Pan-Hispanic Ballad Project

Total: 54


0559:51 Vuelta del navegante (á)            (ficha no.: 8729)
[0049 Conde Niño, contam.]

Versión de Andorra s. l. (Andorra).   Recitada por Serqueda (35a). Recogida por Palmira Jaquetti y Maria Carbó, 28/07/1925 (Archivo: AMP). Publicada en RTLH 3 (1969), nº I.40, pp. 44-45 (notación musical, p. 44).  032 hemist.  Música no registrada.

     --No`m dirís, senyora mia,    la meva esposa on està?
  2   --Vostra esposa, don Llouïso,    se n`ha tornada a casar.
     --No em derís, senyora mia,    i a la quina calle está?
  4   --Calle de l`Argenteria    tres portes vora la mar.
     --Baixeu-me`n de la vihuela    i tambe del passamá
  6   i amb el cant de la sirena    veure si em coneixerà.--
     --Despertate, clara niña,    que sentirás cantar
  8   sentirás cant de sirenes    que en i dintre la mar
     --Aixó no és cant de serena    ni cant que vagi pel mar,
  10   aixó és cant de don Llouïso,    don Llouïso Montilblanc.
     --Si aixó es cant de don Llouïso,    io us el farè matar.
  12   --Si matan a don Llouïso,    per mi poden començar.--
     L`un l`enterren a les grades,    l`altre al peu de l`altar;
  14   de tant que se`n estimaven    los dos se`n varen juntar,
     i un paló i una paloma    dret al cel varenl pujar
  16   i un paló i una paloma    dret al cel varen pujar.

Notas: Recogida para el "Cançoner Popular de Catalunya" (versión núm. 213, fue seleccionada (julio 1936) para el vol IV de los Materials, que quedó inédito. Al cantar, se repite el segundo hemistiquio de los dieciseisílabos pares.

Go Back
0559:27 Vuelta del navegante (á)            (ficha no.: 8705)

Versión de Sarajevo (Bosnia).   Recogida por Manuel Manrique de Lara, 00/07/1911 (Archivo: AMP; Colec.: Manrique de Lara, M.). Publicada en RTLH 3 (1969), nº 1.8, p. 21.  040 hemist.  Música no registrada.

     Peleime con mi suegra    al preciar el axugar.
  2   Tomé mi capica al hombro,    me fui a rodear el mar,
     comiendo del pan mofento,    bebiendo aguas de mar.
  4   A cabo de siete años    vine a porto de mar.
     Alcí mis ojos al lexo,    cuanto más pude mirar,
  6   vide venir una barca,    una barca de reyal;
     de dientro de la barca    hay un mancebo caronal.
  8   --¡Así viváx, caballero,    así el Dios vos dexe lograr!
     ¿Qué tal está el mi padre,    el mi padre caronal?
  10   --Vuestro padre, el naviguero,    coxo está de vos buxear.
     --Ya que mi padre está coxo,    la mi madre ¿qué tal está?
  12   --Vuestra madre, el naviguero,    ciega está de vos llorar.
     --Ya que mi madre está ciega,    la mi novia ¿qué tal está?
  14   --Vuestra novia, el naviguero,    a mañana da berahá.--
     Esto que sintió el naviguero,    a la mar se quería echar.
  16   --Ni vos echéx, el naviguero,    ni tenéx por qué vos echar,
     que yo so la vuestra novia,    la vuestra novia caronal.--
  18   Ya se abrazan, ya se besan,    ya se empazan a tornar.
     Bodas y panes pintados    y alegres sin carar.
  20   --¡Sólo yo, el desmamparado,    quedí aquí en mi lugar!--

Notas de M. Manrique de Lara, transcritor del ms. (Ms. hebraico número V ): -3 mofento `mohoso`; -14 berahá `bendición (palabra hebrea) en sentido de matrimonio; -19 carar `medida, límite, fin`.
Variantes de la copia en limpio: -2 la mar.

Go Back
0559:28 Vuelta del navegante (á)            (ficha no.: 8706)

Versión de Sarajevo (Bosnia).   Recitada por Esther Abinum Altaraz (65a). Recogida por Manuel Manrique de Lara, (Archivo: AMP; Colec.: Manrique de Lara, M.). Publicada en RTLH 3 (1969), nº I.9, p. 22;n Notación musical.  032 hemist.  Música registrada.

     Peleime con mi suegra,    al preciar el axugar.
  2   Tomé mi capica al hombro,    fuime a porto de mar,
     comiendo de pan mofendo    y bebiendo agua de mar.
  4   Alcé mis ojos a lexos,    cuanto más los pude alzar;
     vide venir una nave,    una nave co `l lunar.
  6   Ahí entro estaba la mi tía,    la mi tía querida:
     --¿Qué buscas, ya mi tía,    qué buscas por acá?
  8   --A ti te busco, mi sobrino,    cansada estoy de te buscar.
     --Cuando ella ya está cansada,    la mi madre ¿cómo está?
  10   --La tu madre, mi sobrino,    ciega está de llorar.
     --Cuando la mi madre ya está ciega,    mi padre ¿cómo está?
  12   --El tu padre, mi sobrino,    coxo está de te buscar.
     --Cuando mi padre está coxo,    la mi esposa ¿cómo está?
  14   --La tu esposa, mi sobrino,    mañana da berahá.--
     Esto que sintió el mancebo,    a la mar se quiere echar.
  16   --No te eches, el mi sobrino,    aínda la podemos alcanzar.--

Nota de M. Manrique de Lara: da beraha `se casa` (hebreo).
Variantes de la copia en limpio: -3 omite el verso; -6 omite la; -11 omite la; omite el.
Nota: Aunque en RTLH I (1969, p. 22 se le identifica a la recitadora como Esther Abuim Altaraz, de 65 años, es la misma Esther Abinum Altaraz (65a) fichada en Armistead, CMP 1978, v. III, pp. 40 y 86 y en el vol. II, p. 80 [véase la entrada nº 4841]. Según advierte el editor (III, p. 86), el nombre se da de las siguientes variantes: Esther Abinum Altaraz, Abinún; Altarás; Sra. Altaraz,

Go Back
0559:29 Vuelta del navegante (á)            (ficha no.: 8707)

Versión de Sarajevo (Bosnia).   Recitada por la señora Luna (?), esposa de Effendí. Recogida por Manuel Manrique de Lara, (Archivo: AMP; Colec.: Manrique de Lara, M.). Publicada en RTLH 3 (1969), nº I.10, pp. 22-23 (Notación musical).  036 hemist.  Música registrada.

     Peleime con mi suegra    al preciar del axugar,
  2   tomé mi capica al hombro,    fuime a rodear la mar.
     Rodeando y navegando    siete años estuve por mar,
  4   comiendo del pan mofento,    bebiendo agua del mar.
     A la fin de siete años,    vine a puerto de mar.
  6   topé a mi tío,    a mi tío caronal:
     --¡Así viváx, el mi tío!,    el mi padre ¿cómo está?
  8   --Vuestro padre, mi sobrino,    coxo está de te buxear.
     --Ya que mi padre está coxo,    la mi madre ¿cómo está?
  10   --La tu madre, mi sobrino,    ciega está de te llorar.
     --Ya que mi madre está ciega,    mi esposica ¿cómo está?
  12   --Tu esposica, mi sobrino,    mañana se va a casar.--
     Esto que sintió el caballero,    al mar se quería echar.
  14   --No vos echéis, el mi hijo,    ni tenéx por qué vos echar,
     que yo so el vuestro padre,    vuestro padre caronal.--
  16   Ya se abrazan, ya se besan,    ya se van a la ciudad;
     ya se topa con su espoja,    con su esposa caronal,
  18   y se besan y se abrazan    y se van a reposar.

Variantes del recitador: -11 la mi esposa; -12 la tu esposa. {I9}Variantes de las copias: -1 el a. copio en limpio; -6 coronal original; -15 soy original.

Go Back
0559:30 Vuelta del navegante (á)            (ficha no.: 8708)

Versión de Sarajevo (Bosnia).   Recogida por Manuel Manrique de Lara, (Archivo: AMP; Colec.: Manrique de Lara, M.). Publicada en RTLH 3 (1969), nº I. 11, pp. 23-24; Notación musical.  004 hemist.  Música registrada.

     Peleime con mi esfuegra    apreciar el ajuar,
  2   tomí mi capica al hombro,    anduvidi a puerto `e mar.

Nota: Manrique de Lara transcribe dos veces esta melodía, advirtiendo después de la primera notación: "Dudo mucho que esta melodía haya sido bien cantada."

Go Back
0559:31 Vuelta del navegante (á)            (ficha no.: 8709)

Versión de Sarajevo (Bosnia).   Recogida por Manuel Manrique de Lara, (Archivo: AMP; Colec.: Manrique de Lara, M.). Publicada en RTLH 3 (1969), nº I.12, p. 24.  024 hemist.  Música no registrada.

     Peleime con mi suegra    al preciar del asugar.
  2   Tomí mi capica al hombro,    me fue al puerto del mar,
     comiendo del pan mollento,    bebiendo agua del mar.
  4   Por ahí pasó mi tío,    el mi tío coronal.
     --¡Ansí viva, el mi tío!,    el mi padre ¿cómo
  6   --Vuestro padre, el mi sovrino,    cojo está de vos buscar.
     --Ya que mi padre está cojo,    la mi madre ¿cómo está?
  8   --Vuestra madre, el mi sovrino,    ciega está de vos llorar.
     --Ya que mi madre está ciega,    la mi esposa ¿cómo está?
  10   --La tu sobrina, el mi sovrino,    mañana va a dar beraxá--
     Esto que sintió el sovrino,    a e fue a echar.
  12   --No te eches, mi sovrino,    que esperando a ti está.--

Nota: la copia escribe sobrino, salvo en el v, 6.

Go Back
0559:21 Vuelta del navegante (á)            (ficha no.: 8558)
[0048 Conde Niño, contam.]

Versión de Cataluña s. l. (España).   Documentada en o antes de 1882. Publicada en Milá y Fontanals 1882, nº 206A, pp. 163-164.  064 hemist.  Música no registrada.

     La vida de la galera    n` es molt llarga de contá;
  2   amor, be m` esperareu    tins qu` hauré fet los set anys.
     Demano llicencia al comte    y el comte me la vol dá:
  4   m` en done per penitencia    ab tres hores passá `l mar.
     De tant content qu` hi anava    hora y mitja hi vaig posá;
  6   m` en vaig á casa la tia,    la tia de Montalbá:
     --Deu lo guart, la meva tia,    la meva tia ¿cóm vá?
  8   --Aquell que m` en deye, tia,    set anys per galeres va.
     --No va per galeres, tia,    qu` á vostre costat n` está.
  10   M` en diría la meva tia,    la meva mare ¿que fa?
     --La teva mare, don Lluís,    soterrada n` es temps há.
  12   --M` en diría, la meva tia,    y lo meu pare ¿qué fá?
     --Lo teu pare, don Lluís,    ya n` es cego de plorá.
  14   --M` en diría, la meva tia,    y lo meu germá ¿qué fá?.
     --Lo teu germá, don Lluís,    pres de moros n` es tems ha.
  16   --M` en diría, la meva tia    la meva esposa ¿qué fá?
     --Don Lluís, la teva esposa    está en tractes de casá;
  18   esta nit s` en fan les cartes,    sinó es anit será demá.
     --M` en diria, la meva tia    ¿en a-quin carré n` está?
  20   --Carré de Santa Maria    al portal mes prop del mar.
     --Tia, baixeume el sombrero,    lo que `m solía posá
  22   y baixeume la guitarra,    la que solía tocá.--
     Lo primé cant que li feye    son marit se despertá:
  24   --Desperteuvos, vida mia,    si voleu sentí cantá,
     sentireu cant de serena    ó peix que rode pel mar.
  26   --Aixó no es cant de serena,    ni peix que rode pel mar,
     sino qu` es lo meu marit    lo que me vareu quitá.
  28   --Si es veritat, vida mia,    promte l` aniré á matá.
     --Si mateu lo meu marit    per mi podeu comensá.--
  30   La un mort á mitja nit,    l` altre al despuntá el elá,
     l` alta de Santa Maria    los dos varen enterrá;
  32   de l` un surt una coloma    y de l` altre un colomá.

Titulo original: D. Luis de Montalban.

Go Back
0559:22 Vuelta del navegante (á)            (ficha no.: 8559)
[0048 Conde Niño, contam.]

Versión de Cataluña s. l. (España).   Documentada en o antes de 1882. Publicada en Milá y Fontanals 1882, nº 206B, p. 164.  060 hemist.  Música no registrada.

     Som deixat [la] m[eva] esposa    sense haveía de deixá,
  2   ay! per aná á la guerra    set anys á triga á torná,
     y acabada la setena    son marit ya va torná.
  4   Llicencia demana al comte    per [podé] á casa torná,
     llicencia demana al comte,    resposta no ni va torná.
  6   Eu demana á la comtesa    la comtesa ni va dá,
     ni `n dona [espay de] set horas,    set horas de passá `l mar.
  8   De tant content qu` hi anava    ab quatre las vaig passá
     y á casa la seva tia    ell ya va `ná á picá.
  10   --Deu lo guart, senyora tia    y lo meu pare ¿qué fá?
     --Lo teu pare, don Lluís,    pres de moros n` es tems ha.
  12   --M` en diría la meva tia,    la meva mare ¿que fa?
     --La teva mare, don Lluís,    soterrada n` es temps há.
  14   --M` en diría, la meva tia    ¿la meva esposa ¿qué fá?
     --Don Lluís, la teva esposa    está en tractes de casá.
  16   --M` en diria, la meva tia    ¿en a-quin carré n` está?
     --Carré de Santa Maria    al portal mes prop del mar.
  18   --Baixeu la vihuela fina    la que solía tocá.
     Yo devant la seva porta    me posaré á cantá:
  20   --Desperteuvos, vida mia,    si voleu sentí cantá,
     sentireu cant de serena    ó peix que rode pel mar.
  22   --Aixó no es cant de serena,    ni peix que rode pel mar,
     aixó será Don Lluís    que per mi penando está
  24   --Si es veritat, vida mia,    promte l` aniré á matá.
     --Si mateu lo meu marit    per mi podeu comensá.--
  26   A las once de la noche    Don Lluís ya va finá,
     a las doce de la noche    la dama també va finá.
  28   La-un l` enterran devant l`iglesia    l` altre devant del altá.
     En baixa una paloma    y també un empalomá.
  30   S` en `gafan mano per mano,    dalt del cel varen pujá.

Nota: Milà inserta "(!)" tras 29b.

Go Back
0559:23 Vuelta del navegante (á)            (ficha no.: 8560)
[0048 Conde Niño, contam.]

Versión de Cataluña s. l. (España).   Documentada en o antes de 1882. Publicada en Milá y Fontanals 1882, nº 206C, p. 164.  064 hemist.  Música no registrada.

