Pan-Hispanic Ballad Project

Total: 10

0299:6 Testament d`Amèlia (é-u)            (ficha no.: 8579)

Versión de Cataluña s. l. (España).   Documentada en o antes de 1882. Publicada en Milá y Fontanals 1882, nº 220A, pp. 185-186.  034 hemist.  Música no registrada.

     Malalta n` está la Amelis,    la filla del rey francés,
  2   ya la van á veure comtes,    comtes y barons y reys.
     També hi va la seva mare    [hi va] ab companyía d` ells:
  4   --Qu` es estat aixó, ma filla?,    que vos malalta n` esteu.
     --Ay! el mal que yo tinch, mare,    estona ha que me `l sabeu,
  6   metzines m` en haveu dades:    mare, morta me veureu.
     --Confesseu, la meva filla    y després combregareu,
  8   acabat de combregarne    vos testament ne fareu:
     --Tres castells ne tinch á Fransa    tots tres penso que son meus:
  10   lo primé lo deixo als pobres    als pobres y als romeus,
     lo segon deixo á los frares    qu` enterraran lo cos meu.
  12   Lo ters lo deixo á don Carlos    qu` es querit y espos meu,
     la creu y las arracadas    os deixo, Mare de Deu,
  14   tot l` or y tota la plata    os deixo, Senyor Deu meu.
     --Y á mi, la meva filla,    ¿y á mi que me deixeu?
  16   --A vos os deixo el manto,    que poch os ho mereixeu,
     perque quant aneu á missa    en vostra filla penseu.--

Notas de Milà: -7b d. la c.; -8a --A. d. combregaria. - 14a Y t. l` o. y l. p.
Título original: El testamento de Amelia.

Go Back
0299:7 Testament d`Amèlia (é-u)            (ficha no.: 8580)

Versión de Cataluña s. l. (España).   Documentada en o antes de 1882. Publicada en Milá y Fontanals 1882, nº 220B, p. 186.  036 hemist.  Música no registrada.

     Malalta n` está la Amelis,    la filla del rey francés,
  2   ya la van á visitarla    grans comtes y cavallés;
     també hi va la seva mare    com aquell que no hi sab res.
  4   --Qu` es estat aixó, ma filla?,    que vos malalta n` esteu.
     --Ay! el mal que yo tinch, mare,    prou penso que me `l sabeu.
  6   --Confesseu, la meva filla    y després combregareu,
     acabat de combregarne    vos testament ne fareu:
  8   --Tres castells ne tinch á Fransa    tots tres penso que son meus:
     Testament que faré, mare,    molt poch os alegrareu:
  10   set castells ne tinch á Fransa,    tots ne son en poder meu:
     Dos ne deixo á n-els pobres    als pobres y als romeus,
  12   dos ne deixo á las iglesias    que son iglesias de Deu.
     Dos ne deixo á las germanas    perque sé que las caseu;
  14   un ne deixo á mon germá    perque n` es [lo] germá meu.
     El vestit de vellut negre    deixo á la Mare de Deu.
  16   --Y á n-á mi que `m deixeu filla,    á n-á mi res no `m deixeu?
     --A vos os deixo don Carlos    don Carlos qu` es espós meu,
  18   Estimeulo com solíau    y aymeulo com be l` aymeu.--

Go Back
0299:8 Testament d`Amèlia (é-u)            (ficha no.: 8581)

Versión de Cataluña s. l. (España).   Documentada en o antes de 1882. Publicada en Milá y Fontanals 1882, nº 220C, p. 186.  033 hemist.  Música no registrada.

