaguer, (Colec.: Verdaguer). Publicada en Verdaguer - Rebés/GRFO 2002, nº 51, p.99 (Materials de M. Aguiló 23-VI, doc. 15 [MM. 17]). 042 hemist. Música registrada. |
|
|
L` infantet no vol callar ni en bressol ni en cadira, |
2 |
ni tampoc amb un pom d`or que la dida l`hi tenia, |
|
sinó a la vora del foc que li té la seva dida. |
4 |
La dida féu un gran foc per veure si dormiria, |
|
i amb l`escalfor del foc ella s`hi és adormida. |
6 |
Quant ella se`n despertà, troba l`infant cendra viva. |
|
Ai, ella en féu un gran crit: --Valga `m la Verge Maria, |
8 |
que si vós no m` ajudeu jo no en seré corregida. |
|
Ai, si per cas m` ajudeu jo us en faré una camisa, |
10 |
una camiseta d`or voltada de tela prima.-- |
|
Tenint aquestes raons, un criat del rei arriba: |
12 |
--Ai, dida, doncs què teniu, de què esteu tan afligida? |
|
--Som perdut un diamant dels quins jo més recatia. |
14 |
--Ai, veus en aquí cent sols, aneu a l`argenteria. |
|
--Ai, de un cent a dos-cents com aquell no n`hi hauria! |
16 |
--Ai, a on teniu l`infant, a on teniu l`infant, dida? |
|
--A dessobre el llit, que dorm, a dessobre el llit dormia. |
18 |
--No és a sobre el llit, no, que l`infant és cendra viva. |
|
--No fa cendra viva, no, que bé el sento jo que crida.-- |
20 |
I ella passa sala enllà i cap a la cambra es fica, |
|
i sí que l`hi ha trobat del modo que l`hi tenia. |
|  |
Nota del editor: -13b: recatia, mot estrany que podríem relacionar amb `pecar`. -14a: sols,deu voler dir sous.
|
Go Back
|
0802:13 Nodriza del infante (í-a) (ficha no.: 4563)
Versión de Barcelona s. l (Barcelona, auton. Catalunya, España).
Recitada por Maria Font i Palau. Recogida por Jaume Aiats, Ignasi Roviró, y Xavier Roviró, 18/07/1983 (Archivo: GRFO; Colec.: Arxiu GRFO; cinta: 175-B-2). Publicada en Verdaguer - Rebés/GRFO 2002, nº 51-A, p. 100 y GRFO CT 2002, corte 25. 022 hemist.
Música registrada.
|
|
|
Si l`infant no vol dormir ni amb bressol ni amb cadira, |
2 |
sinó a la voreta del foc i a la falda de la dida. |
|
Son soneta, vine son, son soneta, vine, vine. |
|
La dida en guarní un gran foc per veure si s`adormiria. |
4 |
Quan la dida es despertà, veu l`infant que és cenra viva. |
|
Ja n`arrenca un gran crit. --Valga `m la Verge Maria! |
6 |
--Fill del rei ho ha sentit. --Ai, què té la nostra dida?-- |
|
--He perdut un anell d`or dels millors que jo tenia. |
8 |
--Dida, aquí teniu diners, aneu a l`argenteria. |
|
--L` anell que jo n`he perdut amb diners no el trobaria. |
10 |
--Se`n va prop del bressol, veu a l`infant que dormia. |
|
--Quin miracle tan gran heu fet, la humil Verge Maria!-- |
|  |
Nota: se repite el estribillo de la forma acostumbrada: tras todos los versos a partir del 2º, para luego volver a cantar el verso anterior, empalmándolo con el siguiente. Sólo quedaron grabados los primeros cinco versos.
|
Go Back
|
0802:20 Nodriza del infante (í-a) (ficha no.: 9768)
Versión de Prats de Lluçanès (Barcelona, España).