     Set años n` hi anat per terra    y altres set per dins del mar,
  2   al cap de la quatorzena    llicencia vuy demaná.
     L` hi demano á la comtesa    de cent gracias me la da.
  4   Jornada de quatre horas    ab dugas la vaig passá,
     en vaig á casa la tia,    la tia de Montalbá:
  6   Ya li truca á la porta    --Ola, ola qui va allá?
     --Don Lluís, la meva tia,    Don Lluís de Montalbá.
  8   --Aqueix no es don Lluís,    qu` els moros varen `gafa.
     --Valdement sino `m vol creure    m` hi haurá d` anomená;
  10   m` en diría la meva tia,    la meva mare ¿que fa?
     --La teva mare, don Lluís,    soterrada n` es temps há.
  12   --M` en diría, la meva tia,    y lo meu pare ¿qué fá?
     --Lo teu pare, don Lluís    els moros váreu `gafá
  14   --M` en diría, la meva tia    la meva esposa ¿qué fá?
     --Don Lluís, la teva esposa    se n` es tornada á casá.
  16   --M` en diria, la meva tia    ¿en a-quin carré n` está?
     --Carré de Santa Maria    al portal mes prop del mar.
  18   --Devalleume la vihuela    la que solía soná,
     devalleume el sombrer,    lo que `m solía posá.
  20   M` en aniré anit sonant    veure si m` en coneixerá.--
     Al primé cop de vihuela    son marit s` en deixondá:
  22   --Desperteuvos, vida mia,    qu` es hora de deixondá,
     sentireu como lo canta    la serena de la mar.
  24   --Aixó no es cant de serena,    ni peix que rode pel mar,
     --Qu` es la veu de Don Lluís    que per mi patint está
  26   --Si es veritat, vida mia,    promte l` aniré á matá.
     --Si mateu lo meu marit    per mi podeu comensá.--
  28   Que son las amors primeras    y fan de mal oblidá.--
     No tarda l`espay d` una hora    Don Lluís muerto n` está;
  30   no tarda l` espay d` una altre    la seva esposa finá.
     L` un soterraná la tomba    y l` altre al peu del altá,
  32   de l` un surt un pino verde    y de l ` altre un colomá.

Go Back
0559:45 Vuelta del navegante (á)            (ficha no.: 8723)
[0049 Conde Niño, contam.]

Versión de Cataluña s. l. (España).   Recogida por Francesc Pelai Briz, (Archivo: AMP). Publicada en Pelay Briz 1874, Cansons de la Terra 2ª edic, II, pp. 10-12. Reeditada en RTLH 3 (1969), nº I.33, pp. 38-39 (notación musical).  080 hemist.  Música no registrada.

     --La vida de la galera    n`es molt llarga de contar,
  2   amor ¿be m`esperaréu    fins qu`hauré fet los set anys?
     Set anys he servit al compte    com á forsat y quintat
  4   y altres set lo serviria    de gana y de voluntat.
     Acabats ja los set anys,    llicencia vaig demanar,
  6   la resposta que me `n feren,    no me la volian dar.
     Demano llicencia al compte    y aquest me la va negar:
  8   la demano á la comptesa,    la comptesa me l`ha dat,
     mes m`ha dat per penitencia    ab tres horas passá `l mar.
  10   De tant depressa qu`anava    ab dugas lo vaig passar.
     Me n`aní á casa la tia    allá hont me solia estar,
  12   --Deu la guart, la meva tia,    la meva tia ¿com va?
     --Aquell que me`n deya tia,    set anys per galeras va.
  14   --No va per galeras, tia,    que á vostre costat está.
     ¿Be `m dirá, la meva tia,    lo meu pare lo que fa?
  16   --Lo vostre pare, don Lluís,    ahí `l varem enterrar.
     --¿Be `m dirá, la meva tia,    la meva mare que fa?
  18   --Don Lluís, la vostra mare    ja es cega de tant plorar.
     --¿Be `m dirá, la meva tia,    y lo meu germá que fa?
  20   --Lo teu germá, don Lluís,    pres de moros n`es temps ha.
     ¿Be `m dirá la meva tia,    la meva esposa que fa?
  22   --Don Lluís, la vostra esposa    se n`es tornada á casar.
     --¿Be `m dirá, la meva tía,    á n`á quin carrer s`está?
  24   Al carrer de San Francisco    y á vora `l portal de mar.
     --Devalléumen` lo sombrero    lo quin solia portar,
  26   y baixeume la guitarra    la que solia tocar,
     cantaré al peu de la porta,    veurém si `m coneixerá.--
  28   Al punt de la mitja nit    ell se va posá`á cantar.
     --Despertáuvos, vida mía,    si voléu sentir cantar.
  30   sentiréu cant de sirena    de sirena de la mar.
     Al primer cant que li feya    son marit se despertó.
  32   --Aixó no es cant de sirena,    de sirena de la mar,
     sino cant de una persona    que prou de plors m`ha costat.
  34   --Si tanta pena te dona    prompte l`aniré á matar.
     --Si matas a don Lluís    per mi ja pos comensar.
  36   L`un moria á mitja nit    y l`altra á n`al llustrejar.
     A dins de Santa María    als de varen enterrar.
  38   L`un l`enterran á la tomba,    l`altre dessota un altar.{M}
     Del un naix un taronger,    del altra un llorer granat,
  40   de l`un surt una coloma,    de l`altre un colom volá.

Nota: v. 29-30 En algunas versiones la canción está en castellano: Dispiértate vida mia, / si te quieres dispertar, // que oirás que bien canta / la sirena de la mar//.

Go Back
0559:46 Vuelta del navegante (á)            (ficha no.: 8724)
[0049 Conde Niño, contam.]

Versión de Cataluña s. l. (España).   Documentada en o antes de 1882. (Archivo: AMP). Publicada en Milá y Fontanals 1882, n° 206B p. 163.  060 hemist.  Música no registrada.

     Som deixat m`esposa    sense haverla de deixá.
  2   Ay! per aná á la guerra    set anys a trigá á torná,
     y acabada la setena    son marit ya va torná.
  4   Llicencia demana al comte    per á casa torná.
     Llicencia demana al comte,    resposta no ni va torná.
  6   En demana á la comtesa,    la comtesa ni va dá,
     ni `n dona set horas,    set horas de passá `l mar.
  8   [De tant content qu`hi anava]    ah quatre las vaig passá
     y á casa a seva tia    ell ya va `ná á picá.
  10   --Deu lo guart, senyora tia;    [y lo meu pare qué fa?]
  11   [--Lo teu pare, don Lluís,]    [pres de moros n`es temps há]
  12   [--M`en diría, la meva tia,    ¿la meva mare qué fá?]
     [--La teva mare, don Lluís,    soterrada n`es temps há.]
  14   [--M`en diría, la meva tia,    ¿la meva esposa qué fá?]
     --Don Lluís, la teva esposa    esta en tractes de casá.
  16   M`en diría, la meva tia,    ¿en a-quin carré n`está?
     [--Carré de Santa María    al portal mes prop del mar.]
  18   --Baixeu la vihuela fina    [la que solía tocá],
     yo devant la seva porta,    me posaré á cantá.--
  20   Desperteuvos, vida mia,    si voleu sentí cantá,]
     sentireu cant de serena    ó peix que rode pel mar.]
  22   [--Aixó no es cant de serena,    ni peix que rode pel mar,]
     aixó será don Lluís    que per mi penando está.
  24   [--Si es veritat, vida mia,    promte l`aniré á matá.]
     [--Si mateu lo meu marit    per mí podeu comensá.]
  26   A las once de la noche    don Lluís ya va finá.
     A las doce de la noche    la dama també va finá.
  28   La-un l`enterran devant l`Iglesia,    l`altre devant del altá.
     En baixa una paloma    y també un empalomá,
  30   s`en gafan mano per mano,    dalt del cel varen pujá.

Notas: La procedencia consta en anotaciones manuscritas del propio Milà (F. Pujols y J. Puntí, Observacions, p. 29.). - 1 Milá propone corregir: Som deixat la meva esposa; -4 Milá corrige per podé á; -7 Milá corrige ni`n dona espay de s.

Go Back
0559:53 Vuelta del navegante (á)            (ficha no.: 8731)
[0049 Conde Niño, contam.]

Versión de Melide (Mellid) o alrededres (ay. Melide, p.j. Santiago de Compostela, ant. Arzúa, A Coruña, España).   Documentada en o antes de 1933. (Archivo: AMP). Publicada en RTLH 3 (1969), nº I.63, pp. 61-62.  061 hemist.  Música no registrada.

     Sete años serví al rey    y otros siete sobre el mar;
  2   siete y siete son catorce;    será hora de marchar.
     Le pedí permiso al rey,    y no me lo quiso dar,
  4   se lo pedí a mi marinero,    no me lo quiso escuchar,
     se lo pedí á Dios del cielo,    y me puse á caminar.
  6   Llegando á un riachuelo,    riachuelo de labar,
     una mujer vi labando,    [. . . . . . . . . . . . . . . . . . .]
  8   ¿De quién es este muchacho    tan alto en el hablar?
     --Soy hijo de usted, mi madre,    que la vengo á visitar.
  10   --Para seres ti meu fillo    moitas señas tés que dar.
     Qué señas llei dar, mi madre,    qué señas llei de dar?
  12   --¿Dónde va mi camiseta blanca    que mandé por sobre mar?
     --Otra camiseta, meu fillo,    no baúl che ha de estar.
  14   --¿Dónde va mi anillo de oro    que mandé por sobre mar?
     --O teu anillo, meu fillo,    no baúl che ha de estar.
  16   --¿Dónde va mi chica hermosa    que la dejé por criar?
     --A túa moza, meu fillo,    mañá che se vai casar.
  18   --¿Dónde va mi caballo blanco?    que me quiero ir pasear.
     --Non te vaias d`aquí, meu fillo,    que che vai suceder mal.
  20   --Muchas calles traigo andadas,    nunca me sucedió mal,
     que las calles de Pamplona    las traigo de pasear.
  22   Vámonos d`aquí, mi madre,    véñame dar o xantar.--
     Al llegar al portal de la novia,    el novio está en el portal.
  24   ¿De quién es este muchacho,    tan alto en el hablar?
     --Yo soy primo de su novia    que la vengo a visitar.
  26   --La novia está enojada,    no se puede demostrar.
     --Aquí traigo seis mil pesos,    en sus manos van quedar.--
  28   El novio, vicioso,    pronto la mandó llamar.
     En un caballo ligero    pronto la mandó montar.
  30   --¡Adiós cornos cornudos,    cornudos d`este lugar,
     adiós cornos cornudos,    que nos vamos á casar!--

Go Back
0559:32 Vuelta del navegante (á)            (ficha no.: 8710)
[0049 Conde Niño, contam.]

Versión de Manacor (?) (isla de Mallorca, Baleares, España).   Recogida por A. M. Alcover, hacia 1880 (Archivo: AMP). Publicada en Massot i Muntaner 1961, "El romancero tradicional español en Mallorca", RDTP XVII (1961), págs. 167-168. Reeditada en RTLH 3 (1969), nº I.14, pp. 25-26.  070 hemist.  Música no registrada.

     La vida de les galeres    és molt mala de passar.
  2   Ha set anys que vaig amb elles    i altres set n`hi he d`anar.
     Me`n vaig anar a cal Rei    a llecència demanar,
  4   i ell me va fer de resposta    que no me`n volia dar.
     Me`n vaig anar a ca la Reina,    per llecència demanar,
  6   i ella em féu de resposta    que me`n volia donar,
     emperò que dins una hora    la mar havia de passar.
  8   D`alegria que tenia,    amb mitja la vaig passar.
     Me`n vaig anar a ca sa tia,    i allà comencí a tocar.
  10   --Qui és que toca a la porta?    --Don Lluís Monticalvà.
     --No pot ésser don Lluís,    perquè dins galeres va.
  12   --No me daríeu notícies    la mia mare què fa?
     --La teua mare, Lluís,    no es deixa mai de plorar.
  14   Me`n vaig anar a ca ma mare,    i allà comencí a tocar.
     --Qui és que toca a la porta?    --Don Lluís Monticalvà.
  16   --No pot ésser don Lluís,    perquè dins galeres va.
     --No me daríeu notícies    la mia al·lota què fa?
  18   --La teua al·lota, Lluís,    amb altri s`ha de casar.
     --No em daríeu es vestit    que jo em solia posar?
  20   --Vine, fill dolç i amat,    que amb sa mà el te vui donar.
     --No em daríeu sa guiterra    que jo solia tocar?
  22   --Vine, fill dolç i amat,    que amb sa mà la`t vui donar.
     --No me daríeu s`espasa    que em solia defensar?
  24   --Vine, fill dolç i amat,    que amb sa mà la`t vui donar.--
     Vaig anar a ca s`al·lota,    i allà comencí a tocar.
  26   --Qui és que toca a la porta?    --Don Lluís Monticalvà.
     --No pot ésser don Lluís,    perquè dins galeres va.
  28   --Aixique`t, la mia amor,    la sirena sentiràs.
     --No és la sirena, ma mare,    no solia així cantar;
  30   només que és un marinero,    que per mi penando va.
     --No ho sabies dir, ma fia?    Jo l`hauria fet matar.--
  32   Mata l`un i mata l`altre,    i tots dos les va matar.
     D`un sortí una olivera    i de s`altre un olivar;
  34   branques llargues que tenia    les hagueren d`escapçar.
     D`un sortí una coloma    i de s`altre un colomar,
  36   i tots los que van d`amors    que ací venguen a parar.

Nota de los editores de RTLH III: La localización de esta versión y el colector, según J. Massot i Muntaner en Estudis Romànics VII (1959-60), pág. 101. Anteriormente (RDTP XVII, 1961, 167-168), Massot creía que el colector era Mn. Ildefonso Rullán y su procedencia Felanitx (Mallorca).

Go Back
0559:33 Vuelta del navegante (á)            (ficha no.: 8711)
[0049 Conde Niño, contam.]

Versión de S`Alqueria Blanca (ay. Santanyí, p.j. Manacor, comc. Raiguer, isla de Mallorca, Baleares, España).   Recogida por Miguel Pons, (Archivo: AMP). Publicada en Ginard i Bauçà 1953, "Breviario Popular: Diversos romances", El Heraldo de Cristo, XLIV, núm. 518, p. 13. Reeditada en RTLH 3 (1969), nº I.15, pp. 26-27.  074 hemist.  Música no registrada.

     La vida de les galeres    ès molt mala de passar.
  2   Set anys ha que vaig en elles    i altres set n`hi he d`anar.
     Me`n vaig anar a ca el Rei,    llecència vaig demanar,
  4   i me va fer sa resposta    que no me`n volia donar.
     Me`n vaig anar a ca la Reina,    llecència vaig demanar,
  6   i me va fer sa resposta    que me`n volia donar,
     però que, en manco d`una hora,    la mar havia de passar,
  8   i jo, de content que estava,    en mitja bé vaig passar.
     Me`n vaig anar a ca mon onclo,    me vaig posar a tocar:
  10   toca, toca an el qui vola,    toca, toca an el qui va.
     --No deu ésser don Lluís,    perquè en les galeres va.
  12   --Aquí, teniu don Lluís,    abaix del portal està.
     No`m diríeu vós, mon onclo,    la meva mare què fa?
  14   --La teva mare, Lluís,    torna cega de plorar.--
     Me`n vaig anar a ca ma mare    i me vaig posar a tocar:
  16   toca, toca an el qui vola,    toca, toca an el qui va.
     --No deu ésser el meu Lluís,    perquè en les galeres va.
  18   --Aixecau-vos, ma mare,    que dret an el portal està.
     No em dirieu vós, ma mare,    ma enamorada, què fa?
  20   --Ta enamorada, Lluís,    amb altre s`ha d`esposar.
     --Donau-me sa mà, ma mare,    donau-me sa mà a besar.
  22   Donau-me les mies armes    que solia manetjar,
     i també la mia roba    que jo solia portar,
  24   també la mia guiterra    que jo solia sonar.
     Me`n `niré tocant per vila,    mem si`m coneixerà.--
  26   Cantant i sonant per vila,    per allà devant passà.
     --Despertè`t, la rica infanta,    no ès hora de dormir ja,
  28   sentiràs que de bé canta,    la sirena de la mar.
     --No ès la sirena, ma mare,    no solia així cantar.
  30   Me pens que serà aquell jove    que per les galeres va.
     --No ho hauries dit, ma filla,    jo l`hauria fet matar!
  32   --Si l`heu de matar, ma mare,    de mi poreu començar.--
     Matà un i matà Valtre,    tots dos los va fer matar.
  34   Un l`enterraren enmig l`esglèsia    i l`altre baix de l`altar.
     D`un nasqué una olivera    i de l`altre un olivar.
  36   Els arbres se feren alts    i les feren coronar.
     Damunt un, una paloma,    damunt l`altre, un palomar.

