Pan-Hispanic Ballad Project
Total: 4
0939:3 El tinent de guerra (é-a) (ficha no.: 7890)
Versión de Cataluña s. l. (España).
Documentada en o antes de 1882. (Colec.: Milà i Fontanals, M.). Publicada en Milá y Fontanals 1882, nº 363A, pp. 340-341. 040 hemist. Música registrada. |
|
|
A l` edat dels qators` anys en varen cridá á la guerra, |
2 |
a quinze mi fan aná y á setze ya `n som alferes, |
|
al desaset capitá y al devuyt tinent de guerra; |
4 |
y an que fos el general, el meu cor may se m` alegra |
|
per que sempr` esuch pensant am `quella hermosa donzella. |
6 |
No hi dupteu, els meus amichs, un disgust sempres `acerca; |
|
el meu cor sempre m` en diu, el meu cor sempre m` endeya |
8 |
mira que la casaran aquella hermosa donzella. |
|
Puig que Deu ho ha volgut so tornat á casa meva; |
10 |
a la edat dels dinou anys ya `n varen plegá las guerras. |
|
Un dia m` en passejava per els carres de Manresa, |
12 |
y passant pel seu carré ya l` en veig á la finestra. |
|
Ab un senyal que té al front yo ab aixó la vaig coneixe. |
14 |
Yo li demano l` amor, m` en diu que la te promesa |
|
ab un soldat de cavall que va vestit de lliurea. |
16 |
M` ha donat un mocadó tot voltat de seda verda. |
|
--Molts rosaris he passat y he pensat en vos, donzella. |
18 |
De dos camins que n` hi ha amor, quin voleu que prenga: |
|
si pendré el de festejá ó el d` anar m`en á la guerra. |
20 |
--En jove, feu com volgueu, que yo d`aixó no-os goberno.-- |
| |
Nota y variante de Milà: -4a y encara q. f. tinent (corrección de B) -9b m` en s. t. á la m.; -15b q. m` ha v. d. l.
Título original: Despues de la guerra.
|
Go Back
|
0939:1 El tinent de guerra (é-a) (ficha no.: 7888)
Versión de Barcelona s. l. (Barcelona, auton. Catalunya, España).
Recogida por Jacint Verdaguer, (Colec.: Verdaguer). Publicada en Verdaguer - Rebés/GRFO 2002, nº 35, p. 74 ((Materials de M. Aguiló 7-VI, doc. 2 [MM. 74]). 058 hemist. Música registrada. |
|
|
Quan jo n`era petitet quan n`era un jove tendre |
2 |
comencí d`enraonar amb una hermosa donzella. |
|
A l`edat dels tretze anys casar-me volia amb ella, |
4 |
a l`edat dels catorze anys ja n`han cridades les guerres, |
|
a quinze ens hi fan anar, a setze ja som alferes. |
6 |
Ni per ser-ne oficial, jo mai no vivia alegre, |
|
tant de dia com de nit, per la gent, tota me deia: |
8 |
--Mira, te la casaran, aquella hermosa donzella, |
|
mira, te la casaran mentres seràs a la guerra. |
10 |
--Ai, això no ho creuré, no, mentres que els meus ulls no ho vegen, |
|
això serà un disgust.-- L`endemà n`era un diumenge, |
12 |
me`n vaig a missa major per veure si a cas la veia. |
|
A l`entrar-ne`n a l`església en prenguí aiga beneita, |
14 |
pujo església amunt, en poso els genolls en terra. |
|
Mentre feia oració, girava els ulls endarrere, |
16 |
ja la`n veig que porta al cap un pom de cintes vermelles, |
|
en porta unes grans joies, com una gentil promesa. |
18 |
Baixo església avall amb lo cor ple de tristesa, |
|
a l`eixir-ne del portal n`encontrí la mare seva, |
20 |
ja la`n vaig a saludar com acostumava fer-ho. |
|
Mentre estava saludant-la passa una hermosa donzella. |
22 |
--No em diríeu pas qui és aquella hermosa donzella? |
|
--No us burleu de mi, Josep, que n`és la meva Teresa. |
24 |
--Llicència jo vos demano per poder parlar amb ella. |
|
--Aneu a casa, Josep, que la trobareu soleta.-- |
26 |
Al baixar-ne de cavall ella ja n`ix en finestra, |
|
ella se`n posa a plorar, jo en plorava molt més que ella. |
28 |
--Malhagen les confiances, són més altes que l`estrella, |
|
que mon pare m`ha casada i també la mare meva.-- |
| |
Título original: Després de la guerra.
|
Go Back
|
0939:2 El tinent de guerra (é-a) (ficha no.: 7889)
Versión de Vilanova de Sau (ay. Vilanova de Sau, p.j. Vic, comc. Osona, Barcelona, auton. Catalunya, España).
