Pan-Hispanic Ballad Project
Total: 4
0937:2 Mort de l`enamorada (á-a) (ficha no.: 7895)
Versión de Cataluña s. l. (España).
Documentada en o antes de 1882. (Colec.: Milà i Fontanals, M.). Publicada en Milá y Fontanals 1882, nº 337A, pp. 319-322. 048 hemist. Música no registrada. |
|
|
Yo m` en pujo costa amunt amunt la costa solana, |
2 |
quant ne soch á mitx camí sento una veu prima y clara, |
|
y en la veu m` ha aparegut qu` es la meva enamorada, |
4 |
yo m` en torno costa avall, avall la costa solana. |
|
Nos posem á conversá de las penas qu` el cor passa; |
6 |
tant y tant vam conversá qu` ella á plorá s` en posava. |
|
Yo li dono un anell d` or de la pedra virolada, |
8 |
ella `m dona un mocadó tot guarnit d` or y de plata. |
|
Yo m` en torno costa amunt amunt la costa solana, |
10 |
quant ne soch á mitx camí sento tocá las campanas. |
|
En trovava un meu amich, amich meu de confiansa: |
12 |
--Amich, per essé amich, per qui tocan las campanas? |
|
--Per essé amich t` ho diré, per la teva enamorada. |
14 |
--Amich, per essé amich, mentida te n` has pensada.-- |
|
Yo m` en torno costa avall, avall la costa solana, |
16 |
m` en torno girá `l cavall, tot dret á ca-seva anava. |
|
Yo m` en pujo escala amunt com si fos amo de casa, |
18 |
quant en el quarto vaig sé ya la veig amortallada; |
|
tant y tam vaig suplicá la cara s` en destapava. |
20 |
Yo m` en hi jonollo als peus als peus m` en hi jonollava. |
|
--Aneu, aneu, jovenet, sinó es una será un` altre. |
22 |
--Ay de donzellas com vos no s` en trovarían gayres. |
|
--Aneu, aneu, jovenet, que `m faríau condenarme, |
24 |
que yo m` en so `nat del mon, del mon yo m`en soch anada.-- |
|  |
Notas de Milà: -1b y -9b munt á l. c. s; -2a y -10a Q. n. s. dalt de la costa {I(Corrección de E); -4b y -15b vall de l. c. s.; -8a Yo li dono u. m. (Corrección de B); -16 á -18 y -21 (adición de B); --22a Que d. d. c. v.
Título original: La Muerte de la novia.
|
Go Back
|
0937:3 Mort de l`enamorada (á-a) (ficha no.: 7896)
[Cont. con ...?, contam.]
Versión de Cataluña s. l. (España).
Documentada en o antes de 1882. (Colec.: Milà i Fontanals, M.). Publicada en Milá y Fontanals 1882, nº 37A, pp. 47-48. 034 hemist. Música no registrada. |
|
|
| Valdría mes sé soldat, peleyarne nit y dia |
|
2 |
| que no posá l` amor ab cap viuda ni cap nina. |
|
|
| Yo parlo per mi mateix l` he posat ab una nina, |
|
4 |
| m` en ha menat enganyat diguem qu` ab mi `s casaría. |
|
|
| La culpa ella no la té, yo tampoch li donaría, |
|
6 |
| la té son pare y sa mare que no volen qu` ab mi visca. |
|
|
| Puig que Deu ho ha volgut ella es morta á l` altre vida. |
|
8 |
Al punt de la mitja nit sí n` es hora retirada |
|
m` en aniré á la sepultura ahunt ella es enterrada. |
10 |
Me li ajonollo als peus en passo lo Sant Rosari, |
|
mentres li estava passant á la Verge suplicava: |
12 |
--O vos, Verge del Rosé, vos que sou tan soberana, |
|
entre dos enamorats ya n` obresiu un miracle.-- |
14 |
El miracle ya es obrat, la difunta ab ell parlava: |
|
--Aixeca `t, lladre traydó, que la mort me n` ets causada, |
16 |
com si no `n `gués costat re á mon pare y á ma mare, |
|
al pare per darme pa, á la mare per criarme.-- |
|  |
Notas de Milà: -4 N` he anat content y e. (correccion de D); -17 Adicion de D.
Nota: la versión comienza con otro romance aun sin identificar.
|
Go Back
|
0937:4 Mort de l`enamorada (á-a) (ficha no.: 9465)
Versión de Sant Llorenç de Balàfia (ay. Sant Joan de Labritja, p.j. Ibiza, comc. Baleares, isla de Ibiza, Baleares, España).