Go Back
0559:41 Vuelta del navegante (á)            (ficha no.: 8719)
[0049 Conde Niño, contam.]

Versión de Argentona (ay. Argentona, p.j. Mataró, Barcelona, auton. Catalunya, España).   Recogida 00/00/1882 (Archivo: AMP; Colec.: Milà i Fontanals, M.). Publicada en Milá y Fontanals 1882, n° 206G, p.164. Reeditada en RTLH 3 (1969), nº I. 29, pp. 34-35.  040 hemist.  Música no registrada.

     --¿Qui será l`home valent    que á la gavia pujará?
  2   --Yo sería don Lluís,    don Lluís de Montalbá.
     Quant es á miljunta gavia    don Lluís `s posa á cantá,
  4   quant es adalt de la gavia    don Lluís `s posa á plorá.
     --Ay las serras de Secilia,    com se veuhen blanquejá.
  6   Aniré á la mia senyora    qu`en ventana deu está.--
     Demana llicencia al cómit,    el cómit no ni vol dá;
  8   ya la demana al patró,    de bona gana ni dá.
     . . . . . . . . . . . . . . . . . . .    . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
     --Deixeume la meva roba,    la que`m solía posá,
  10   deixeume la guitarra,    la que solía tocá;
     s`en va sonant pels ayres,    per los ayres de la mar.
  12   La filia s`está en finestra,    la nora `n balcó s`está.
     --¡Ay que canta tan bonica    la serena de la mar!
  14   --Aixó no es cant de serena    ni peix que rode pel mar,
     sino qu`es lo meu marit    lo que me vareu quitá.
  16   --Si es veritat, vida mia,    promte l`aniré á matá.
     --Si mateu lo meu marit    per mí podeu comensá.
  18   Don Lluís moría á las quatre    la nora á las cinch finá,
     l`un l`enterran [devant l`Iglesia    l`altre devant del altá]{M}
  20   de l`un surt una coloma    y de l`altre un palomá.{M}

Notas de los editores de RTLH: La localización de la versión consta en anotaciones manuscritas del propio Milà (F. Pujol y J. Puntí, Observacions, pág. 28); Tras el v. -8 se advierte: "Sigue: A (esto es, semejante a RTLH III, I.32); 14-17 Recnstruimos de acuerdo con la indicación: Sigue = A (esto es, igual a RTLH III, núm. 1.32`); -19 Reconstuimos de acuerdo con la remisión: L`un l`enterran: B (tomado de RTLH III, I.35).

Go Back
0559:42 Vuelta del navegante (á)            (ficha no.: 8720)
[0049 Conde Niño, contam.]

Versión de Villassar (p.j. Mataró, Barcelona, auton. Catalunya, España).   Recogida por Marià Aguiló i Fuster, (Archivo: AMP). Publicada en RTLH 3 (1969), nº I.30, p. 36.  036 hemist.  Música no registrada.

     Quan arriba a casa seva,    a sa tia va trobar.
  2   --Ai, tia, la meva tia,    el meu on està?
     --Ai, don Lluís, el teu pare    ja és enterrat temps ha.
  4   --Ai, tia, la meva tia,    la meva esposa què fa?
     --Don Lluís, la seva esposa    se n`és a a casar,
  6   que n`ha trobada una sogra    que li fa posâ el peu pla.
     --Ai, tia, la meva tia,    dieu-me el carrer que està.
  8   --Al carrer de Santa Eulària,    prop Riera de la està.
     --Me n`hi vull anar cantant,    per veure si em coneixerà.
  10   Preveniu-me la guitarra,    la que solia tocar.--
     Al primer toc de la guitarra    el seu marit la despertà:
  12   --Despertá`t tu, linda dama,    escolta quin cant que hi ha;
     és el cant de la serena,    de la serena de la mar.
  14   --No és el cant de la serena    ni tampoc lo de la mar,
     que és el cant de don Lluís,    el marit que jo hi estat.
  16   --Si aquest és don Lluís,    prompte el vull anâ a matar.
     --Si tu mates don Lluís,    per mi ja pots començar.--
  18   Luego comença per ella,    i don Lluís l`endemà.

Nota: Recogida por o para Aguiló (Materíais Aguiló 1-IV).

Go Back
0559:43 Vuelta del navegante (á)            (ficha no.: 8721)
[0049 Conde Niño, contam.]

Versión de Castellar del Vallès (p.j. Sabadell, Barcelona, auton. Catalunya, España).   Recitada por Maria. Documentada en o antes de 1935. (Archivo: AMP). Publicada en Amades 1935, pp.159-162* y Amades 1951, pp.683-684 y Subirá 1948, págs. 34-35 (con algunas variantes). Reeditada en RTLH 3 (1969), nº I. 31, pp. 36-37 (notación musical).  084 hemist.  Música no registrada.

     La vida de les galeres    n`és molt llarga de contar;
  2   jo bé prou la contaria,    que anys hi vaig passar.
     Set anys he servit el comte,    com a forçat i quintat,
  4   i altres set el serviria,    de grat i de voluntat.
     Quan els set anys són passats,    llicència vaig demanar;
  6   la resposta que me`n feren:    --No te la podem donar.--
     La he demandada al comte,    que bé me la va negar;
  8   la demano a la comtessa,    i ella me la va donar.
     M`ha donat per penitència,    en tres hores passâ el mar;
  10   de tant i tant que corría,    sols dues n`hi he estat.
     Quan arribo de la guerra,    de la guerra ja ha arribat,
  12   ja me`n vaig a ca la tia,    allà on jo solia anar.
     --Ai, tia, la meva tía,    la meva tia, com va?
  14   --Aquell que tia me`n deia    set anys a la guerra està.
     --No hi està pas a la guerra,    que al vostre davant n`està.
  16   --¡Ai, tia, la meva tia    què és el que el meu pare fa?
     --Don Lluís, el vostre pare,    terra dels moros anys ha.
  18   --Ai, tia, la meva tia,    la meva mare què fa?
     --Don Lluís, la vostra mare    cega n`és de tant plorar.
  20   --Ai, tia, la meva tia,    la meva muller què fa?
     --Don Lluís, la vostra esposa    se n`és tornada a casar.
  22   --Ai, tia, la meva tia,    digueu-me el carrer que està.
     --La primera cantonada,    vora del Portal de Mar.
  24   --Doncs baixeu-me la guitarra    que jo solia tocar.
     Li faré una cantadeta    veiam si em coneixerà.--
  26   Al punt de la mitja nit,    don Lluís va anâ a cantar.
     --Desperta-te`n, amor meva,    desperta-te`n tot seguit,
  28   sentiràs cant de sirena,    la sirena de la nit.--
     Al primer cant que n`hi feia,    son marit se`n despertà.
  30   --On és aquesta sirena    que en repòs no em deixa estar?
     --No és pas cant de sirena,    de sirena de la nit,
     --Sapigués que és don Lluís,    prompte el `niria a matar.
  34   --Si vols matar don Lluís,    per mi ja pots començar.--
     Ella mor a mitja nit,    don Lluís al clarejar;
  36   els dos dintre d`una tomba    junts els varen enterrar,
     ell al bell mig de la porta    i ella al peu de l`altar.
  38   De dins de les seves tombes    dos arbres se`n van alçar,
     un d`ells era un taronger,    l`altre era un llimonar;
  40   les branques de l`un i l`altre    molt fort es van abraçar.
     De les fulles i el brancatge,    dos coloms se`n van alçar
  42   l`un al costat de l`altre    cap al cel varen volar.

Lecciones de 1951: -7 l`he; -9 passar; -10 només dues; -11 omite ha; -12 on lo; -16 lo que; -22 al c; -31 no n`és. La ed. de 1935 concluye el romance en el v. 36.
Variantes de la ed. Subirá: -1 omite n`; -3 al c; -5 passats eren; -6 q. em donaren; -7 Vàreig demanar-la; -8 i e. sí que`m va escoltar; -10 només d.; só e.; -11 omite ha; -12 omite ja; casa; -14 que a; -15 omite n`; -17 pres és d. ; -22 al c.; -29 s. m. es desvetllà; -30 q. no`m deixa reposar? ; -31 un cant; -33 l`iria; -34 ja pots per mi; concluye en el v. 36.
Nota: *La loralización y el recitador constan en la pág. 256.

Go Back
0559:21 Vuelta del navegante (á)            (ficha no.: 3647)
[0049 Conde Niño, contam.]

Versión de Sant Privat d`en Bas (ay. Vall d`en Bas, p.j. Olot, comc. Garrotxa, Girona, auton. Catalunya, España).   Recitada por Assumpció Casals (80a). Recogida por Salvador Rebés y Isabel Ruiz, en dos ocasiones, 29/07/1982+31/10/1982 (Colec.: Rebés - Ruiz). Publicada en Rebés 1994, De Balada y Lírica, 2. 3er Coloquio internacional del romancero, nº 4, p. 93.  054 hemist.  Música registrada.

     Set anys fa que vaig per terra,    set anys més que vaig per mar
  2   i, al cap de la catorzena,    llicència vaig demanar.
     La demano a.n el conde,    no me la va volguer dar,
  4   la demano a la condesa    i ella me la va donar,
     me va dar per penitència    tres dies de passar el mar,
  6   i amb la pressa que tenia    en dos dies el vaig passar.
     Vaig casa la meva tia,    que era allà on solia anar.
  8   --Ai, tia, la meva tia,    la meva tia, com va?
     --Déu lo guard, lo don Lluiso,    qui t` hi havia de comptar?
  10   --Ai, tia, la meva tia,    la meu mare, quina en fa?
     --La mare de don Lluïso    soterrada n és temps ha.
  12   --I ai, tia, la meva tia,    el meu pare, quina en fa?
     --El pare de don Lluïso    pres dels moros és temps ha.
  14   --Ai, tia, la meva tia,    meva esposa, quina en fa?
     --L`esposa de don Lluïso    se n` és tornada a casar.
  16   --Ai, tia, la meva tia,    si em volguéssiu dar el gosar,
     el gosar i la corneta    que jo solia tocar!---
  18   L` allí, a l`entrant a la vila,    don Lluïso es posa a tocar.
     --Això n` és cant de la serena    o altre peix que va per mar?
  20   --Això no és cant de la serena    ni altre peix que va per mar,
     això n` és cant de don Lluïso,    don Lluïso, el meu esposat.
  22   --Si això fos don Lluïso,    prompte l` iria a matar!
     --Si tu mates don Luïso,    per mi podes començar.---
  24   I allà, al replà de l` escala,    a tots dos els va matar.
     L` un és enterrat en fossa,    l`altre enterrat en fossar,
  26   i a cada cap de fossa,    n`ha nascut un palomar;
     quan al palomar són grossos,    se n` han tornat a juntar.

Nota: El romance guarda estrecho parentesco en su desenlace (a partir del v. 18) con Conde Niño. Entre el primer y segundo hemistiquio de los versos pares se canta el estribillo Ai, de veres, ai!
Título original: Don Lluís de Montalvà.

Go Back
0559:34 Vuelta del navegante (á)            (ficha no.: 8712)
[0049 Conde Niño, contam.]

Versión de Avinyonet (p.j. Figueras, Girona, auton. Catalunya, España).   Recitada por Francisco Serra (45a). Recogida por Francisco Nabot i Tomàs, 00/00/1905 (Archivo: AMP). Publicada en RTLH 3 (1969), nº I.16, pp. 27-28.  054 hemist.  Música no registrada.

     En el cant de la sirena    ai ditxós qui hi pot anar,
  2   set anys ha que vaig per ella,    sense terra i mai parar.
     Demànoc llicència al comte,    no me n`ha volgut donar;
  4   jo en demànoc la comtessa,    llarg i bastant me`n va dar.
     M`ha posat per penitència,    tres hores d`amarg passar:
  6   tanta era voluntat mia    que amb una hora l`en vaig passar.
     Jo me`n vaig a ca la tia    d`allà un solia posar.
  8   --¡Ai tia, la meva tia!    ¿el meu pare quina en fa?
     --El teu pare, don Lluís,    pres dels moros n`és temps ha.
  10   --¡Ai tia, la meva tia!    ¿la meu mare quina en fa?
     --La teu mare, don Luís,    sota la llossa és temps ha.
  12   --¡Ai tia, la meva tia!    ¿l`enamorada què fa?
     --L`enamorada, Lluís,    casadeta n`és temps ha.
  14   --¡Ai! baixeu-me`n el sombrero,    el que solia portar;
     ¡ai! baixeu-me`n la vihuela,    la que solia tocar,
  16   li aniré á cantâ un romanço,    que mai l`ha sentit cantar.
     ¡Ai tia, le meva tia!    ¿an`a quin carrer s`està?
  18   --Se n`està al carrer dels àngels,    del que dóna frente al mar.--
     I al primer cop de vihuela,    el seu marit se despertà:
  20   --Desperta-te, Marianna,    si te puedes despertar,
     sentiràs cant de sirena,    o peixos que van pel mar.
  22   --Això no és cant de sirena    ni tampoc peixos del mar;
     n`és un nobble caballero    que per mi pena me fa.
  24   --Si et fa pena, Marianna,    jo prompte l`iré a matar.
     --Si tu mates caballero,    an a mí puedes començar.--
  26   Cavaller morí mañana,    Marianna tendemà.
     Quan són dos que s`aprecien,    no se pueden despreciar.

Nota de los editores de RTLH III: Enmendamos la ortografía del colector.

Go Back
0559:35 Vuelta del navegante (á)            (ficha no.: 8713)
[0049 Conde Niño, contam.]

Versión de Vilanant (p.j. Figueras, Girona, auton. Catalunya, España).   Recitada por Ana Serra (22a). Recogida por Francisco Nabot i Tomàs, 00/00/1905 (Archivo: AMP; Colec.: Nabot i Tomàs). Publicada en RTLH 3 (1969), nº I.17, pp. 28-29.  041 hemist.  Música no registrada.

     Me n`han dat per penitencia    tres hores de passà el mar:
  2   amb l`afeció que el passava,    amb dugués lo he passat.
     Jo me`n vaig casa el meu tio    allí un jo solia anar:
  4   --¿No em diríeu, el meu tio,    el meu pare quina en fa?
     --El teu pare és pres dels moros,    pres dels moros n`és temps ha,
  6   --¿No em diríeu, la meu tia,    la meu mare quina en fa?
     --La teu mare n`és morteta,    enterradeta temps ha.
  8   --¿No em diríeu, la meu tia,    la meu amor quina en fa?
     --La teva amor l`han casada,    casadeta n`és temps ha.
  10   --¿No em diríeu, la meu tia,    i an`a quin carrer s`està?
     ¿no em diríeu, la meu tia,    a un balconet que hi ha?--
  12   Al primer cop de guitarra    seu marit se`n despertà:
     --Desperta`t, moreta mia,    . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
  14   ¡sentiràs cant de ballena    o peix valerós del mar!
     --No n`és pas cant de sirena    ni peix valerós del mar,
  16   n`és la veu de don Lluís    que mons amors la fan penar.
     --Si això n`és vritat, moreta,    promte el faria matar.
  18   --Si mateu a don Lluís,    jo també em faré matar.--
     L`un l`enterren a la tomba,    l`altre davant de l`altar.
  20   L`un a sota una naronja,    l`altre un gran naronjar;
     quan les branques ne fon grosses    les dos se varen abraçar.