Recitada por Joan Tresserres i Comajoana. Recogida por Jaume Aiats, Ignasi Roviró, y Xavier Roviró, 01/07/1983 (Archivo: GRFO; Colec.: Arxiu GRFO; cinta: 200-B). Publicada en Verdaguer - Rebés/GRFO 2002, nº 35-A, p. 75 y GRFO CT 2002, corte 20. 046 hemist.
Música registrada.
|
|
|
Quan jo n`era petitet, petitet, un jove tendre, |
2 |
jo en vaig infundar l`amor amb una hermosa donzella. |
|
I a l`edat dels catorze anys el rei n`ha cridat les guerres. |
4 |
Jo ja me`n vaig Ver d`anar, me`n vaig Ver d`anar a la guerra; |
|
lo que em sap més greu a mi és deixar-ne la promesa. |
6 |
--I ara te la`n casaran mentres tu en siguis a la guerra. |
|
--Amic meu, no em diguis això, que un disgust sempre s`hi acerca |
8 |
i això és com un pagès que en sembri en dolenta terra, |
|
que si n`hi fa del bon blat no hi cull només que nielles.-- |
10 |
Oi, i al cap dels set anys el rei n`ha plegat les guerres; |
|
cadascú porà tornar, cadascú a les seves terres: |
12 |
els casats amb les mullers, els fadrins amb les donzelles. |
|
Ja me`n baixo carrer avall cap a casa la promesa, |
14 |
ja la`n veig en el portal molt tristeta em sembla ella. |
|
Ja li`n dono el déu-vos-guard: --Sous casada o bé promesa? |
16 |
--Casadeta jo no som, de promesa bé m`ho penso. |
|
--I amb qui us heu promès vós, i amb el qui us vàreu prometre? |
18 |
--Amb un soldat de cavall, fa set anys que és a la guerra. |
|
--No n`és a la guerra, no, que és aquí a vostra presència. |
20 |
--Jo per vós gran jovenet som fet moltes prometences, |
|
som promès passar els rosaris, dotze grans catorze denes; |
22 |
som promès anar descalça i amb una santa molt vella, |
|
Mare de Déu dels Desemparats patrona de les donzelles.-- |
| |
Nota del editor: -11a porá, `podrà`.
Título original: Després de la guerra.
|
Go Back
|
0939:1 El tinent de guerra (é-e+é-a) (ficha no.: 3658)
Versión de Molló (ay. Molló, p.j. Puigcerdà, comc. Ripollès, Girona, auton. Catalunya, España).
Recitada por Engràcia Vilarrodà i Diumenge (64a). Recogida por Salvador Rebés y Isabel Ruiz, 04/08/1982 (Colec.: Rebés - Ruiz). Publicada en Rebés 1994, De Balada y Lírica, 2. 3er Coloquio internacional del romancero, nº 17, pp. 102-103. 046 hemist. Música registrada. |
|
|
Quan jo n`era petitet n`era un jove gras i tendre, |
2 |
ja em vaig enfundar l`amor en una hermosa donzella, |
|
i als deu anys a festejar, i als dotze a casar-me amb ella; |
4 |
els seus no ho han volgut perquè diu que és massa tendre. |
|
Puix que Déu ho ha volgut són declarades les guerres. |
6 |
I als quinze m`hi han fet anar, i als setze ja n`era alferes, |
|
i als disset capità ras, i als divuit tinent de guerra, |
8 |
tinent de guerra oficial, que el meu cor mai viu alegre. |
|
I un amic meu sempre em diu, i un amic meu sempre em deia: |
10 |
--Mira, te la casaran, aquella hermosa donzella. |
|
--Amic meu, no em diguis això, que un disgust sempre s`encerta.-- |
12 |
Ja en repiquen els timbals, cadascú a les seves terres, |
|
i els casats amb les mullers, i els fadrins amb les donzelles. |
14 |
Jo també me`n vaig anar amb la hermosa donzella, |
|
si la n`he trobada jo a la porta de la iglésia, |
16 |
amb el rosari en els dits, i amb els ulls baixos en terra. |
|
--Déu la guard, la dolça amor, casada, viuda o donzella? |
18 |
--Casadeta no en sóc jo, però l`amor la tinc promesa. |
|
Al que l`he promès això, n`es molt lluny d`aquestes terres, |
20 |
que si ell en pot tornar, jo n`he fet moltes promeses: |
|
n`he promès de portar dol un any o catorze mesos, |
22 |
i he promès de dejunar tota una Santa Quaresma. |
|
--No está lluny com vós penseu, que és a la vostra presència.-- |
| |
Nota de los editores: -14b en aquest cas, la informadora no apostrofa l `article, és a dir, tampoc no fa la sinalefa. [Recogida , en masía "Rodà".]
|
Go Back
|
Back to Query Form