Recitada por Maria Antic i Noguera. Recogida por Xavier Roviró, Ignasi Roviró, y Jaume Aiats, 20/07/1982 (Archivo: ASFG; Colec.: Fraile Gil, J. M.). Publicada en GRFO CTT I.2, 1994, Cançons i tonades tradicionals de la comarca d`Osona (ed Generalitat de Catalunya, Dppt. De Cultura, Barcelona), corte 32 y Fraile Gil Rom-Panhisp.-2/CD, vol. 2, corte nº 133, texto nº XI.1, p. 230-231. © Fraile Gil. Reproducida aquí con permiso del editor. 036 hemist.
Música registrada.
|
|
|
A caçar n`és el bon rei, el bon rei i la regina, |
2 |
no roman ningú a palau sinó l`infant i la dida. |
|
L`infantó no vol callar ni amb bressol ni amb cadira, |
4 |
sinó voreta del fo o bé en braços de la dida. |
|
La dida ja en fa un gran foc de llenya seca d`alzina, |
6 |
i amb l`ardoreta del foc se n`ha la dida adormida. |
|
Quan la dida es despertà troba l`infant cendra viva. |
8 |
Varen sentir-ne un gran crit: --Valga`m la Verge Maria! |
|
Set anells tinc que són d`or, tot set us els donaria, |
10 |
--Verge, si em torneu l`infant, corona d`or Vos faria, |
|
i a vostre Fill gloriós una altra de plata fina.-- |
12 |
Mentres estava pregant ja ve el rei i la regina. |
|
--Dida, a on teniu l`infant, que de veure`l ja me`n frissa? |
14 |
--Linfantó n`és al bressol, nita i dia dormiria. |
|
--Ai, dida, aneu-lo a cercar sinó jo també hi airia- |
16 |
La dida s`en va al llit, troba l`infant que dormia. |
|
Varen sentir-ne un gran crit: --Valga`m la Verge Maria! |
|
18*Les promeses que us he fet seran totes ben complides-- |
|  |
Nota:
Nota de Fraile Gil: cedida amablemente por Xavier Roviró, Ignasi Roviró y Jaume Aiats.
Título catalán: La dida.
|
Go Back
|
0802:11 Nodriza del infante (í-a) (ficha no.: 3665)
Versión de Sant Aniol de Finestres (ay. Sant Aniol de Finestres, p.j. Olot, comc. Garrotxa, Girona, auton. Catalunya, España).
Recitada por Joan Guix i Maspoc (78a). Recogida en Montagut de Fluvià por Salvador Rebés y Isabel Ruiz, 20/06/1982 (Colec.: Rebés - Ruiz). Publicada en Rebés 1994, De Balada y Lírica, 2. 3er Coloquio internacional del romancero, nº 25, pp. 107-108. 032 hemist. Música registrada. |
|
|
La reina ha tingut un nen més bonic que el sol i lluna, |
2 |
no se l`ha pogut criar, l`ha tingut que donar a dida. |
|
I l`infant no vol callar, ni en bressola ni en cadira, |
4 |
ja la dida fa un gros foc de carbó i llenya d`alzina, |
|
i amb l`escalfor del foc, la dida s`hi és adormida. |
6 |
Quan ella se`n despertà, trob l`infant en cendra viva. |
|
Ja en fa un gros sospir: --Valgá m la Verge Maria, |
8 |
que si cas no m`ajudeu jo en seria perseguida, |
|
lo primer d`un Déu del cel i el segon per la justicia!-- |
10 |
Mentre està diguent això, el rei i la reina arriben. |
|
--Dida, i on teniu l`infant, que per veure`l veníem? |
12 |
--L`infant n`és al bressol, dormiria nit i dia.-- |
|
Dida se`n puja escala amunt, tota trista i afligida. |
14 |
Quan arriba a dalt de tot, el veu al bressol que se`n rivia. |
|
--Ai, dida, per un bé que us vull, torneu-me antes dels tres dies |
16 |
que jo som baixat del cel sols per salvà-us-en la vida.-- |
|  |
Variante: tornada: Mentrestant l. d. de c.