Nota de los editores de RTLH III: Enmendamos la ortografía del colector. Véase el ms. de Nabot y Tomás

Go Back
0559:36 Vuelta del navegante (á)            (ficha no.: 8714)
[0049 Conde Niño, contam.]

Versión de Besalú (ay. Besalú, p.j. Olot, ant. Puigcerdà, comc. Garrotxa, Girona, auton. Catalunya, España).   Recitada por Francisca Sales Magllorens. Recogida por Joan Tomàs i Parès y Antoni Bonell, 27/08/1925 (Archivo: AMP). Publicada en RTLH 3 (1969), nº I.18, p. 29 (Notación musical, p. 29).  056 hemist.  Música no registrada.

     D`els set anys que vaig par ella    i altres set que vaig per mar,
  2   un do demanaré al comte,    no me l`ha volgut doná.
     Y em dóna de penitència    tres hores de mar passà;
  4   i amb el dolit qu`anava    amb dues la vaig passà.
     Vaig a casa la meva tia    veure si`m coneixerà:
  6   --I ai, tia, la meva tia,    veure la mare que fa?
     --Bon Lluís, la teva mare    soterrada n`és temps ha.
  8   --No`m diríau la meva tia    veure el meu pare què fa?
     --Bon Lluís, el vostre pare    pres de moros n`és temps ha
  10   --No`m diríau la meva tia,    veure l`esposa què fa?
     --Bon Lluís, la vostra esposa    se n`és turnada a casâ.
  12   --No`m diríau la meva tia    i an a quin carré s`està?
     --Al carré de Santa Maria    a la vora del Fluvià.
  14   --Debaixeum-en la guitarra    la que solia tucâ,
     m`an iré de porta en porta    a veure si`m coneixerà.--
  16   Y al primer cop de guitarra    Marieta es despertà:
     --Xecat, xecat, Marieta,    si t`aixecas disperta,
  18   sentiràs cant de sirena    o el peix que pel mar va.
     --Això no és cant de sirena    ni del peix que pel mar va,
  20   això és cant de don Lluiso,    don Lluís de Montalvà.
     --No t`espantis, Marieta,    prompte te`l faré matâ.
  22   --Si tu mates don Lluiso    amb mi podes començâ.--
     No passà l`espai d`un hora    don Lluís per terra va;
  24   no passà l`espai d`un altra    Marieta va finâ.
     L`un l`enterren a la tumba    l`altre, al peu del altá;
  26   en un hi ha nascut un pino    i al altre un oranjà.
     Con les branques foren grosses    s`arribaren a tucâ,
  28   com l`amor era tan ferma    no`s poden desolvidâ.

Notas de los editores de RTLH: Recogida para el "Cançoner Popular de Catalunya". Según anotaron los colectores, al cantar se repiten los versos pares.

Go Back
0559:37 Vuelta del navegante (á)            (ficha no.: 8715)

Versión de Olot (ay. Olot, p.j. Olot, ant. Puigcerdà, comc. Garrotxa, Girona, auton. Catalunya, España).   Recitada por Angela Cros. Recogida por Joan Tomàs i Parès y Antoni Bonell, 20/08/1925 (Archivo: AMP). Publicada en RTLH 3 (1969), nº I.19, p. 30 (Notación musical, p. 30).  038 hemist.  Música no registrada.

     Set anys som anat per terra    i altres set he anat pel mar;
  2   i al cap de la catorzena,    llecència vai demanar.
     Demano llecència al conde    no me l`ha volguda da;
  4   i em dóna per penitència    tres hores de passâ el mar.
     Tant era la meva pressa    i amb dues la vaig passar,
  6   i men`aní casa la tia    d`allà on solia posar,
     i vento tres trucs a la porta;    diuen: ¡ah! ¡hola! ¿qui hi ha?
  8   --Don Lluís, fill de la França,    don Lluís de Montalvà.
     --I em dirà, senyora tia,    i el meu pare quina en fa?
  10   --Don Lluís, el vostre pare    pres del moro n`és temps ha.
     --I em dirà, senyora tia,    la meva mare quina en fa?
  12   --Don Lluís, la vostra mare    enterrada n`és temps ha.
     --I em dirà, senyora tia,    la meva esposa que fa?
  14   --Don Lluís, la vostra esposa    se n`és tornada a casar.
     --I em dirà, senyora tia,    i an`a quin carrer s`està?
  16   --I al carrer Santa Maria    la porta més prop del mar.
     --Debaixeu-me la guitarra    la que solia tocar
  18   men`airé d`en porta en porta    veure si em coneixerà.
     I al primer cop de guitarra    ja hi hagué qui es despertà.--

Notas de los editores de RTLH: Recogida para el "Cançoner Popular de Catalunya" (versión n.° 249). En el canto se repite el segundo hemistiquio de los dieciseisílabos pares.

Go Back
0559:38 Vuelta del navegante (á)            (ficha no.: 8716)
[0049 Conde Niño, contam.]

Versión de Les Preses (p.j. Olot, Girona, auton. Catalunya, España).   Recitada por Joan Comaplà i Gelis, "Sabas" (49a). Recogida por Joan Tomàs i Parès y Bartomeu Llongueres, 00/08/1924 (Archivo: AMP). Publicada en Tomàs i Parès 1929, Materials del "Cançoner Popular de Catalunya", III, Barcelona, 1929, págs. 261-26. Reeditada en RTLH 3 (1969), nº I.21, pp. 31-32 (Notación musical, p. 32).  060 hemist.  Música no registrada.

     Fa set anys que vaig per terra,    altres set que vaig per mar;
  2   i al cap de la catorzena,    llacència vaig demanar.
     La demànoc an el comte,    no me l`ha volguda dar;
  4   la demano a la comtessa,    de gràcia me la va dar;
     me n`ha dat de penitència    amb tres hores passà el mar;
  6   tanta era la meva pressa,    que en dues la vaig passar.
     Me n`aní a casa la tia    d`allí on solia posar;
  8   véntoc un truc a la porta:    --Hola, hola, aquí, qui hi ha?
     --Don Lluís, vingut de França,    don Lluís de Montalbà.
  10   --Com pot ser? Lo don Lluís    set anys ha que és mort pel mar.
     --Que no em voleu coneixre?    bé m`hauré d`anomenar.
  12   Em diríeu, senyora tia,    el meu pare, quina en fa?
     --El teu pare, don Lluís,    pres dels moros és temps ha.
  14   --Em diríeu, senyora tia,    la meva mare, quina en fa?
     --La teva mare, don Lluís,    soterrada n`és temps ha.
  16   --Diríeu, senyora tia,    la meva esposa, què fa?
     --L`esposa de don Lluís    se n`és tornada a casar.
  18   --Baixeu-me la roba bona,    la que en solia portar;
     debaixeu-me la guitarra,    la que en solia tocar.--
  20   Al primer cop de guitarra,    alguna se`n despertà.
     --Ai, desperta`t, dimosel.la,    sentiràs quin cant e-hi ha;
  22   sentiràs cant de sirena    o peix que corre pel mar.
     --No és el cant de la sirena    ni peix que corrí pel mar,
  24   que és Vamor de don Lluís,    per ell peno molt temps ha.
     --Si per ell penar volíeu,    si voleu, Piré a matar.--
  26   Lo més alto i rigoroso,    a tots dos los va matar.
     L`un l`enterren a la tomba,    i a l`altra, al peu de l`altar;
  28   la un n`ha nascut un pino,    i a l`altra un taronjar;
     les branquetes s`han fet akes,    se`n `ribaren a justar.
  30   Dos amors que te requierin    no es poden desolvidar.

Notas: El recitador nació en Les Preses, donde dice haber aprendido el romance. Entre los dos octosílabos de los versos pares se canta el estribillo: Ai, de veres, ai.

Go Back
0559:39 Vuelta del navegante (á)            (ficha no.: 8717)

Versión de Ripoll (ay. Ripoll, p.j. Olot, ant. Puigcerdà, Girona, auton. Catalunya, España).   Recogida por Manuel Milà i Fontanals, (Archivo: AMP). Publicada en Milá y Fontanals 1882, Romancerillo catalán, nº 206C, p. 53. Reeditada en RTLH 3 (1969), nº I.22, p. 32.  060 hemist.  Música no registrada.

     Set años n`hi anat per terra    y altres set per dins del mar.
  2   Al cap de la quatorzena    llicencia vuy demaná.
     L`hi demano á la comtesa,    de cent gracias me la da.
  4   Jornada de quatre horas    ab dugas la vaig passá.
     Ya li truca á la porta:    Ola, ola, ¿qui va allá?
  6   --Don Lluís, la meva tia,    don Lluís de Montalbá.
     Aqueix no es don Lluís,    qu`els moros varen `gafá.
  8   --Valdement sino `m vol creure    m`hi hauré d`anomená.
     M`en diría, la meva tia,    ¿la meva mare qué fá?
  10   [--La teva mare, don Lluís,    soterrada n`es temps há]
     --M`en diría, la meva tia,    ¿y lo meu pare qué fá?
  12   --Lo teu pare, don Lluís,    els moros varen `gafá.
     --M`en diría, la meva tia,    ¿la meva esposa qué fá?
  14   --Don Lluís, la teva esposa    se n`es tornada á casá.
     --M`en diría, la meva tia,    ¿en a-quin carré n`está?
  16   [--Carré de Santa María    al portal mes prop del mar]
     --Devalleume la vihuela,    la que solia soná,
  18   devalleume el sombrero    lo que `m solia posá,
     m`en aniré anit sonant    veure si m`en coneixerá.--
  20   Al primé de vihuela    son marit s`en deixondá:
     [--Desperteuvos, vida mia,]    qu`es i de deixondá,
  22   sentireu como lo canta    la serena de la mar.
     --Qu`es la de don Lluís    que per mí patini está.
  24   [--Si es veritat, vida mia,    promte iré á mata.]
     [--Si mateu lo meu marit,    per mí podeu comensá],
  26   que son las amors primeras    y fan de mal oblidá.--
     No tarda l`espay d`una hora    don Lluís muerto n`está;
  28   no tarda l`espay d`una altre    la seva esposa finá.
     L`un soterran á la tomba    y l`altre al peu del altá;
  30   de l`un surt un pino verde    y de l`altre un colomá.

Notas: Detrás del v. 4, Milá propone añadir m`en vai a casa la tia / la tia de Montalbá; -8 la ed., por errata (corregida en la fe de erratas, p. xix) dice haurá; detrás del v. 32 Milá propone añadir Aixó no es cant de serena ó peix que rode pel mar.

Go Back
0559:40 Vuelta del navegante (á)            (ficha no.: 8718)
[0049 Conde Niño, contam.]

Versión de Fornells de la Selva (p.j. Girona, comc. La Selva, Girona, auton. Catalunya, España).   Recitada por Rosa Salvatella (70a). Recogida por Celestí Pujol i Camps, 07/09/1873 (Archivo: AMP). Publicada en Milá y Fontanals 1882, n° 206E, p. 164 (fragmento). Reeditada en RTLH 3 (1969), nº I. 24, pp. 33-34.  058 hemist.  Música no registrada.

     Si parleu de la serena    molt ditxós qu`hi pot anar,
  2   set anys som anat ab ella    sense terra may tocar.
     Al cap d`aquesta setena    á terra vaig arribar;
  4   demano llicencia al comte    per la mia terra anar.
     Demano llicencia al comte    no me l`ha volguda dar.
  6   En demano a la comtesa    y ella me la va donar,
     me dona de penitencia    tres horas el mar passar.
  8   De tant depresa qu`hi anava    ab duas las vaig passar.
     M`en vaig yo á ca la tia    a n`allá ont solia anar.
  10   --Deu la guart, la tia mia,    tia mia, ¿cóm li vá?
     No`m diria, tia mia,    ¿el meu pare quina en fá?
  12   --El teu pare don Josep,    pres de moros el temps ya.
     --No`m diríeu, tia mia,    ¿la meva mare quina en fá?
  14   --La teva mare dona Lluísa,    enterradeta es temps há.
     --No`m diríeu, tia mia,    ¿la meva esposa quina en fa?
  16   --La teva esposa doña Lluísa    ya l`han tornada a casar.
     T`enviaren una carta    al mon no`t varen trobar.
  18   --No`m diríeu, tia mia,    á n`a quin carrer s`está?
     --Al carrer de la Lluísa    a la voreta del mar.
  20   --Que m`en deixi la guitarra    la que yo solia tocar
     y li cantaré un romanso    que no l`ha sentit cantar.--
  22   Lo primer cop de guitarra    son marit sen deixondá:
     --Despertad, doña Lluísa,    sentirás canta en el mar:
  24   no se si`s cant del sereno    o dels peixos dintre el mar.
     --Aixó no es cant del sereno    o de peixos de dintre el mar
  26   que aixó es un cant de pena    de pena que`m fa penar.
     --Si aixó es cant de ta pena    prompte te vaig a matar.
  28   --Si tu matas al sereno,    prompte te faré agafar
     saps que el primer matrimoni    sempre te va governar.--

Precisiones del recolector: "Romancero Catalán [manuscrito]. Acopio de canciones y versiones recogidas en este país y trasladadas al papel (sin parar mientes en ortografía catalana que no conozco) tal como las cantan y pronuncian nuestras labradoras", Gerona, 7 de setiembre de 1873, n° 3, p. 2 [hoy se halla entre los Materials Aguiló, Barcelona]". "Es el objeto de este acopio allegar materiales para el Cancionero Catalán que está escribiendo mi eminente maestro y estimado amigo D. Manuel Milá y Fontanals"
Notas de los editores de RTLH III: F. Pujol y J. Puntí, Observacions, p. 33, situó el texto en Gerona o alrededores. Milà omite las -r finales (ana, toca, dá. . . carré. . . primé, etc.); -1 mol ms.; qui; -2 hi anat Milà; -3 de aquesta ms.; baix ms.; arrivá Milà; -4a y 5a omite llisensia ms.; compte ms.; -6 An ms.; comptesa ms.; -6b omite Milá; 7-16a omite Milà; -7 penitensia ms.; pasa ms.; -8 tan, qui anaba, baix pasá ms.; -9 men, ms.; -11, 13 y 15 nom, an ms.; -12, 14 tens, tems ms.; -13 mebav ms.; -13 y -15 diriu ms.; -16 turnada a casá ms.; -17 te enviarem, not varem trubá ms.; trova Milá; 18-20 omite Milá; -18 diriu ms.; n`está Milá; -19 boreta ms.; -20 man ms.; -22 imé Milá; sen dexonda ms.; -23-25 omite Milá; -24, 25, 26 can ms.; -26 que em; -27 un cant de p. Milá; -27b omite Milá; -28 al ms., promte Milá; -29 sabs.; gobernar ms.

Go Back
0559:24 Vuelta del navegante (á)            (ficha no.: 8702)

Versión de Sardina del Sur (isla de Gran Canaria, Las Palmas, España).   Recogida por Ana Monroy, 00/12/1958 (Archivo: AMP). Publicada en F.E.R.U. 1 Can. 1969, n° 542, pp.154-155. Reeditada en RTLH 3 (1969), nº I.2, pp. 18-19.  042 hemist.  Música no registrada.