     Malalta estay malalta    la filla del rey francés,
  2   que dingú l` anava á veure    ni damas ni cavallés.
     Un dia sa mare hi anava    am donzellas trenta tres:
  4   --Qu` es estat aixó, ma filla?,    que vos malalta n` esteu.
     --Ay! el mal que yo tinch, mare,    estona ha que me `l sabeu,
  6   metzines m` en haveu dades:    mare, morta me veureu.
     --Confesseu, la meva filla    y després combregareu.
  8   --Las manillas y arracadas    deixo á la Mare de Deu,
     La tovallola de seda    la deixo á la Mare de Deu,
  10   set castells ne tinch á Fransa,    tots ne son en poder meu:
     quatre ne deixo á Don Carlos    á Don Carlos qu` es germá meu.
  12   Un ne deixo als pobres    tots ne son en poder meu;
     dos ne deixo á los frares    qu` enterraran lo cos meu,
  14   y á n-á vos os deixo el manto meu.
     --Y a-que mes m` en deixeu filla    y a-que mes m`en deixeu?
  16   --Mare, os deixo los rosaris    [que poch os ho mereixeu,]
     perque quant aneu á missa    en vostra filla penseu.--

Nota de Milà: -1 Malalta estay (!)

Go Back
0299:9 Testament d`Amèlia (é-u)            (ficha no.: 8582)

Versión de Cataluña s. l. (España).   Documentada en o antes de 1882. Publicada en Milá y Fontanals 1882, nº 220A1, pp. 186-187.  030 hemist.  Música no registrada.

     L` Amelia está malalta    que no hi ha mes remey,
  2   comtes la van á veure    comtes, barons y reys
     (Tot lo meu cor s` en nua    per un ram de clavells)
     Sa mare també hi anava,    com qui no hi sabés res:
  4   --Filla, la meva filla,    quin mal es el que tens?
     --Mare la meva mare,    el meu mal ya `l sabeu.
  6   Metzinas m` han donadas    per casá ab l` espós meu;
     metzinas m` han donadas    mare, morta `m veureu.
  8   --Confesseuvos, ma filla,    després combregareu,
     quant sereu combregada    lo testament fareu.
  10   --Set castells tinch á Fransa    tots son al manar meu:
     los tres los deixo als pobres,    als pobres y als romeus,
  12   lo quart deixo á los frares    per caritat de Deu
     y `ls altres á Don Carlos    que n` es un germá meu.
  14   --Y á mi, la meva filla    ¿á mi que `m deixareu?
     --A vos, la meva mare,    encomano l` espós meu.--

Nota de Milà: Hemestiquios de 7 sílabas.

Go Back
0299:10 Testament d`Amèlia (é-u)            (ficha no.: 8583)

Versión de Cataluña s. l. (España).   Documentada en o antes de 1882. Publicada en Milá y Fontanals 1882, nº 220C1, p. 187.  026 hemist.  Música no registrada.

     La mare y la filla    n` han renyit fortament;
  2   la filla `n cau malalta    en discurs de poch temps
    
    (Quant yo las veig tancadas    las portas del castell
    
    el meu cor sempre flayra    per un ram de clavells,
    
    per un ram de violas,    rosas y pensaments).
     També hi va la seva mare    quant no hi ha mes remey:
  4   --Filla, la meva filla,    quin mal ne será aqueix?
     --Mare, la meva mare,    m` apar que be ho sabeu:
  6   metsinas m` aveu dadas    morteta me voleu.
     --Filla, la meva filla,    n`has de fé testament.
  8   --El testament, ay mare,    yo vos l` a-iré dient:
     Set castells tinch dins Fransa    tots son á comte meu:
  10   en dono tres á n-els pobres,    quatre á n-el germá meu
     y el meu vestit de perlas    á la Mare de Deu.
  12   --Filla, la meva filla,    y á mi que `m deixareu?
     --Vos deixaré `ls rosaris    nit y dia `ls passareu.--

Go Back
0299:2 Testament d`Amèlia (é-u)            (ficha no.: 4515)

Versión de Riudeperes (ay. Calldetenes, p.j. Vic, comc. Osona, Barcelona, auton. Catalunya, España).   Recogida por Jacint Verdaguer, (Colec.: Verdaguer). Publicada en Massot i Muntaner 1999, 48 y Verdaguer - Rebés/GRFO 2002, nº 19, p. 47 (Materials de M. Aguiló-25-XVII, doc. 16).  036 hemist.  Música registrada.