Nota: tras los versos pares se canta el estribillo La non-non, ai!, feu-li non-non, / bressolant la dida canta i l`infant dorm.//. Grabada en "Benet".
|
Go Back
|
0802:1 Nodriza del infante (á-a) (ficha no.: 848)
Versión de Campo del Agua [ant. Aira da Pedra] (ay. Villafranca del Bierzo, ant. Paradaseca, p.j. Ponferrada, ant. Villafranca del Bierzo, comc. Burbia, León, España).
Recitada por Antolina Poncelas Poncelas (79a). Recogida por Julio Camarena, 16/08/1985 (Archivo: ASOR; Colec.: Camarena, J.; cinta: 23B-029). Publicada en TOL I 1991, pp. 245-246. 038 hemist. Música registrada. |
|
|
[Un lunes] por la mañana Teresiña madrugaba, |
2 |
a empañar niños al rey á sombra de una retrama. |
|
Como el calor era mucho, Teresiña adormentara. |
4 |
Cuando espertó Teresiña, cuando espertó la cuitada, |
|
el niño estaba en carbón, los pañales en cernada. |
6 |
Voces que da Teresiña toda la sala temblaba. |
|
Oyérala el buen rey del palacio donde estaba: |
8 |
--¿Qué te pasa, Teresiña, qué te pasa, mi criada? |
|
--Es que se me ha quemado la mantilla de Granada. |
10 |
--Si te quemó, Teresiña, si te quemó, mi criada, |
|
si te quemó la mantilla, te daré otra de holanda. |
12 |
Traeme ese niño, Teresa, que le quiero ver la cara. |
|
--Ese niño, buen rey, está escansando en la cama. |
14 |
--¡Fuera, fuera, mis criados, a buscar otra retama |
|
que el cabo que llevó el niño ha de llevar la criada!-- |
16 |
Estando en estas razones, Teresiña muerta estaba. |
|
En la su mano derecha tiene una carta cerrada; |
18 |
aquella carta decía, aquella carta mandaba, |
|
que den el cuerpo a la tierra, que el alma en descanso estaba. |
|  |
Go Back
|
0802:2 Nodriza del infante (á-a) (ficha no.: 849)
Versión de Láncara (ant. Láncara, ant. Murias de Paredes, comc. Luna, León, España).
Recitada por Teresa Fernández Suárez (54a). Recogida por Eduardo Martínez Torner, 00/00/1916 (Archivo: AMP; Colec.: Torner, E. M.). Publicada en TOL I 1991, p. 246. 028 hemist. Música registrada. |
|
|
Un rey tenía una hija, huerfanita se quedaba; |
2 |
tierna se quedó sin madre y buen ama le buscaba, |
|
para criarla el buen rey en ella confianza hallaba. |
4 |
Ella mucho la quería y también bien la estimaba. |
|
Ella se quedó dormida a la luz de la reclama. |
6 |
Cuando espertó, Teresina voces daba que pasmaba. |
|
Muy bien lo oyera el buen rey que en altos palacios estaba: |
8 |
--¿Por qué lloras, Teresina, por qué lloras tú, cuitada? |
|
--Lloro por una mantilla que se me quemó de lana. |
10 |
--Si se te quemó de lana, yo te la daré de holanda. |
|
Enséñame la mi hija que le quiero ver la cara. |
12 |
--Su hija estaba dormida, no quisiera despertarla.-- |
|
Estando en estas razones, Teresina se finaba. |
14 |
Las campanas de los cielos de alegría se tocaban. |
|
¡Válgame Nuestra Señora, válgame la Soberana! |
|  |
Go Back
|
0802:3 Nodriza del infante (á-a) (ficha no.: 850)
Versión de Culebros (ay. Villagatón, p.j. Astorga, comc. Cepeda, León, España).