     La vida de la galera    muy bien me la sé pasar,
  2   siete años estuve en ella,    todos siete por el mar,
     pedí salida al marino    y no me la quiso dar,
  4   puse la espada de correo    y salté por un arenal;
     lo primero que encontré    fue a mi tía en un corral,
  6   ajuntando las ovejas    que las iba a ordeñar.
     --Bienvenido, don Alonso,    bienvenido a este lugar,
  8   que tu esposa Francisquita    esta noche se va a casar.
     --No tenga cuidado usté    que más mujeres habrá,
  10   le pregunto por mis padres    en qué altura andarán.
     --Tu padre difunto es,    tu madre en palacio está
  12   con los ojos corcomidos    de mirar para la mar.
     --Tome p`allá esa guitarra,    eche p`acá ese puñal.--
  14   Cogió por la calle alante    adonde la boda está:
     --Buenas a los esposados    y a la compañía real.
  16   --¿Quién ha sido ese caballero    tan respetoso en hablar?
     --Don Alonso soy, señora,    que ha venido a su lugar.--
  18   Se besaron y se abrazaron,    se arrojaron a llorar;
     y el esposadillo nuevo    se ha querido alborotar.
  20   --No se alborote, amigo mío,    que más mujeres habrá,
     ésta es una prenda mía    y me la vengo a llevar.--

Nota: Incluida en "Contribución al Romancero Canario", apéndice de la tesina (inédita) de Lilia Pérez González, "El Romance de la Infantina. Estudio de su vida tradicional", La Laguna [1959], pág. 88.

Go Back
0559:25 Vuelta del navegante (á)            (ficha no.: 8703)

Versión de Sardina del Sur (isla de Gran Canaria, Las Palmas, España).   Recogida por Ana Monroy, 00/12/1958 (Archivo: AMP). Publicada en F.E.R.U. 1 Can. 1969, n° 543, pp. 155-156. Reeditada en RTLH 3 (1969), nº I.3, p. 19.  034 hemist.  Música no registrada.

     La vida de la galera    muy bien que la sé pasar,
  2   siete años estuve en ella,    todos siete por el mar.
     Licencia de los marinos    no me la quisieron dar,
  4   eché mi espada al correo,    salté por un arenal;
     lo primero que encontré    fue a mi tía en un corral,
  6   ajuntando a unas ovejas    para irlas a ordeñar:
     --Bienvenido, don Alonso,    bienvenido a este lugar,
  8   y a su mujer Francisquita    se la llevan a casar.
     --No pregunto por mujeres,    que mujeres sobrarán,
  10   yo pregunto por mis padres    qué en altura andarán.
     --Tu padre hace años de muerto,    tu madre en palacio está
  12   con los ojos corcomidos    de mirar para la mar.
     --Tenga p`allá esa guitarra,    eche p`acá ese puñal.--
  14   Iba por la calle abajo    donde la boda estará:
     --Buenas noches, mis amigos    y la compañía real.--
  16   Y el esposadillo nuevo    se quería alborotar.
     --Que ésta es una prenda mía    y me la vengo a llevar.--

Notas: -13 El colector transcribe: payá; Incluida en "Contribución al Romancero Canario", apéndice de la tesina (inédita) de Lilia Pérez González, "El Romance de la Infantina. Estudio de su vida tradicional". La Laguna [1959], pág. 88.

Go Back
0559:1 Vuelta del navegante (á)            (ficha no.: 1139)

Versión de Moldes (ay. Barjas, p.j. Ponferrada, ant. Villafranca del Bierzo, comc. Valcarce, León, España).   Recitada por Marina Barreiro (62a). Recogida por Paloma Díaz-Mas, Concha Enríquez de Salamanca, José Luis Forneiro y Aurelio González, 14/07/1985 (Archivo: ASOR; Colec.: Encuesta LEÓN 85; cinta: 8.14-7.2/A-09). Publicada en TOL II 1991, pp. 157-158.  054 hemist.  Música registrada.

    
(Un soldado estaba no servicio e recibiu unha carta que se lle iba casar la novia)
     Pedín licencia ao rei,    e non ma quixo dar;
  2   pedina á reina,    e díxome otro tal;
     pedina a Dios del cielo,    e aquel era pra mal.
  4   Deja el caballo que corre,    coge la mula que vuela;
     por las calles donde él iba    las piedras quedan temblando
  6   Y encontró una tía    debajo de un naranjal.
     --Dios la acompañe, mi tía,    si la quiere acompañar.
  8   --Para tu ser meu sobrín,    outras señas me has de dar.
     --¿A dónde van os bois blancos    que quedaron de meu pai?
  10                                     --Nun prado van a pastar.
     Para tú ser meu sobrín,    outras señas me has de dar.
  12   --¿A dónde van mis hermanas?    --N`el río iban a lavar.
     Para tu ser meu sobrín,    outras señas me has de dar.
  14   --¿A dónde van mis hermanos?    --N`el campo van a jugar.
     Para tu ser meu sobrín,    outras señas me has de dar.
  16   --¿A dónde vai a miña Leonora,    herba florida da mar?
     --A túa Leonora    non che vai . . . . . . andai,
  18   que a la puerta de la iglesia    esta pra che se casar.
     --¿Cómo haré de mí, mi tía,    para la ir rescatar?
  20   --Vístete de seda fina,    vístete de la di aldai?
     y a la puerta de la iglesia    tú te vas a pasear.
  22   --¿Quién será aquel señor    en tan polido andar?
     --Soy parente de la novia    y a quien deseaba hablar;
  24   y aquí traigo cien doblones    a la novia regalar.
     --Se choras polas xoias,    eu non che llas mandein dar;
  26   se choras polo gastado,    eu non che mandein gastar.
     --Eu non choro polas xoias    nin polo muito gastar,
  28   pero choro pola risa    que de min se vai pasar,
     te-la muller so la barba    e outro virma quitar.

Go Back
0559:2 Vuelta del navegante (é-a+á(-e))            (ficha no.: 1140)
[0176 El quintado, contam.]

Versión de Busmayor (ay. Barjas, p.j. Ponferrada, ant. Villafranca del Bierzo, comc. Valcarce, León, España).   Recitada por Manuela Méndez (78a). Recogida por Mariano de la Campa, Diego Catalán, Cruz Montero y Esther San-Pastor, 14/07/1985 (Archivo: ASOR; Colec.: Encuesta LEÓN 85; cinta: 2.14-7.2/B-04). Publicada en TOL II 1991, pp. 158-159.  055 hemist.  Música registrada.

     Trescientos soldados lleva    un capitán general;
  2   todos cantan, todos bailan,    menos un que non alegra.
     --¿Qué tienes, soldado mío,    que tan triste andas na guerra?,
  4   ¿lloras por padre o por madre    o por gente de tu tierra?
     --No es por padre ni por madre,    [ni por gente de mi tierra];
  6   es por mi esposita,    que es niña y queda doncella.
     --¿Qué dieras, soldado mío,    a quien dejárate ir verla?
  8   --Si estuviera yo en mi casa,    diera lo que yo tuviera.
     --Deja el caballo que corre,    coge la mula que vuela,
  10   deja los caminos anchos,    coge las estrechas sendas.--
                                       A la entrada de un lugar
  12   se encontró con una tía    cosiendo en un cabezal.
     --Dios la bendiga, mi tía,    Dios la quiera bendigar.
  14   --Se tú has ser meu sobrín    outras señas me has de dare.
     --A miña esposa Francisca    aí cha deixein quedare.
  16   --A túa esposa Francisca    hoy se che vai casare.
     --Con licencia de mi tía    yo la voy a visitar.
  18   --No vayas, sobrino, no,    mira que te van matare.
     --No matan, mi tía, no,    yo les saberé hablare.--
  20   --Dios bendiga aos da boda    y a cuantos na mesa están.
     --¿Quen é ese caballero    que tan bien sabía hablare?
  22   --Soy el novio de la novia,    que la vengo a visitar,
     traigo cien doblones de oro    que le vengo a regalare.--
  24   Francisca, que tal oíra,    emprincipió a risar;
     Manuel, que tal oyó,    emprincipió a llorar.
  26   --Si lloras polo gastado,    eu non cho mandein gastar;
     si choras polas xoias,    eu chas volverein a dar,
  28   que este é o amor primeiro,    non o puedo olvidar.

Go Back
0559:47 Vuelta del navegante (á)            (ficha no.: 8725)
[0049 Conde Niño, contam.]

Versión de Timoneda (ay. Lladurs, p.j. Solsona, comc. Solsonès, Lleida, auton. Catalunya, España).   Recogida por Higini Anglès y Pere Bohigas, 01/08/1922 (Archivo: AMP; Colec.: Anglès-Bohigas - Materials). Publicada en RTLH 3 (1969), nº I. 36, pp. 41-42 (notación musical, p. 41).  064 hemist.  Música no registrada.

     La vida de les galeres    mai la puc desoblidar,
  2   set anys ha que vaig amb elles    sense mai terra tocar.
     Acabada la setena    jo a casa m`en vui tornar;
  4   demano llicència al comte,    lo comte no me`n vol dar;
     la demano a la comtessa,    de gràcia me la vol dar.
  6   Casa d`una tia meva,    de sol hi vai arribar;
     arribo i truco a la porta:    Ola, ola, aquí qui hi ha?
  8   --Don Lluís, senyora tia,    Don Lluís de Montalbà.
     --Això no és don Lluís,    que don Lluís mort està.
  10   --No está muerto don Lluís,    que els moros lo van agafar.
     --No em diríeu, senyora tia,    la meva mare què fa?
     --No em diríeu, senyora tia,    la meva muller què fa?
     --No em diríeu, senyora tia,    en a quin carrer s`està?
     --Baixeu-me`n la capa bona,    la que solia portar,
  18   baixeu-me`n la vihuela,    la que solia tocar
     me n`aniré tot sonando,    veure si em coneixerà.
  20   Al primer cop de vihuela,    son marit se despertà.
     --Desperta-te`n, Mariagna,    si te quieres despertar,
  22   si vols sentir como canta    la sirena dintre el mar.
     --Això no és cant de sirena    ni res que vaigui pel mar,
  24   és l`amor d`un caballero    que per mi andando va.
     --Si ho sabia, Mariagna,    jo l`en faria matar.
  26   --Si mata aquell caballero,    per mi puede començar.--
     No passa l`espai d`un hora,    Don Lluís muerto n`està;
  28   no passa l`espai de dugues,    que la dama va finar.
     Tots dos junts los enterraren    al davant d`un altar,
  30   de la un ne surt una paloma    i de l`altre un palomar,
     i n`arranquen voladeta,    dalt del cel se`n van pujar;
  32   allí tindràn una vida    que per sempre durarà.

Notas: Recogida el 1 o 2 de agosto para el "Cançoner Popular de Catalunya". Cfr. la "Memòria de la missió de recerca de cançons i músiques populars realitzada per Mn. Higini Anglès i En Pere Bohigas a les comarques solsonina (10 Juliol-7 Agost de 1922) ..." en Materials I, 2, del "Cançoner Popular de Catalunya", páginas 128-129.

Go Back
0559:48 Vuelta del navegante (á)            (ficha no.: 8726)

Versión de Canalda (ay. Sant Llorenç de Morunys, p.j. Solsona, ant. Seu d`Urgell, comc. Solsonès, Lleida, auton. Catalunya, España).   Recitada por Rita Ribera (48a). Recogida por Higini Anglès y Pere Bohigas, 00/07/1922 (Archivo: AMP; Colec.: Anglès-Bohigas - Materials). Publicada en Pujol 1928, "L`oeuvre du Cbansonnier Populaire de Catalogne", Materials del "Cançoner Popular de Catalunya", I, 2, Barcelona, 1928, p. 281. Reeditada en RTLH 3 (1969), nº I.37, p.42 (notación musical, p. 42).  004 hemist.  Música no registrada.

     --Don Lluís, la teu dona    se n`ha tornada a casar
  2   --No`m diria, la tía mia,    a carrer s`està?--
    
(Don Louis, avant de s`embarquer dans une galère pour guerroyer sept ans, demande à son épouse de lui rester fidèle. Quand il revient, il trouve sa mère morte, son père aveugle et son frère prisonnier des maures. Quant à sa femme, elle s`est remarié. Il s`en va la nuit chez elle et se met à chanter sous son balcón. Le second mari tue don Louis et sa femme.)

Go Back
0559:49 Vuelta del navegante (á)            (ficha no.: 8727)
[0049 Conde Niño, contam.]

Versión de Santa María de les Valls (parr. Sisquer, ay. Guixers, p.j. Seu d`Urgell, ant. Solsona, comc. Solsonès, Lleida, auton. Catalunya, España).   Recitada por Buenaventura Carrera. Documentada en o antes de 1962. (Archivo: AMP). Publicada en Sarri 1961-1962, "Cancionero de la Rosa de Bulner", Ilerda,. Reeditada en RTLH 3 (1969), nº I. 38, p. 43 (notación musical, p. 43).  036 hemist.  Música no registrada.

     Don Lluís torna de guerra    amb les mans cobertes d`or;
  2   se`n va a casa de la tia,    la seva mare no està.
     --Don Lluís, la teva mare,    la he soterrada temps ha.
  4   --¡Ai, tia, la meva tia!,    la meva esposa on està?
     --Don Lluís, la teva esposa    ja s`ha tornat a casar,
  6   rau a Santa Margarida,    al portal més prop del mar.
     --I Al tia, la meva tia!,    baixeu-me, doncs, la viola,
  8   i me n`aniré sonant    a veure si em sentiria.--
     --Desperta`t, desperta`t, dama,    si voleu sentir cantar,
  10   és el cant de la sirena    com canta dins de la mar.
     --Això no és cant de sirena,    ni cant que vagi pel mar,
  12   és el cant de don Lluís,    don Lluís de Cartellà.
     Si és el cant de don Lluís,    amb ell voldria tornar.
  14   --Si ço era don Lluís,    prompte l`iria a matar.
     --Si tu mates don Lluís,    amb mi ja pots començar.--
  16   Don Lluís morí a lei onze,    ella a les dotze fina.
     S`agafen mano per mano,    dalt del cel se`n van pujar;
  18   de l`un surt una coloma,    de Valtra un rei colomar.

Notas: La informante, viuda de Selga, "la Rosa de Bulner", vive en casa "solà de les Vinyes"; -5b Ed., por errata: rornat.

Go Back
0559:50 Vuelta del navegante (á)            (ficha no.: 8728)

Versión de Oliana (ay. Oliana, p.j. Seu d`Urgell, ant. Solsona, comc. Solsonès, Lleida, auton. Catalunya, España).   Recitada por Josep Escaler (unos 35a). Recogida por Josep Barberà y Pere Bohigas, 00/10/1923 (Archivo: AMP). Publicada en Barberà 1928, Materials, II, del "Cançoner Popular de Catalunya",. Reeditada en RTLH 3 (1969), nº I.39, pp. 43-44 (notación musical, p. 43).  044 hemist.  Música no registrada.