     Malalta està, malalta,    la filla del rei francès,
  2   ningù no l`anava a veure    sinó dames, cavallers.
     També hi anava sa mare    com dona que no hi sap res.
  4   --Ai, filla, la meva filla,    lo vostre mal quin mal és?
     --Ai, mare, la meva mare,    lo meu mal prou lo sabeu,
  6   metzines m`haveu donades,    penso que morta em voleu.
     --Ai, filla, la meva filla,    confesseu i combregueu,
  8   després d`haver combregat,    vostre testament fareu.
     --Testament, la meva mare,    molt temps ha que l`en tinc fet:
  10   set castells en tinc a França,    tots set al servei del rei,
     els quatre els deixo a don Carlos,    a don Carlos, germà meu;
  12   los tres los deixo al palaci,    pels pobres i pels romers.
     --Ai, filla, la meva filla,    i an·a mi què em deixareu?
  14   --Ai, mare, la meva mare,    jo us en deixo l`espòs meu.
     --Ai, filla, la meva filla,    a on us enterrarem?
  16   --A Santa Maria santa,    entre la pluja i la neu.
     --Ai, filla la meva filla,    allà tota us podrireu.
  18   --Si em podreixo, que em podresca,    l`animeta vaiga al cel.--

Go Back
0299:3 Testament d`Amèlia (é-u)            (ficha no.: 4516)

Versión de Vilanova de Sau (ay. Vilanova de Sau, p.j. Vic, comc. Osona, Barcelona, auton. Catalunya, España).   Recitada por Lluís Codinacs. Recogida por Jaume Aiats, Ignasi Roviró, y Xavier Roviró, 08/06/1982 (Archivo: GRFO; Colec.: Arxiu GRFO; cinta: 205-B). Publicada en Verdaguer - Rebés/GRFO 2002, nº 19-A, p. 48 y GRFO CT 2002, corte 9.  036 hemist.   Música registrada.

     I els Castells de Bons Aires    i els moros me l`han pres,
  2   no m`han pres per riquesa    ni tampoc per diners,
                         Ai que el meu cor se`m nua    per un ram de clavells,
                         per un rani de violes,    roses i pensaments!
     l`han pres per una dama,    filla del rei francès.
  4   La dama es posa mala,    no saben quin mal és,
     condes la`n van a veure    condes i cavallers.
  6   També hi va la seu mare    quan no hi ha més remei.
     --Filla, la meva filla,    doncs quin mai serà aquest?
  8   --Mare, la meva mare,    temps ha ho deveu saber,
     metzines me n`heu dades,    penso que em matareu.
  10   --Filla, la meva filla,    hauràs de fer testament.
     --Mare, la meva mare,    ara me`n vaig a fe`l:
  12   set castells tinc a França,    penso que tots són meus;
     quatre en deixaré a en Jaume,    Jaume, don germà meu;
  14   tres la meva germana    per quan la casareu.
     --Filla, la meva filla,    i a mi què em deixareu?
  16   --I el magall i l`aixada    per quan·t us morireu,
     per fer ne un sot ben fondo,    mai més ne sortireu;
  18   i al baixar ne l`escala    i el coll us hi trenqueu.--

Nota de editor: -1a: entenem Castells de Bons Aires com a topònim.
Nota: Acompañado de otros hombres, Lluís canta el estribillo, Ai que el meu cor se`m nua / per un ram de clavells,// per un rani de violes, / roses i pensaments!// tras el segundo verso y de ahí en adelante, encadenando los versos (2-3, 3-4, 4-5, etc.), repiten el estribillo después de cada par de versos.

Go Back
0299:4 Testament d`Amèlia (é-u)            (ficha no.: 4517)

Versión de Sant Pere de Torelló (ay. Sant Pere de Torelló, p.j. Vic, comc. Osona, Barcelona, auton. Catalunya, España).   Recitada por Àngela Balart i Godaiol. Recogida por Jaume Aiats, Ignasi Roviró, y Xavier Roviró, 25/07/1989 (Archivo: GRFO; Colec.: Arxiu GRFO; cinta: 571-A). Publicada en Verdaguer - Rebés/GRFO 2002, nº 19-B, p. 49 y GRFO CT 2002, corte 11.  032 hemist.   Música registrada.