Recitada por Gloria Pérez (57a). Recogida por Raquel Calvo, Mariano de la Campa, Diego Catalán y Ana Valenciano, 02/12/1984 (Archivo: ASOR; Colec.: Encuesta LEÓN 84; cinta: 3.2-12.3/B-09). Publicada en TOL I 1991, pp. 246-247. 038 hemist. Música registrada. |
|
|
Teresina madrugó un lunes por la mañana |
2 |
a empañar el hijo `el rey a la luz de una retama. |
|
Mientras lo estaba empañando, el sueño mucho le daba. |
4 |
Cuando despertó Teresa, cuando despertó, cuitada, |
|
halló el infante quemado, las mantillas en cernada. |
6 |
Teresina daba voces que la sala retemblaba, |
|
hasta que la sintió el rey en altas torres que estaba: |
8 |
--¿Qué haces ahí, Teresina, tan triste y desconsolada? |
|
--Se me quemó una mantilla, una mantilla de grana. |
10 |
--Si se te quemó de grana, yo te la compró de holanda. |
|
Sácame pa acá el infante que le quiero ver la cara. |
12 |
--El infante está dormido, no es fácil que despertara. |
|
--Sacámelo tú, traidora, sácamelo tú, malvada, |
14 |
que si algo le hubiera pasado |
|
entre caballos y fieras vas a ser escuartizada.-- |
16 |
Antes de la media hora, Teresina muerta estaba. |
|
A los pies de Teresina hay una carta cerrada, |
18 |
que con letras de oro dice estas siguientes palabras: |
|
"Que no le hagan daño al cuerpo, que el alma en descanso estaba". |
|  |
Go Back
|
0802:4 Nodriza del infante (á-a) (ficha no.: 851)
Versión de San Martín de Agostedo (ay. Santa Colomba de Somoza, p.j. Astorga, comc. Maragatería, León, España).
Recitada por Francisca Rebaque (73a). Recogida por Mariano de la Campa, Victorino Madrid, Elena Hernández Casañas y Julia Valenzuela, 29/07/1985 (Archivo: ASOR; Colec.: Encuesta LEÓN 85; cinta: 5.29-6.3/A-07). Publicada en TOL I 1991, pp. 247-248. 030 hemist. Música registrada. |
|
|
Madrugaba Teresina un lunes muy de mañana, |
2 |
a ampañar hijos del rey a lumbres de una reclama. |
|
Como la lumbre era dulce, el sueño la retentaba. |
4 |
Cuando recordó Teresa, la niña estaba quemada. |
|
Voces daba Teresina que hacía retemblar la sala. |
6 |
Oyérala el buen rey de altas torres donde estaba. |
|
--¿Qué te pasa, Teresina, qué tienes, bien de mi alma? |
8 |
--Se me quemó una mantilla de las mejores de holanda. |
|
--Si te se quemó de holanda, yo te la daré de grana. |
10 |
Enséñenme la mi hija, que le quiero ver la cara. |
|
--La su hija está dormida, no es posible el recordarla. |
12 |
Márchese de ahí, el buen rey, vuelva usted por la mañana.-- |
|
Cuando el buen rey volvió, Teresina muerta estaba. |
14 |
En la su mano derecha tiene una carta cerrada: |
|
Que no le hagan mal al cuerpo, que su alma en descanso estaba. |
|  |
Nota: Tiene el estribillo a) Que viva el amor ; b) Que viva la gala. |
Go Back
|
0802:5 Nodriza del infante (á-a) (ficha no.: 852)
Versión de Quintanilla de Somoza (ay. Luyego, ant. Priaranza de la Valduerna, p.j. Astorga, comc. Maragatería, León, España).
Recitada por Margarita Cordero (85a). Recogida por Concha Enríquez de Salamanca, Javier Olmos, y Ana Vian, 12/07/1985 (Archivo: ASOR; Colec.: Encuesta LEÓN 85; cinta: 1.12-7.2/B-09). Publicada en TOL I 1991, p. 248. 014 hemist. Música registrada. |
|
|
Madrugaba Teresina el lunes por la mañana, |
2 |
a empañar hijos del rey a la orilla de una retrama. |
|
Con el calor de la lumbre el sueño la retentaba. |
4 |
Cuando Teresina se dio cuenta, el niño se le quemaba. |
|
El padre, de que lo vio, le decía a la hermana: |
6 |
--La muerte que llevó el niño, mejor la lleve la hermana; |
|
que si el niño se quemó hoy, tú la muerte llevarás mañana. |
|  |
Go Back
|
0802:6 Nodriza del infante (á-a) (ficha no.: 853)
Versión de Bustos (ay. Valderrey, p.j. Astorga, comc. Astorga, León, España).