     La vida de les galeres,    qui la pogués contemplar;
  2   set anys fa que vai amb elles    i altres set que hi hai d`anar.
     I al cap de la catorzena    el meu socorro es va acabar;
  4   los soldats tots a la una    volem matâ el capità.
     Lo capità n`és bon home    que se quiere confessar.
  6   Mentre el capità es confessa,    tres palomes van passar;
     al bequet porten lo beure    i a l`aleta lo menjar.
  8   --Qui serà lo guapo mosso    que a la glopa pujarà?
     li daré una de mes filles    i un vaixellet per navegar.
  10   --Jo seré lo guapo mosso    que a la glopa hai de pujar.--
     En ser al cap de la glopa,    ja veu lo mar blavejar;
  12   ja veu la seva senyora    que en un balconet està;
     no va vestida de seda    ni tampoc de tafet1a,
  14   sinó amb uns panyos vierdes    que a la glopa no n`hi ha.
     Al sortint de Barcelona    i a l`entrant de Perpinyà,
  16   lo primer home que encontra,    encontra lo un germà.
     --*Me`n direu, lo germà meu,    la meva mare, què fa?
  18   --La mare de don Francisco    ja no hi veu de tant plorar.
     --No em direu, lo germà meu,    la meva muller, què fa?
  20   --La muller de don Francisco    ja s`ha tornat a casar;
     s`ha casada a llunyes terres    amb un altre capità.
  22   --Mare, deixa`m la guitarra    que me`n vui anâ a rondar.--

Nota: Recogida entre 4-6 Oct. 1923.

Go Back
0559:5 Vuelta del navegante (á)            (ficha no.: 2995)

Versión de Negueira de Muñiz (ay. Negueira de Muñiz, ant. Fonsagrada, p.j. Fonsagrada, Lugo, España).   Recitada por Rosa Lledín (62a). Recogida por Aníbal Otero Álvarez, 00/00/1931 (Archivo: AMP; Colec.: Otero, A. (M. Goyri-R. Menéndez Pidal)). Publicada en Petersen-Web 2000, Texto. Reeditada en Petersen-Web 2000-2007, Texto.  054 hemist.  Música registrada.

     Marineros, con traiciones,    me cogieron en la mar;
  2   por allí anduven siete años    sin poder desembarcar;
     de los siete pra los ocho,    juré a desembarcar.
  4   Arribé el barco a la orilla,    tiréme en el arenal;
     encontrei c`unha señora    bordando n-un cabezal.
  6   e --Diol-a guarde a usté, ay señora,    y el su lindo trabajar.
     --Bienvenido, caballero,    tan pulido en el hablar.
  8   --Yo soy un sobrino suyo,    don Luis del Palombar.
     --Ya que es mi sobrino,    hoy te tengo de contar:
  l0   tu novia María Manuela,    hoy te la van a casar.
     --No se me da que la casen    ni que la vayan casar,
  12   que mujeres para mí,    por el mundo no han faltar.
     Tome, téngame esta capa    y emprésteme su puñal.
  14   --El puñal no te lo empresto,    que te lo hei de regalar.--
     Botara pasito y paso    de lugarito en lugar,
  16   hasta que llegó al palacio    donde los novios están.
     --Diol-os guarde, ay novios nuevos,    y a cuantos na boda están.
  18   --Bienvenido, caballero,    tan pulido en el hablar.
     --Yo soy un cortejo tuyo,    don Luis del Palombar.
  20   --Ya que es un cortejo mío,    un abrazo che vou dar.--
     Novio nuevo, visto aquello,    tratara de cachetear:
  22   --Se queres lograr la novia,    vamos al campo pelear.--
     A los primeros encuentros,    novio nuevo en tierra está:
  24   --Ahora vólveme la ropa    que te dí para casar.
     --Ella en besos y en abrazos    bien paga te la tendrá.
  26   --Malhaya uno me diera,    seno uno en su pesar,
     con los ojos rasos de agua    mirando para la mar.--

Go Back
0559:6 Vuelta del navegante (á)            (ficha no.: 2996)

Versión de Muiña (parr. Milleirós, ay. Pol, p.j. Lugo, Lugo, España).   Recitada por María de Gabriel (25a). Recogida por Aníbal Otero Álvarez, 00/00/1921 (Archivo: AMP; Colec.: Otero, A. (M. Goyri-R. Menéndez Pidal)). Publicada en Petersen-Web 2000, Texto. Reeditada en Petersen-Web 2000-2007, Texto.  056 hemist.  Música registrada.

     Sete anos servín o rei,    todos sete o meu pesar;
  2   pedí permiso al rey,    no me lo quisiera dar;
     se lo pedí a sus criados    y fueron otros que tal.
  4   ¡Con permiso o sin permiso,    yo me tengo de marchar!
     Se fue de aldea en aldea    y de portal en portal,
  6   `s encontró una señora    peinándose nun portal.
     --Dios la guarde, ay señora,    ¡Dios me la deje guardar.
  8   --¿Quién es ese caballero    tan cortés en su hablar?
     --Soy su hijo, ay mi madre,    que la vengo visitar.
  10   --Se tu has de ser meu fillo,    outras señas me has de dar.
     --¿Onde vai a silla verde    que quedara de meu pai?
  12   --¿Dónde vai a miña dama,    tan pequena sin criar?
     --Hoxe che son os concertos,    mañá che se vai casar.
  14   --Díame usted    las señas en donde está.
     --¡Cómo ch`as hei dar, meu fillo,    que te van a matar!
  16   --Díamelas, ay, mí madre,    que yo me sabré librar.--
     Se fue de aldea en aldea    y de portal en portal,
  18   encontró unos señores    sentados nun portal:
     --Dios los guarde, ay señores,    Dios me los deje guardar.
  20   --¿Quién es ese caballero,    tan cortés en su hablar?
     --Soy un primo de la novia,    que la vengo visitar.
  22   --La novia está reguardada,    no se puede enseñar.
     --Siete anillos traigo de oro,    todos siete le he de dar.--
  24   Y el novio, de codicioso,    se la fuera enseñar.
     De abrazos y de caricias    no se pueden apartar.
  26   Y el novio, que aquello viera,    diera voces a llorar.
     --Quédense con Dios, señores,    sírvanse de perdonar,
  28   que se non (se) casa con ella,    casamento lle hei de dar.--

Go Back
0559:3 Vuelta del navegante (á)            (ficha no.: 1860)

Versión de Cuñas (parr. A Pena, ay. Cenlle, p.j. Ribadavia, Ourense, España).   Recitada por Manuela Fernández, a. "A Chiola" (70a). Recogida por Víctor Said Armesto, 00/00/1903 (Archivo: MdeP; Colec.: Said Armesto; cinta: Museo de Pontevedra (col. Sampedro)). Publicada en Sampedro y Folgar 1942, [ed. facs. 1982], I, pp. 116-117, nº. 173 (Música, II, p. 37, nº. 173) y RTLH 3 (1969), pp. 56-57,nº I. 57. Reeditada en Schubarth 1983, pp. 133-135, nº 86a y RT-Galicia 1998, pp. 303-304.  066 hemist.  Música registrada.

     Siete años en la guerra,    todos siete a peleare;
  2   le pedí licencia al conde    y no me la quiso dare,
     le pedí a Dios del cielo    y me dijo que veríae.
  4   Con licencia, sin licencia,    eché manos a remare.
     Llegué a altos palacios    onde dejara a mi madre.
  6   --¿Oh, qué caballero es este    tan cortés en su falare?
     o eres hijo del conde    o del rey de Portugale.
  8   --Yo no soy hijo del conde    ni del rey de Portugale,
     que soy su hijo, señora,    que soy su hijo carnale.
  10   --Para seres tú mi hijo    más señales me has de dare.
     --Yo se las daré, mi madre,    que las traigo pra le dare:
  12   ¿Dónde va mi anillo de oro    que traía n`el pulgare?
     --Pues ese anillo de oro    lo guardo en mi delantale;
  14   mas si tú fueras mi hijo    más señales me habías dare.
     --Yo se las daré, mi madre,    que las traigo pra le dare:
  16   ¿Dónde va el caballo blanco    que tenía pra montare?
     --Pues ese caballo blanco    ahí está pra se le dare;
  18   mas si tú fueras mi hijo    más señales me habías dare.
     --Yo se las daré, mi madre,    que las traigo pra le dare:
  20   ¿Dónde va mi amor primero    que se llama Guiomare?
     --Hoy se publican las bodas,    mañana se van casare.
  22   --¿Adónde, mi madre, adónde?    que las voy a conturbare.--
     Llegaron a altos palacios    donde estaba Guiomare.
  24   --¿Qué quería el caballero    que a la puerta está a petare?
     --Que soy primo de la novia    y con ella quiero hablare.
  26   --La novia está encerrada    y no se puede enseñare,
     mañanita de mañana    conmigo se va a casare.
  28   --Pues antes de que eso sea    yo la hei de visitare;
     monedas traigo de oro    y las puedo adelantare.--
  30   El novio, tan cobizoso,    lo llevó donde Guiomare.
     Ella, luego que lo vio,    al cuello le fue abrazare,
  32   y entre abrazos y besos    no los pueden separare,
     que los amores primeros    no se pueden olvidare.

Go Back
0559:52 Vuelta del navegante (á)            (ficha no.: 8730)
[0049 Conde Niño, contam.]

Versión de La Peroxa (p.j. Ourense, Ourense, España).   Recogida por Manuel Murguía, (Archivo: AMP). Publicada en Carré Alvarellos 1959, Romanceiro popular galego de tradizon oral, p. 133, nº 46 167-169. Reeditada en RTLH 3 (1969), nº I.58, pp. 57-58.  044 hemist.  Música no registrada.

     Estando a miña ventana    fiando e torcendo seda
  2   vin vir un gran cabaleiro    por antr`os olmos da Pena.
     Entrevinme e pregunteille    se viña cicais da guerra,
  4   --Por quén pregunta, siñora?    Por quén pregunta, doncela.
     --Pregunto pol-o meu fillo    sete anos hai que anda n-ela.
  6   --Ese seu filio, siñora,    diante vosté se paseia.
     Si ti fores o meu fillo,    mais señas dado m`houberas.
  8   --Señas llas darei, siñora,    que`eu as trayo pra llas dar:
     onde vai miña cortexa?,    onde vai dona Guiomar?
  10   --Tua cortexa, meu fillo,    en garda debe de estar;
     oxe lle tratan a boda,    mañán, débese casar.
  12   --Por Deus pídolle, mi madre    que ma deixe ir visitar . . .
     --Non vais aló, meu fillo,    tratarán de ter matar.
  14   --Non matan, mi madre, non    qu`eu hei saberlles falar.--
     Chegado â porta da noiva    comenzou repinicar.
  16   --Qué queres, bon cabaleiro,    que â porta me ves petar?
     --Cando xa me non coñeces,    moito debín de mudar;
  18   pero mais mudaches tí    cando me fás agardar.
     --Niguém pode entrar eiquí    solo meu home ha de entrar.
  20   --Cen onzas trayo conmigo    metá teño de che dar.--
     Abríuselle a porta destoncias;    tirou do cinto o puñal,
  22   e a dona Guiomar deu morte    pra que sirva de exemprar.

Go Back
0559:26 Vuelta del navegante (á)            (ficha no.: 8704)

Versión de La Tierra del Trigo (ay. Los Silos, p.j. Icod, ant. Orotava, isla de Tenerife, Santa Cruz de Tenerife, España).   Recitada por Julia González Lorenzo (64 a). Recogida por Leopoldo de la Rosa Olivera, 00/00/1934 (Archivo: AMP). Publicada en F.E.R.U. 1 Can. 1969, n°29, p. 76. Reeditada en RTLH 3 (1969), nº I.4, p. 19.  027 hemist.  Música no registrada.

     . . . . . . . . . . . . . . . . . . .    salté por un arenal,
  2   encontré una tía mía    sentadita en su corral.
     --Dios le guarde, tía mía,    mis primitos ¿cómo están?
  4   --Tu mujer, la Francisquita,    hoy te la van a casar.
     --No le pregunto por eso,    que mujeres hartas hay.
  6   Tire p`allá ese capote,    tire p`acá ese puñal,
     déme p`acá esa guitarra,    que voy un rato a pasear.--
  8   Yendo por la calle abajo    donde los novios están:
     --Dios guarde los esposados,    y su compañía real;
  10   y con licencia del novio    ¿quiere la novia bailar?
     --¿Quién os ese caballero    que es tan pulido en hablar?
  12   --Yo soy don Pedro de Ponte,    vecino de este lugar.
     --Éste sí que es mi marido,    éste es mi marido actual,
  14   éste sí que es mi marido,    vaya el otro a respingar.

Notas de los editores de RTLH III: -3 la otra copia; -6b déme otra copia. La recitadora nació en el Pago de La Tierra del Trigo. Utilizamos copias de M. García Blanco.

Go Back
0559:44 Vuelta del navegante (á)            (ficha no.: 8722)
[0049 Conde Niño, contam.]

Versión de Espluga de Francolí (p.j. Montblanch, Tarragona, auton. Catalunya, España).   Documentada en o antes de 1853. (Archivo: AMP). Publicada en Milá y Fontanals 1853, n° , pp. 107-108. Reeditada en Milá y Fontanals 1882, n° 206, p. 162*; Pelay Briz 1874, Cansons de la Terra 2ª edic, II, pp. 12-14 y RTLH 3 (1969), nº I.32, pp. 37-38.  064 hemist.  Música no registrada.

     --La vida de la galera    n`es molt llarga de contá;
  2   amor, be m`esperareu    fins qu`hauré fet los set anys.
     Demano llicencia al comte    y el comte me la vol dá;
  4   m`en done per penitencia    ab tres hores passá `l mar.
     De tant content qu`hi anava    hora y mitja hi vaig posá;
  6   m`en vaig á casa la tia,    la tia de Montalbá:
     --Deu lo guart, la meva tia,    la meva tia ¿com vá?
  8   --Aquell que m`en deye, tia,    set anys per galeres va.
     --No va per galeres, tia,    qu` á vostre costat n`está.
  l0   M`en diria la meva tia,    ¿la meva mare que fá?
     --La teva mare, don Lluís,    soterrada n`es temps há.
  12   --M`en diria, la meva tia,    ¿y lo meu pare qué fá?
     --Lo teu pare, don Lluís,    ya n`es cego de plorá.
  14   --M`en diría, la meva tia,    ¿y lo meu germá que fá?
     --Lo teu germá, don Lluís,    pres de moros n`es tempe há.
  16   --M`en diría, la meva tía,    ¿la meva esposa qué fá?
     Don Lluís, la teva esposa    está en tractes de casá;
  18   esta nit s`en fan les cartes    sinó es anit será demá.
     --M`en diría, la meva tia,    ¿en a-quin carré n`está?
  20   --Carré de Santa María    al portal mes prop del mar.
     Tia, baixeume el sombrero,    lo que `m solía posá,
  22   y baixeume la guitarra,    la que solía tocá.--
     Lo primé cant que li feye    son marit se despertà:
  24   --Desperteuvos, vida mia,    si voleu sentí canta,
     sentireu cant de serena,    ó peix que rode pel mar.
  26   --Aixó no es cant de serena,    ni peix que rode pel mar,
     sino qu`es lo meu marit    lo que me vareu quita.
  28   --Si es veritat, vida mia,    promte l`aniré á matá.
     --Si mateu lo meu marit    per mí podeu comensá.--
  30   La un mort á mitja nit,    l`alt re al despunta el clá,
     l`altá de Santa María    los dos varen enterra;
  32   de l`un surt una coloma    y de l`altre un coloma.