     Amèlia està malalta,    la filla del bon rei,
  2   comtes la`n van a veure,    comtes i fills de reis.
     També hi va sa mare    amb tot l`acompanyament.
  4   --Filla, la meva filla,    bé em diràs lo què tens.
     --Mare, la meva mare,    jo crec que bé ho sabeu:
  6   metzines me n`heu dades,    i ara m`ho pregunteu?
     --Filla, la meva filla,    si en vols fer testament?
  8   --Mare, la meva mare,    jo ara l`estava fent:
     set castells tinc a França,    jo en penso que en són meus;
  10   en deixo tres als pobres,    i quatre als germans meus;
     el vestit d`or i plata    el deixo a la Mare de Déu;
  12   la campana de plata    la deixo al Fillet seu.
     --Filla, la meva filla,    i a mi què em deixeu?
  14   --Mare, la meva mare,    vos deixo l`espòs meu
     que us el tingueu en cambra,    tothora que vulgueu,
  16   jo ja no us faré nosa    quan l`amor us feu.--

Go Back
0299:5 Testament d`Amèlia (é-u)            (ficha no.: 4518)

Versión de L`Esquirol (ay. Vilanova de Sau, p.j. Vic, comc. Osona, Barcelona, auton. Catalunya, España).   Recitada por Josep Grous i Codina. Recogida por Jaume Aiats, Ignasi Roviró, y Xavier Roviró, 27/05/1989 (Archivo: GRFO; Colec.: Arxiu GRFO; cinta: 551-A). Publicada en Verdaguer - Rebés/GRFO 2002, nº 19-C, p. 50 y GRFO CT 2002, corte 10.  028 hemist.   Música registrada.

     La mare i una filla    renyiren promptament,
  2   la filla es posa mala,    mala molt promptament,
                         I ai que el meu cor se`m nua    per un ram de clavelles
                         per un ram de violes,    roses i pensaments!
     ja en van a buscar el metge,    el de la Seu d`Urgell.
  4   Ja hi va la seva mare,    quan no hi ha més remei.
     --Filla, la meva filla,    de quin mal us queixeu?
  6   --Mare, la meva mare,    bé prou que bé ho sabeu,
     me n`heu dades metzines    que em cremen el cor meu!
  8   --Filla, la meva filla,    hauràs de fer testament.
     --Mare, la meva mare,    i el testament ja és fet:
  10   set castells tinc en França,    set a la Seu d`Urgell,
     en deixo set pels pobres,    set per un germà meu;
  12   les robes i le joies,    per la Mare de Déu.
     --Filla, la meva filla,    i a mi què em deixareu?
  14   --Que al baixar-ne l`escala    i el coll e·us hi trenqueu!--

Nota del editor: -9b: variant, testament en sóc fet.

Go Back
0299:1 Testament d`Amèlia (é-u)            (ficha no.: 3651)

Versión de Roca de Palancà (ay. Vilallonga de Ter, p.j. Olot, ant. Puigcerdà, comc. Ripollès, Girona, auton. Catalunya, España).   Recitada por Dolors Begudà i Lluensí (84a). Recogida en Ral (ay. Sant Pau de Seguries) por Salvador Rebés y Isabel Ruiz, 19/09/1982 (Colec.: Rebés - Ruiz). Publicada en Rebés 1994, De Balada y Lírica, 2. 3er Coloquio internacional del romancero, nº 9, p. 97.  028 hemist.  Música registrada.

     Si n`eren mare i filla,    n`han renyit fortament,
  2   la filla cau malalta    per causa d`aquell temps.
     Condes la van a veure,    condes i altra gent,
  4   també hi va la seu mare    quan no hi ha més consol.
     N`entra dintre el quarto,    li diu: --Filia, què tens?
  6   --Ai, mare, la meva mare,    em penso que bé ho sabeu,
     me n`heu donat metzines,    a mi morta em voleu.
  8   Mare, la meva mare,    res que no hi guanyareu:
     tinc set castells a França,    em penso que tots són meus,
  10   en deixo tres pels pobres,    quatre pels germans meus;
     els vestits i les joies    a la Mare de Déu.
  12   --Ai, filla, la meva filla,    i a mi què em deixeu?
     --Vós, perquè me`n sou mare,    us deixaré l`espòs meu.
  14   Si fins ara el respallàveu,    ara el pentinareu.

Nota: Se grabó en masía "Begudà Vell".

Go Back
Back to Query Form