Recitada por Julia Miguélez del Río (70a). Recogida por Mikel Bilbao, Raquel Calvo, Francisco Mendoza Díaz-Maroto y Flor Salazar, 14/07/1985 (Archivo: ASOR; Colec.: Encuesta LEÓN 85; cinta: 7.14-7.1/B-03). Publicada en TOL I 1991, pp. 248-249. 034 hemist. Música registrada. |
|
|
Estaba mi Teresita en sillas de oro sentada, |
2 |
empañando hijos del rey, dormidita se quedara. |
|
Despertara la Teresa, |
4 |
el niño hecho carbón, las mantillas en cernada. |
|
Daba voces la Teresita, daba voces la cuitada, |
6 |
que la oyera el buen rey de altas torres donde estaba. |
|
--¿Qué tiene, la mi Teresita, qué tiene, la mi criada? |
8 |
y enséñame pa acá el niño, que le quiero ver la cara. |
|
--Perdóneme usté, el buen rey, el niño se me quemara. |
10 |
--Si se te quemó el niño, también tú has de ser quemada. |
|
Bajen, bajen mis criados, a Teresita encerrarla, |
12 |
y a darle de comer más que cecina salada, |
|
y a darle de beber agua de la bacalada. |
14 |
Bajen, bajen mis criados y a Teresita quemarla.-- |
|
Cuando los criados bajan, Teresita muerta estaba, |
16 |
y en la su mano derecha tiene una carta cerrada: |
|
Que le den sagrado al cuerpo, que su alma en descanso estaba. |
|  |
Nota: Tiene el estribillo a) Que viva el amor ; b) Que viva la gala. |
Go Back
|
0802:7 Nodriza del infante (á-a) (ficha no.: 854)
Versión de Tejados (ay. Valderrey, p.j. Astorga, comc. Astorga, León, España).
Recitada por Isabel Otero (75a). Recogida en Astorga (Residencia San Francisco) por Javier Olmos, José Ramón Prieto, Flor Salazar y Salvador Rebés, 15/07/1985 (Archivo: ASOR; Colec.: Encuesta LEÓN 85; cinta: 7.15-7.1/A-02). Publicada en TOL I 1991, pp. 249-250. 034 hemist. Música registrada. |
|
|
Estaba la Teresita en sillas de oro sentada, |
2 |
empañando hijos del rey a la luz de una retana. |
|
Como la lumbre era de urz, dormidita se quedara. |
4 |
Cuando recordó Teresa, cuando recordó, cuitada, |
|
del niño se hizo un carbón, de las mantillas cernada. |
6 |
Daba voces Teresita, que la sala retemblaba; |
|
y acudiera el buen rey y así le preguntaba: |
8 |
--¿Qué tienes, la Teresita, qué tienes, la mi criada? |
|
--Se me quemó una mantilla de las mejores de holanda. |
10 |
--Si se te quemó de holanda, yo te la daré de grana, |
|
y tráeme pa aquí ese niño, que quiero verle la cara. |
12 |
--Perdóneme usted, buen rey, que el niño se me quemara. |
|
--Si se te ha quemado el niño, también tú has de ser quemada.-- |
14 |
Y la encerrara en un cuarto, al otro día quemarla. |
|
L`otro día cuando fueron, Teresita muerta estaba. |
16 |
En la su mano derecha tenía una carta cerrada: |
|
"Darle de sagrado al cuerpo, que el alma en descanso estaba." |
|  |
Nota: Tiene el estribillo a) ¡Que viva el amor! ; b) ¡Que viva la gala! |
Go Back
|
0802:8 Nodriza del infante (á-a) (ficha no.: 855)
Versión de Castrocontrigo (ay. Castrocontrigo, p.j. La Bañeza, comc. Valdería, León, España).