Notas de los editores de RTLH III: *La localización y el recitador constan en las anotaciones manuscritas de Milà (F. Pujol y J. Puntí, Observacions, apèndix i notes al "Romancerillo Catalán" de Manuel Milà i Fontanals. Estudi d`un exemplar amb notes inèdites del mateix autor, Cançoner Popular de Catalunya Materials I, 1, Barcelona, 1926, p. 29.) Seguimos la ed. de 1896, hecha con criterios filológicos más rigurosos. Milá (pp. xiv-xv) declara: "En la transcripción de las canciones he procurado la mayor fidelidad, separándome del sistema un tanto ecléctico seguido en la primera edición . . . He procurado también cuanta fidelidad ha sido posible en las formas del lenguaje y en la escritura ... [etc]". F. Pelay Briz (1874) cita unas variantes s. l. que creemos proceden de esta versión (v. 17-18; 20; 25; 27-30).
Variantes: La ed. de 1853 escribe la -r en contar, dar, posar (2 veces), plorar, casar (y Briz), carrer (y Briz), sentir, cantar, quitar (y Briz), matar (y Briz), comensar (y Briz), despuntar (y Briz), clar (y BRIZ), altar, enterrar; emplea a en dona, deya, galeras, las cartas (y Briz), roda (y Briz), prompta (Briz: prompte); transcribe con -b- anabá, meba, teba; y usa -mpt- en compte, prompta. -5-6
vatx 1853: -7 la g. 1853; -10, 12, 14, 16, 19 dirá 1853; -11 d. Lluis la teba mare 1853; -17 la vostra e Briz; -18 se fan, Briz; es nit 1853 y Briz; -19 carrer está 1853: -27 el meu 1853 (Briz: lo meu); el que me 1853. lo quín me Briz; -28 lo aniré 1853 y Briz; -30 lo un 1853 y Briz; lo clar Briz; -31 els dos 1853; -32 de l`altre un colom vola 1853.

Go Back
0559:4 Vuelta del navegante (á)            (ficha no.: 2674)

Versión de Fazenda das Flores (isla de As Flores, Açores, reg. Açores, Portugal).   Recitada por Jerónimo Gonçalves Trigueiro (72a). Recogida en Stoughton, Massachusetts por Manuel da Costa Fontes, 23/02/1978 (Archivo: ASF; Colec.: Fontes NI 1978). Publicada en F.E.R. L-B Nova Ing. 1980, nº 20. Reeditada en Costa Fontes 1997b, Índice Temático (© HSA: HSMS), pp. 135-136, I9.  040 hemist.  Música registrada.

     --Deus esteja com minhas tias,    sentadinhas a fiar.
  2   --Deus venha com o meu sobrinho,    que vem de passar o mar.
     --Qu` há do meu cavalo branco    que aqui deixei ficar?
  4   --O vosso cavalo, menino,    no pasto deve d` andar.
     --Qu`há do meu anel d` ouro    que aqui deixei ficar?
  6   --O vosso anel, menino,    no dedo da prima deve estar.
     --Qu`há da minha rica prima    que aqui deixei ficar?
  8   --Hoje está-se cozendo a boda,    amanhã vai a casar.
     --Dizei-me, ó minhas tias,    onde mora ou onde está?
  10   Quero ir levar o vestido,    que ela há-d` ir a casar.
     --Menino, não faça isso,    porque o podem matar.
  12   --Onde faltar a cortesia    minha espada vai chegar.
     Eu quando lá cheguei    eram horas de jantar.
  14   --Não tirem as cadeiras,    não me quero assentar;
     só peço licença ao noivo    para com a noiva falar.
  16   --A licença já está dada    se ela quiser aceitar.
     --Toma lá este vestido    com que há-des ir a casar;
  18   outros melhores que estes    não os quisestes gozar.
     --Ai Jesus, quem me acuda,    justiça neste lugar!
  20   Os meus primeiros amores    no coração têm lugar.--

Nota del editor: «Lido por Jerónimo... de um caderno que escreveu há muitos anos. Aprendeu-o com o seu pai, que o cantava». Título original: A VOLTA DO NAVEGANTE (Á) (=SGA I8)

Go Back
0559:19 Vuelta del navegante (á)            (ficha no.: 6416)

Versión de S. Jorge (isla de S. Jorge, Açores, reg. Açores, Portugal).   Documentada en o antes de 1869. (Colec.: Teixeira Soares de Sousa, J.). Publicada en Braga 1869, (y Braga 1982), 200-202; Braga 1876b, 129-131; Soares de Sousa 1902, 246 248; RGP I 1906, (reed. facs. 1882) 77-79. Reeditada en Redol 1964, 254; Cortes-Rodrigues 1987, 237-238 y RºPortTOM 2001, vol. 2, nº 458, pp. 147-148. © Fundação Calouste Gulbenkian.  052 hemist.  Música no registrada.

     --Deus esteja com as tias,    todas três a costurar.
  2   --Deus venha com o sobrinho    que vem de passar o mar.
     --Que é do meu cavalo branco    que eu deixei aqui ficar?
  4   --Vosso cavalo, menino,    lá nas guerras há-de andar.
     --Que é do meu anel de ouro    que eu deixei aqui ficar?
  6   --O vosso anel, menino,    no dedo da prima há-de andar.
     --Que é da minha rica prima    que eu deixei aqui ficar?
  8   --A vossa prima, menino,    já connosco não quis estar,
     está hoje cozendo pão    para amanhã se casar.
  10   --Digam-me, as senhoras tias,    ela aonde vai morar?
     Quero ir a sua casa,    quero com ela falar.
  12   --Menino, não vádes lá,    que eles podem-vos matar.
     --Matarem-me, senhoras, não,    que eu também sei praticar,
  14   nas terras por onde andei,    aprendi a conversar.--
     Quando lhe bateu à porta,    já estavam p`ra jantar,
  16   arrearam-se as cadeiras,    para o senhor se assentar.
     --Deus esteja com os folgantes,    pois bem sabem de brincar,
  18   não se arrojem as cadeiras,    não me quero assentar.
     Não me quero assentar, não,    nem nada quero gastar,
  20   se o noivo dá licença,    à noiva quero falar.
     --Licença, senhor, a tem,    se ela lha quiser dar.
  22   --Toma lá este vestido,    para levares a casar,
     outros melhores que eu tinha,    não os quiseste ganhar.
  24   --Aqui d`el-rei quem me acode,    justiça deste lugar,
     os meus primeiros amores,    no coração tem lugar,
  26   vá o noivo para a rua,    fique este no seu lugar.--

Nota del editor de RºPortTOM 2001: Redol (1964) edita apenas 6 hemistíquios.
Título original: O Regresso do Navegante.

Go Back
0559:20 Vuelta del navegante (á)            (ficha no.: 6417)

Versión de S. Miguel (isla de S. Miguel, Açores, reg. Açores, Portugal).   Recogida por Eugénio Vaz Pacheco do Canto e Castro, (Colec.: Braga, T.). Publicada en Braga 1883, 146-147; RGP I 1906, (reed. facs. 1882) 85-86; Cortes-Rodrigues 1987, 233-234. Reeditada en RºPortTOM 2001, vol. 2, nº 459, p. 148. © Fundação Calouste Gulbenkian.  026 hemist.  Música no registrada.

     --Deus esteja com minhas tias,    sentadinhas a fiar.
  2   --Deus esteja com meu sobrinho,    se nos vem a visitar.
     --Que é do meu cavalo branco,    que eu aqui deixei ficar?
  4   --O vosso cavalo branco,    foi para a guerra pelejar.
     --Aonde está a minha noiva,    que aqui deixei ficar?
  6   --Vossa noiva está nas bodas    e amanhã vai casar.
     Ó António, não vás lá,    que hão-de-te querer matar.
  8   --Por ir a casa dos noivos,    não me hão-de querer matar,
     que na terra aonde estive,    aprendi a pelejar.--
  10   --Não se arrastem as cadeiras,    que não me quero sentar,
     com licença dos padrinhos,    à noiva quero falar.
  12   --Fique o dito por não dito,    já não me quero casar,
     os meus primeiros amores    é que eu não posso deixar.--

Nota del editor de RºPortTOM 2001: Provavelmente recolhida por Eugénio Vaz Pacheco do Canto e Castro e enviada por Ernesto do Canto a Teófilo Braga. Omitimos as seguintes didascálias: antes de -1 Havia um rapaz chamado António, que estava para se casar e tinha um cavalo branco. Depois embarcou e deixou a noiva e o cavalo em casa de uma tias, para casar quando viesse. Veio e achou as tias sentadas a fiar, e disse; entre -6 e -7 Ele então disse que ia a casa dos noivos; e as tias lhe disseram; entre -9 e -10 E ele sempre foi; chegou às portas, estavam os noivos a jantar, e entrou. Quiseram arrastar cadeiras, mas ele lhe disse; entre -11 e -12 Os padrinhos deram licença e ele falou; e ela disse em voz alta isto, e depois de -13 E foi casar com o António.
Título original: O Regresso do Navegante.

Go Back
0559:17 Vuelta del navegante (á)            (ficha no.: 6414)

Versión de Monchique (c. Monchique, dist. Faro, Algarve, Portugal).   Recitada por una mujer. Recogida 31/08/1917 Publicada en Leite de Vasconcellos 1958-1960, I, 130; Catalán 1969b, 51-52. Reeditada en RºPortTOM 2001, vol. 2, nº 456, pp. 144-145. © Fundação Calouste Gulbenkian.  054 hemist.  Música no registrada.

     --`Steja com Deus, minha tia,    na sua roca a fiar!
  2   --Venha com Deus, meu sobrinho,    que o cortês sabe falar!
     --Que é da minha prima, minha tia,    que eu aqui deixei ficar?
  4   --A tua prima, meu sobrinho,    já hoje se foi a casar.
     --Que é da minha espada, minha tia,    que eu aqui deixei ficar?
  6   --A tua espada, meu sobrinho,    mandou-a o rei buscar.
     --Se eu tivesse a minha espada,    eu já me ia matar!
  8   Que é do meu cavalo, minha tia,    que eu aqui deixei ficar?
     --O teu cavalo, meu sobrinho,    anda no campo a pastar.
  10   --Mande-o buscar, minha tia,    senão eu mesmo o vou buscar.
     Deito o coração ao largo    e a minha prima vou buscar.
  12   --Não vás lá, ó meu sobrinho,    que lá te querem matar.
     --Não me matam, minha tia,    que eu sou cortês e sei falar.
  14   --`Spera aí, ó meu sobrinho,    que eu te quero acompanhar.--
     Montou em seu cavalo    e tratou logo de marchar.
  16   --`Stejam com Deus, meus senhores,    que estão postos a almoçar!
     --Venha com Deus, cavalheiro,    que o cortês sabe falar!
  18   Desça-se, ó cavalheiro,    venha-nos ajudar a almoçar.
     --Eu não venho cá por almoço,    nem tão-pouco por jantar,
  20   venho dar os parabéns à noiva    que é minha prima carnal.--
     A prima, que viu o primo,    logo se pôs a chorar.
  22   --Não chores, prima, não chores,    que eu te venho já buscar.
     --Chega o cavalo, primo,    que eu me quero já montar.
  24   --O cavalo está chegado,    nós tratemos de marchar.
     Fiquem-se com Deus, meus senhores,    que estão postos a almoçar,
  26   que eu fui a Roma e vim    p`ra com a minha prima casar.
     --Vá-se com Deus, cavalheiro,    que o cortês sabe falar!--

Nota del editor de RºPortTOM 2001: Omitimos a seguinte didascália: depois de -27 O casamento ainda não se tinha realizado.
Título original: O Regresso do Navegante.

Go Back
0559:18 Vuelta del navegante (á)            (ficha no.: 6415)

Versión de Faro s. l. (dist. Faro, Algarve, Portugal).   Documentada en o antes de 1870. Publicada en Veiga 1870, Romanceiro do Algarve, pp. 108-111; Hardung 1877, II, 99-102; Athaide Oliveira 1905, (y Athaide Oliveira 1987?) 397-399; RGP I 1906, (reed. facs. 1882) 75-77. Reeditada en Redol 1964, 252-254; Catalán 1969b, 52-53; Viegas Guerreiro 1976, 36; Viegas Guerreiro 1982, 33; Anastácio 1985, 164-165 y RºPortTOM 2001, vol. 2, nº 457, pp. 145-147. © Fundação Calouste Gulbenkian.  088 hemist.  Música no registrada.

     --Deus vos salve, minha tia,    na vossa roca a fiar!
  2   --Bem haja o bom cavaleiro,    tão discreto em seu falar!
     --Nunca ele daqui se fora,    ou não chegasse a voltar;
  4   por lá o tragassem moiros,    se havia assim de tornar,
     que tão demudado veio,    que ninguém lhe vem falar!
  6   --Ai, meu sobrinho, ai minh` alma,    que és tu pelo teu olhar!
     --Eu mesmo, eu, minha tia,    que volto d` além do mar.
  8   Que é de meu pai, minha mãe,    que eu aqui deixei ficar?
     --Tua mãe, essa morreu,    teu pai foi a enterrar,
  10   vieram anjos do céu,    ao céu os foram levar!
     --Bem lá me lembrava eu deles,    por eles sempre a chorar!
  12   Que é feito da minha armada    que eu aqui deixei ficar?
     --Essa tua rica armada    o fronteiro a fez ao mar,
  14   para ir vencer a guerra    com el-rei de Portugal.
     --Que é do meu cavalo branco    que eu soía cavalgar?
  16   --Teu cavalo foi-se à guerra,    foi-se à guerra a guerrear
     outro melhor não havia,    el-rei o mandou tomar.
  18   --Que é feito da minha dama    que eu aqui deixei ficar?
     --Tua dama está de boda,    amanhã se vai casar,
  20   de cuidar que estavas morto    muito levou a chorar!
     --Onde é que pára essa noiva,    que eu também lá vou parar?
  22   --Ai, não, não vás, meu sobrinho,    que te podem lá matar.
     Fica-te aqui, eu lá vou,    eu por ti lá vou falar.
  24   --Não me matam, que nem moiros    me sabem a mim matar.
     Onde faltar cortesia,    não há-de a espada faltar.--
  26   --Salve Deus, tão grande boda,    e mais todo o seu folgar!
     --Salve Deus, o cavaleiro,    e que se chegue a manjar.
  28   --Eu da boda mais não quero    do que à noiva já falar.
     Eu quero vê-la e falar-lhe,    que é minha prima carnal.--
  30   Lá de dentro vinha a noiva,    ao ouvir o seu falar,
     mal que vê o cavaleiro    quase se deixa finar.
  32   O que dizer-lhe queria,    diz-lho só em seu chorar.
     --Se tu choras, se desmaias,    de ti me vou apartar.
  34   Se choras por estes gastos,    todos los hei-de eu pagar.
     --Pagar devera co` a vida    quem tanto me fez penar,
  36   quando te deram por morto    para a isto me levar.
     --Volta, volta, minha prima,    nós hemos melhor manjar,
  38   que todos aí se quedem,    se se quiserem quedar,
     os meus primeiros amores    ninguém mos há-de emprazar.
  40   --Vamos, vamos, ó meu primo,    qu` isto é um ressuscitar,
     que não há quem dos teus braços    me possa já arrancar.
  42   --Que venha lá de Castela    de justiça o maioral,
     ou que venham los fronteiros    e alcaides de Portugal,
  44   que só eu, com esta espada,    a todos hei-de matar!--

Nota del editor de RºPortTOM 2001: Viegas Guerreiro 1976, e Viegas Guerreiro 1982, editam apenas 4 versos desta versão.
Título original: O Regresso do Navegante.

Go Back
0559:16 Vuelta del navegante (á)            (ficha no.: 6413)

Versión de Alandroal (c. Alandroal, dist. Évora, Alto Alentejo, Portugal).   Documentada en o antes de 1895. Publicada en Leite de Vasconcellos 1895, 35; Catalán 1969b, 51. Reeditada en RºPortTOM 2001, vol. 2, nº 455, p. 144. © Fundação Calouste Gulbenkian.  002 hemist.  Música no registrada.