Recitada por Francesc Xavier Torres i Peters (41a). Recogida por José Manuel Fraile Gil, Marcos León Fernández, y María Lena Mateu Prats, 21/12/2009 (Archivo: ASFG; Colec.: Fraile Gil, J. M.). Publicada en Fraile Gil Rom-Panhisp.-2 2010+2CD, cd 1, corte nº 58, texto núm VI.D.4bis, pp. 127-128. Reproducida aquí con permiso del editor. 042 hemist.
Música registrada.
|
|
|
Jo m`aixec de matinet, de matmet, de bon alba, |
2 |
pos la sella en el cavall i sa pistola a la banda |
|
i me`n vaig a passejar per unes tristes muntanyes. |
4 |
Vaig trabar un amic meu, un amic de confiança. |
|
--Anne meu, si tu em vols dir, per qui toquen ses campanes? |
6 |
--Amic meu, jo t` ho diré, per sa teua enamorada. |
|
--No pot ser possible, això, no fa un quart que l`he deixada.-- |
8 |
D`ona volta en es cavall i cap a sa seua casa. |
|
-Quan vaig ser en vista d` allí ja trob les portes tancades |
10 |
i es balcons que duien dol: la casa molt trista anava. |
|
Quan vaig ser en es replà la vaig trobar amortallada |
12 |
i lligada i enllocada a punt de dur-la a enterrar. |
|
I es jove s` ajonollà, que perdó li demanava. |
14 |
Li vaig dir: --Fuig d` aquí, que et serveix per condemnar-te! |
|
Passa per camí de flors, trabaràs sa meua mare. |
16 |
Ja li pots dir que te donga sa clau de sa meua caixa. |
|
Allínetes trabarás s`anell d`or i ses racades- |
18 |
I es jove, que sent això, es pigà tres punyalades. |
|
L` endemà de matí els portaven a enterrar. |
20 |
A tots es enamorats els havia de passar així, |
|
que aixì Déu los escusava que no haguessen de patir. |
|  |
Nota: Francesc aprendió el romance de de Catalina Ramón Ferrer, la mujer de su padrino, quien los cantaba mientras hacía las faenas de casa.
|
Go Back
|
0937:1 Mort de l`enamorada (á-a) (ficha no.: 7894)
Versión de Riudeperes (ay. Calldetenes, p.j. Vic, comc. Osona, Barcelona, auton. Catalunya, España).
Recogida por Jacint Verdaguer, (Colec.: Verdaguer). Publicada en Verdaguer - Rebés/GRFO 2002, nº 38, p. 79 (Materials de M. Aguiló 28-IX, doc. 10 [MM. 71]). 044 hemist. Música registrada. |
|
|
Un dematí me`n lleví, matinet a punta d`alba, |
2 |
poso la brida al cavall, costa amunt jo me n`anava. |
|
Quan ne som un tros amunt, en sento una veu clara, |
4 |
se`m posa una espina al cor: en serà l`enamorada? |
|
Quan ne som un tros amunt, ja la`n veig que eixir-ne anava, |
6 |
ens posem a enraonar los treballs que el cor passava. |
|
--Ai, jove, me`n tinc d`anar, que la mare m`ha cridada.-- |
8 |
Jo ja me`n vaig cap amunt, i cap amunt se n`anava. |
|
En trobo un meu amic, meu amic de confiança. |
10 |
--Me`n diries, mon amic, per qui toquen les campanes? |
|
--Les toquen pel teu amor, pe` la teva enamorada.-- |
12 |
Quan ne som allà al davant, ja en vaig sentir un gran llanto, |
|
me`n pujo escala amunt com si jo en fos de la casa, |
14 |
poso l`alma sobre el llit: --Teresa, com va la gana? |
|
--Malament, lo meu promès, esta nit m`han combregada. |
16 |
Vés-te`n a dalt del terrat, allí trobaràs la mare, |
|
digué`s que et doni les claus, les claus de la meva caixa. |
18 |
En el primer calaixó trobaràs les arracades, |
|
en el segon calaixó trobaràs tot lo que em daves. |
20 |
Les sabates amb taló són al replà de l`escala, |
|
los vestits que em feies fer encara són a cal sastre. |
22 |
--Teresa, no ho digues pas, no digues això encara!-- |
|  |
Go Back
|
Back to Query Form