Recitada por María Castaña Carracedo (60a). Recogida por Robert Heifetz, Francisco Mendoza Díaz-Maroto, Margarita Morton y Elvira Ramini, 04/07/1980 (Archivo: ASOR; Colec.: Encuesta NORTE 80; cinta: 1.4-7.1/B-02). Publicada en TOL I 1991, p. 250. 018 hemist. Música registrada. |
|
|
Voces daba Teresita, el lunes por la mañana, |
|
| (que se le quemaba el niño.) |
|
2 |
--¿Qué te pasa, Teresita, que estás tan apurada? |
|
--Se me quemó la mantilla de las mejores de holanda. |
4 |
--Si mi hijo se quemó, tú también serás quemada, |
|
con cien carros de carbón y otros tantos de retama.-- |
6 |
Y a las doce de la noche en la hoguera la quemaba. |
|
Se presentara la Virgen en el medio de las llamas. |
8 |
--Tú no temas, Teresita, tú no puedes ser quemada, |
|
que tú te vas para el Cielo para hacerme a mí compaña. |
|  |
Go Back
|
0802:9 Nodriza del infante (á-a) (ficha no.: 1795)
Versión de Rubiales (ay. Viana do Bolo, ant. Viana, p.j. Pobra de Trives, ant. Viana do Bolo, Ourense, España).
Recitada por Petra Fernández. Recogida por Alfonso Hervella Courel, (Archivo: AMP). Publicada en RT-Galicia 1998, p. 229. 022 hemist. Música registrada. |
|
|
--¿Qué tienes tú, Teresita, qu` hasta el palacio temblaba? |
2 |
--Se me quemó la mantilla, la mejor, que era de grana. |
|
--Si se quemó la mantilla, otra te dará tu ama. |
4 |
¿Onde tienes el niño, Teresa, que le quiero ver la cara? |
|
--Perdóneme, señor rey, que el niño se me quemara; |
6 |
el niño estaba en carbón, los pañales internaban. |
|
--¡Alto, alto, meus criados, al monte por la retama!-- |
8 |
La guía que llevó el niño hala llevar la criada. |
|
--¡Alto, alto, meus criados, que la señora vos manda!-- |
10 |
La guía que llevó el niño no la lleva la criada; |
|
la echaremos por el mundo com` una mujer mundana. |
|  |
Nota: Hervella recogió romances principalmente en Viana do Bolo, por lo que el pueblo de Petra Fernández será Rubiales y no Rubiás, como lo confirma el manuscrito en el AMP que registra la versión de Petra de La buena hija [0635, véase el registro nº 9320].
|
Go Back
|
0802:10 Nodriza del infante (á-a) (ficha no.: 3422)
[0004 Quejas de doña Urraca, contam.]
Versión de Doney de la Requejada (ay. Rosinos de la Requejada, p.j. Puebla de Sanabria, comc. Sanabria, Zamora, España).
Recitada por Victoria Centeno Centeno (47a). Recogida en Baracaldo, Vizcaya por José Manuel Fraile Gil y Gustavo Cotera, 07/02/1989 (Archivo: ASFG; Colec.: Fraile Gil, J. M.). Publicada en Fraile Gil Rom-Panhisp.-1 1992/5CD, Primera Antología Sonora, v. 5, TECNOSAGA, KPD-(5)10.9004, corte 21 © Fraile Gil. Reproducida aquí con permiso del editor. 034 hemist.
Música registrada.
|
|
|
Madrugara Marianita madrugara Mariana |
2 |
a empañar hijos del rey a la luz de una retrama. |
|
Como el fuego era tan grande, Marianita tres velada. |
4 |
Cuando despertó la triste, la triste desconsolada, |
|
halló los pies en la lumbre, la cabeza hecha encernada. |
6 |
Voces da Marianita, voces daba Mariana. |
|
Oyerala el rey, su tío al pasarla donde estaba. |
8 |
--¿Por qué lloras, Marianita, por qué lloras, Mariana? |
|
--Lloro por una mantilla que se me quemó de grana. |
10 |
--Si se quemó esa mantilla, muchas más hay en mi casa. |
|
Sube el niño para arriba, que le quiero ver la cara. |
12 |
--¡Cómo lo he `subir, la triste, la triste desconsolada; |
|
se halló los pies en la lumbre, la cabeza hecha encernada. |
14 |
--Coge la rueca y el huso, la mantellina terciada, |
|
vete por el mundo adelante como una mujer mundana, |
16 |
--¿Por qué he de marchar la triste, la triste desconsolada, |
|
pudiendo estar en mi casa bien querida y estimada? |
|  |
Notas: tras los primeros hemistiquios se canta el estribillo: qué se me da a mí y tras los segundos, no se me da nada (salvo en el v. 4, en que ambos se cantan al final del verso y el v. 9, sin estribillo).
Notas de Fraile Gil: Esta intersantísima versión toma como desenlace, desde el verso catorce, unos hemistiquios del antiquísimo romance Las quejas de doña Urraca. El marcado carácter arcaizante de esta versión se ve reforzado por el estribillo, ... de sugerentes y lejanas resonancias.
Variantes de otra recitación de la misma informante recogida en 1990 por José Manuel Pedrosa: -3b, -4a y -5ab omitidos; -6a daba; -7a Oyérala el r. su padre; -7b alta sala de onde estaba; -12a he de subir; -13a si hallé; -13b cernadas; -15a alante; -16 omitido.
|
Go Back
|
0802:14 Nodriza del infante (á-a) (ficha no.: 5869)
Versión de Doney de la Requejada (ay. Rosinos de la Requejada, p.j. Puebla de Sanabria, comc. Sanabria, Zamora, España).
Recitada por Aquilina Zanca Domínguez (64a). Recogida en Madrid por Antonio Fidalgo, Carmen Fidalgo, Fernando González y José Manuel Pedrosa, 04/08/1990 (Colec.: Pedrosa, J. M.). Publicada en Pedrosa 1992b, p. 158. 028 hemist. Música no registrada. |
|
|
Madrugara Marianita, madrugara Mariana, |
2 |
a empañar hijos del rey a la luz de una retrama. |
|
Como el fuego era tan grande, la triste, desconsolada. |
4 |
Voces daba Marianita, voces daba Mariana; |
|
oyérala el rey, su padre, alta sala por onde estaba: |
6 |
--¿Por qué lloras, Marianita, por qué lloras, Mariana? |
|
--Lloro por una mantilla que se me quemó de grana. |
8 |
--Si se quemó esa mantilla, muchas más hay en mi casa. |
|
Sube el niño para arriba, que le quiero ver la cara. |
10 |
--¿Cómo lo he de subir, la triste, la triste desconsolada, |
|
si hallé los pies en la lumbre, la cabeza hecha cernadas? |
12 |
--Coge la rueca y el huso, la mantellina terciada, |
|
vete por el mundo alante como una mujer mundana, |
14 |
pudiendo estar en mi casa bien querida y estimada.-- |
|  |
Go Back
|
0802:15 Nodriza del infante (á-a) (ficha no.: 5870)
Versión de Burganes de Valverde (ay. Burganes de Valverde, p.j. Benavente, Zamora, España).
Recogida por José Manuel Pedrosa, 25/08/1993 (Colec.: Pedrosa, J. M.). Publicada en Pedrosa 1992b, pp. 158-159. 042 hemist. Música no registrada. |
|
|
Estaba la Teresita en sillas de oro sentada, |
2 |
empañando el hijo `el rey a la luz de la retama. |
|
Con el calor de la lumbre Teresita dormitaba; |
4 |
cuando recordó, la triste, cuando recordó, cuitada, |
|
el niño echaba carbón, las mantillas en cernada. |
6 |
Estaba dando gritos que el palacio retumbaba, |
|
hasta que la oyó el buen rey en el buen sitio onde estaba: |
8 |
--¿Por qué lloras, Teresita, por qué lloras, mi criada? |
|
--Se me quemó la mantilla de las mejores de holanda. |
10 |
--Si se te quemó de holanda, yo te la doy de Granada. |
|
¿Dónde está mi hijo querido, que le quiero ver la cara? |
12 |
--¿Cómo se la va usté a ver, si su hijo se me quemara? |
|
--Si mi hijo se me quemó, tú también serás quemada. |
14 |
--¡Alto, mis criados, alto, por un carro de retama, |
|
para quemar a Teresita en una pública plaza, |
16 |
y que al que primero llegue, tendrá una buena paga!-- |
|
Unos corren y otros corren por ver si a la par llegaban; |
18 |
por lo mucho que corrieron, Teresina muerta estaba, |
|
y en su mano derecha tiene una carta cerrada; |
20 |
en la carta lo que dice, en la carta lo que declara: |
|
"No den martirio a mi cuerpo, que el alma está descansada." |
|  |
Go Back
|
0802:21 Nodriza del infante (í-a) (ficha no.: 9769)
Versión de San Mamed de Aliste (ay. Rábano de Aliste, p.j. Zamora, ant. Alcañice, Zamora, España).
Recitada por Lorenza Fernández Rivas (71a). Recogida por José Manuel Fraile Gil, Gustavo Cotera, y José Manuel González Matellán, 28/04/1989 (Archivo: ASFG; Colec.: Fraile Gil, J. M.). Publicada en Fraile Gil TO Zamora 1-2, La tradición oral en la provincia de Zamora. Aliste, (Madrid: Tecnosaga, 2 LP, VPD-2059/60), 1989, disco 1, cara B, corte 10 y Fraile Gil Rom-Panhisp.-2/CD, vol. 2, corte nº 134, texto nº XI.1bis, p. 231. © Fraile Gil. Reproducida aquí con permiso del editor. 034 hemist.
Música registrada.
|
|
|
Estándose Teresita, tan templario y de mañana, |
2 |
empañándose la niña debajo de una retama, |
|
tanta era la calor que el sueño la retentaba. |
4 |
Cuando recordó Teresa la niña estaba quemada, |
|
los pies hechos en ceniza, la cabeza hecha cernada. |
6 |
Voces daba Teresita, voces daba por su sala. |
|
La ha oido el gran rey d`alta sala donde, estaba. |
8 |
--¿Por qué lloras, Teresita, tan templario y de mañana? |
|
--Lloro que se me quemó la mantillina de holanda. |
10 |
--Si se te quemó de holanda yo te daré otra de grana. |
|
Vuélveme p`acá la niña que le quiero ver la cara. |
12 |
--Vaiga con Dios el gran rey y vuelva por la mañana, |
|
que la niña está dormiendo, es posible el despertarla.-- |
14 |
Cuando volvió el gran rey Teresita muerta estaba, |
|
y en su mano derecha tiene una carta cerrada: |
16 |
Que no l`hagan daño al cuerpo, que su alma en descanso estaba. |
|
La niña, si se quemó, de Dios está destinada. |
|  |
Go Back
|
0802:22 Nodriza del infante (í-a) (ficha no.: 9770)
Versión de Marruecos. Recitada por Luis Tangir (70a). Recogida por José Manuel Fraile Gil y Eliseo Parra García, 21/05/1996 (Archivo: ASFG; Colec.: Fraile Gil, J. M.). Publicada en Fraile Gil Rom-Panhisp.-2/CD, vol. 2, corte nº 135, texto nº XI.1ter, p. 231-232. © Fraile Gil. Reproducida aquí con permiso del editor. 022 hemist.
Música registrada.
|
|
|
Yo me levantí un lunes por la mañana |
2 |
y al hijo del rey hallíle polvo y ceniza. |
|
--¿Dónde vais, leona? La color traís perdida. |
4 |
No le deis al prince de esa leche desmayida-- |
|
--¿A do le prince? --Se ha hecho polvo y ceniza.-- |
|  |
Notas: -4a al niño, en la grabación, que se interrumpe tras este verso. Los versos se cantan así: 1a-1b, 1a-1b, 2a, 2a-2b, 3a-3b, 3a, 4a,
|
Go Back
|
Back to Query Form