     Prècurô por sua isposa,    sua isposa natural.

Título original: O Regresso do Navegante.

Go Back
0559:8 Vuelta del navegante (á)            (ficha no.: 6405)

Versión de Armamar (c. Armamar, dist. Viseu, Beira Alta, Portugal).   Documentada en o antes de 1958. Publicada en Leite de Vasconcellos 1958-1960, I, 126; Redol 1964, 254-255; Catalán 1969b, 47. Reeditada en RºPortTOM 2001, vol. 2, nº 448, pp. 138-139. © Fundação Calouste Gulbenkian.  034 hemist.  Música no registrada.

     --Que barquinho será aquele,    lá `baixo vem a remar?
  2   --Há-de ser o meu sobrinho,    boa notícia nos vem dar.--
     Palavra não estava dita,    ele à porta a chegar.
  4   --Deus a salve, ó minha tia,    na sua roca a fiar!
     --Deus te salve, ó meu sobrinho,    que tão bem sabes falar!
  6   --Pergunto por minha prima,    não a vejo aqui estar.
     --Tua prima, meu sobrinho,    está p`r`à sala de jantar,
  8   ela está a fazer a boda,    amanhã se vai casar.
     --Eu peço-lho, ó minha tia,    que me fosse ensinar.
  10   --Não vás lá, ó meu sobrinho,    que te podem lá matar!
     --Não matam, não, minha tia,    que eu lhes saberei falar.
  12   --Deus os salve, ó meus senhores,    na sua mesa a jantar!
     --Deus o salve, ó meu senhor,    se nos quiser ajudar!
  14   --Eu não quero mais comer,    eu não quero mais jantar,
     eu só quero a minha prima,    é o que eu hei-de lograr.
  16   --Fica-te embora, ó noivo,    mulheres não te hão-de faltar,
     vou-me embora com meu primo,    é o que eu hei-de lograr.--

Título original: O Regresso do Navegante.

Go Back
0559:9 Vuelta del navegante (á)            (ficha no.: 6406)

Versión de Outeiro de Espinho (c. Mangualde, dist. Viseu, Beira Alta, Portugal).   Recitada por dos mujeres. Recogida 00/00/1903 Publicada en Leite de Vasconcellos 1958-1960, I, 127; Catalán 1969b, 46-47; Pinto-Correia 1984, 212-213. Reeditada en RºPortTOM 2001, vol. 2, nº 449, p. 139. © Fundação Calouste Gulbenkian.  032 hemist.  Música no registrada.

     --Deus a salve, minha tia,    na sua mesa a jantar!
  2   --Deus te salve, meu sobrinho,    tão bem me sabes falar!
     --Qu` é dos meus cavalos, tia,    que eu aqui deixei ficar?
  4   --Os teus cavalos, sobrinho,    andam na relva a pastar.
     --Qu` é das minhas armas, tia,    qu` eu aqui deixei ficar?
  6   --As tuas armas, sobrinho,    andam na guerra a brilhar.
     --Qu` é da minha esposa, tia,    qu` eu aqui deixei ficar?
  8   --A tua esposa, sobrinho,    amanhã se vai casar.
     --Diga-me p`ra onde ela foi,    que a quero ir buscar.
  10   --Não vás lá, sobrinho, não,    que te podem lá matar.
     --Não me matam, minha tia,    qu` eu aprendi a falar.--
  12   A prima, assim que o viu,    logo se pôs a chorar.
     --Por que choras, minha prima,    por que te pões a chorar?
  14   Se é pelo que te eu devo,    eu venho p`ra te pagar.
     --Áque d`el-rei sobre o povo,    justiça deste lugar!
  16   Eu cá vou c` o meu amor    que me veio cá buscar!--

Título original: O Regresso do Navegante.

Go Back
0559:10 Vuelta del navegante (á)            (ficha no.: 6407)

Versión de Manhouce (c. S. Pedro do Sul, dist. Viseu, Beira Alta, Portugal).   Documentada en o antes de 1952. Publicada en Beato 1952, 360. Reeditada en RºPortTOM 2001, vol. 2, nº 450, pp. 139-140. © Fundação Calouste Gulbenkian.  040 hemist.  Música no registrada.

     --Que baleirinha é aquela,    que no mar bem a remar?
  2   --Ele é o meu sobrinhinho,    que resposta le hei-de eu dar!
     --Salbe-a Deus, minha tia,    na sua roca a fiar.
  4   --Bem cum Deus, ó meu sobrinho,    que tão bem sabes falar.
     --Que é da minha prima, ó tia,    que eu l` aqui deixei ficar?
  6   Por mor dela fui a Roma,    passei as águas do mar,
     e agora trago licença    para com ela casar.
  8   --A tua prima, sobrinho,    esp`rou, tornou a esp`rar,
     hoje se le fez a boda,    amanhã se bai casar.
  10   --Onde é ela, ó minha tia,    benha-me lá insinar.
     --Não bou, não, ó meu sobrinho,    que le podem lá matar.
  12   --Não matarão, minha tia,    qu` eu le saberei falar.--
     --Salbe-os Deus, meus senhores,    na bossa mesa a jantar.
  14   --Benha com Deus, cabaleiro,    se é serbido de ajudar.
     --Não benho p`la bossa mesa,    nem pelo bosso manjar,
  16   benho, pedir licença à noiba    para com ela falar.
     Se choras por m` aqui beres,    daqui me bou retirar,
  18   se choras por eu le deber,    aqui `stou p`ra te pagar.
     --Adeus `scribães desta terra,    meirinhos deste lugar,
  20   é o meu amor premeiro    e não o posso deixar.--

Título original: O Regresso do Navegante.

Go Back
0559:12 Vuelta del navegante (á)            (ficha no.: 6409)

Versión de Abrantes (c. Abrantes, dist. Santarém, Beira Baixa, Portugal).   Documentada en o antes de 1958. Publicada en Leite de Vasconcellos 1958-1960, I, 128; Catalán 1969b, 50. Reeditada en RºPortTOM 2001, vol. 2, nº 452, p. 141. © Fundação Calouste Gulbenkian.  040 hemist.  Música no registrada.

     --Que lêria é aquela    que vai às bordas do mar?
  2   --É o sê filho, sinhora,    que vai p`ra le falar.
     --Pôs s` el` o mê filho fore,    boas novas mi há-de dar.
  4   --`Steja cum Deus, minha mãe,    na sua roca a fiar!
     --Qu` é da minha gueterra, mãe,    que f`cô neste lugar?
  6   --A tu` gueterra, mê filho,    já tem tempo de quebrar.
     --Qu` é da minha isposa, mãe,    que f`cô neste lugar?
  8   --A tua isposa, mê filho,    ela vai hoje a casar.
     --Com lecença, minha mãe,    que lhe quero ir a falar.
  10   --Tu nã vais, ó mê filho,    que te pódim lá matar.
     --Tanho corrido mil terras,    bem l` hê-de saber falar!--
  12   Cavalhêro que chigava:    --Apilhé-vós a almoçar.
     --Assim fará, cavalhêro,    se quiser também alcançar.
  14   --Ê nã quero do sê assente    nim quero do seu almeçar,
     quero ir falar à noiva    qu` é minha prima carnal.--
  16   El` assim que me lá viu,    dê-l` ares de qu`rer chorar.
     --Se tu choras por me ver,    `inda cá hê-de tornar,
  18   se tu choras pela honra,    `stou pronto p`ra ta pagar.
     Todos os favais têm favas,    também este tem favinhas,
  20   todos lógrim sês amores,    só ê `tô troçando linhas.--

Título original: O Regresso do Navegante.

Go Back
0559:11 Vuelta del navegante (á)            (ficha no.: 6408)

Versión de Chanca (c. Penela, dist. Coimbra, Beira Litoral, Portugal).   Documentada en o antes de 1958. Publicada en Leite de Vasconcellos 1958-1960, I, 127-128; Catalán 1969b, 47-48. Reeditada en RºPortTOM 2001, vol. 2, nº 451, pp. 140-141. © Fundação Calouste Gulbenkian.  028 hemist.  Música no registrada.

     --Deus vos salve, minha tia,    na sua roca a fiar!
  2   --Venha com Deus, meu sobrinho,    que tão bem me sabe falar!
     --Uma prima que aqui deixei    eu venho para a levar.
  4   --Essa prima que aqui ficou,    amanhã `stá p`ra casar.
     --Diga-me, ó minha tia, onde é,    que eu lá a quero ir buscar.
  6   --Não vás lá, não, meu sobrinho,    que te podem lá matar.
     --Não matam, não, minha tia,    que eu aprendi lá a bem falar.
  8   --Então que hás-de tu dizer,    quando lá chegares?--
     --Guarde-a Deus, meus sobrinhos,    na sua menza a almoçar!
  10   Eu não lhe quero o seu almoço,    nem também o seu manjar,
     uma prima que eu aqui tenho,    eu aqui venho pr`a a levar.--
  12   Ela, apenas deu c` os olhos nele,    logo começou a chorar.
     --Se choras pelo que eu te devo,    eu aqui estou p`ra te pagar.--
  14   Ela não esperou por mais reposta,    logo se prantou a andar!

Nota de J. L. Vasconcellos: -9a Meus senhores, segundo creio; mas assim copiei (por engano?)
Título original: O Regresso do Navegante.

Go Back
0559:15 Vuelta del navegante (á)            (ficha no.: 6412)

Versión de Sobral (Beira Litoral, Portugal).   Recogida 00/03/1839 Publicada en ms. de Almeida Garrett, incluido en el `Cancioneiro de Romances Xácaras e Solaos`, depositado en la sala Ferreira Lima de la Fac. de Letras de la Universidad de Coimbra, pp. 226 e 228. Reeditada en RºPortTOM 2001, vol. 2, nº 454a, pp. 143-144. © Fundação Calouste Gulbenkian.  044 hemist.  Música no registrada.

     --Deus vos salve, ó minha tia,    na vossa roca a fiar!
  2   --Venhais com Deus, cavaleiro,    com vosso cortês falar!
     --Que é do meu cavalo, tia,    que eu aqui deixei ficar?
  4   --O seu cavalo, sobrinho,    el-rei o mandou tomar.
     --Que é de meu pai, minha mãe,    que eu aqui deixei ficar?
  6   --O teu pai já está morto,    tua mãe vai a enterrar.
     --Que é da minha armada, tia,    que eu aqui deixei ficar?
  8   --A tua armada, sobrinho,    anda no mar a cruzar.
     --Que é da minha dama, tia,    que eu aqui deixei ficar?
  10   --Tua dama faz hoje a boda,    amanhã se vai casar.
     --Diga-me onde é, minha tia,    que me quero lá chegar.
  12   --Não to digo, meu sobrinho,    que te podem lá matar.
     --Não me matam, minha tia,    cortesia sei usar.--
  14   --Salve Deus, ó lá da boda.    --Chegai-vos para jantar.
     --Eu não pretendo da boda,    nem tão-pouco do jantar;
  16   pretendo falar à noiva,    que é minha prima carnal.--
     Vindo ela lá de dentro,    toda lavada em chorar:
  18   --Se tu choras por me veres,    já me quero retirar;
     se é os teus gastos que choras,    aqui estou para os pagar.
  20   os meus primeiros amores    ninguém mos há-de roubar.
     Venha cá juiz de fora,    Alcaide de Portugal;
  22   na terra não há justiça,    mas eu a mando buscar.--

Nota de Almeida Garrett retirada da página 228 do mencionado caderno autógrafo: "Escripta pelo dictar, cantando, de uma camponeza de Sobral - Torres-vedras, em Março 1839",
Título original: O Regresso do Navegante.

Go Back
0559:13 Vuelta del navegante (á)            (ficha no.: 6410)

Versión de de Fogaça (c. Cadaval, dist. Lisboa, Estremadura, Portugal).   Documentada en o antes de 1958. Publicada en Leite de Vasconcellos 1958-1960, I, 129-130; Catalán 1969b, 51. Reeditada en RºPortTOM 2001, vol. 2, nº 453, pp. 141-142. © Fundação Calouste Gulbenkian.  046 hemist.  Música no registrada.

     --Guarde-a Deus, minha tia,    assentada a fiar!
  2   --Se tu és o meu sobrinho,    boas novas me vens dar.
     --Que é do meu pai, minha mãe,    que eu aqui deixei ficar?
  4   --A tua mãe já é morta,    o teu pai vai a enterrar.
     --Que é do meu cavalo branco    que eu aqui deixei ficar?
  6   --O teu cavalo, sobrinho,    já o rei o mandou buscar.
     --Que é da minha espada, tia,    que eu aqui deixei ficar?
  8   --A tua espada, sobrinho,    foi para a guerra guerrear.
     --Que é da minha prima, tia,    que eu aqui deixei ficar?
  10   --Hoje se lhe faz a boda,    amanhã se vai casar.
     --Dê-me a minha espada, tia,    quero-a ir acompanhar.
  12   --Não vás, ó meu sobrinho,    que te poderão matar.
     --Não me matarão, por certo,    que eu não sou de mau falar.--
  14   --Guarde-os Deus, meus senhores,    assentados a jantar!
     --Entre cá para dentro,    comerá do tal manjar.
  16   --Eu não quero da bodega,    nem tão-pouco do manjar,
     quero só falar à noiva    que é minha prima carnal.--
  18   A noiva, que ouviu isto,    logo se pôs a chorar.
     --Este é que é o meu esposo,    com este hei-de casar!
  20   Eu sou muito mulherzinha    mas eu hei-de o ajudar
     a comer alguma coisinha,    se por acaso ajuntar.
  22   Aqui de el-rei justiça,    justiça deste lugar!
     Os meus primeiros amores    ninguém mos pode tirar!--

Nota del editor de RºPortTOM 2001: Omitimos o refrão "Tum tum, Mirontela!".
Título original: O Regresso do Navegante.

Go Back
0559:14 Vuelta del navegante (á)            (ficha no.: 6411)

Versión de Torres Vedras (c. Torres Vedras, dist. Lisboa, Estremadura, Portugal).   Documentada en o antes de 1951. Publicada en Almeida Garrett 1843; 1851; 1851, III, 108-111; Bellermann 1964, 172, 174 e 176; Braga 1867a, 20-22; Hardung 1877, II, 97-99; RGP I 1906, (reed. facs. 1882) 73-75. Reeditada en Lima - Carneiro 194?, 63-64; Lima 1959a, 125-126; Catalán 1969b, 48-49; Pinto-Correia 1984, 211-212; Lima - Carneiro 1984, 82-83; Viana 1985, 164-166 y Costa Dias 1988, 157-158; Terreiro 1999, 279; RºPortTOM 2001, vol. 2, nº 454, pp. 142-143. © Fundação Calouste Gulbenkian.  066 hemist.  Música no registrada.

     --Deus vos salve, minha tia,    na vossa roca a fiar!
  2   --Venha embora o cavaleiro    tão cortês no seu falar!
     --Má hora se ele foi, tia,    má hora torna a voltar!
  4   que já ninguém o conhece    de mudado que há-de estar.
     Por lá o matassem moiros,    se assim tinha de tornar!
  6   --Ai, sobrinho de minha alma,    que és tu pelo teu falar!
     Não vês estes olhos, filho,    que cegaram de chorar?
  8   --E meu pai e minha mãe,    tia, que os quero abraçar?
     --Teu pai é morto, sobrinho,    tua mãe foi a enterrar.
  10   --Qu` é da minha armada,    tia, que eu aqui mandei estar?
     --A tua armada, sobrinho,    mandou-a o fronteiro ao mar.
  12   --Qu` é do meu cavalo, tia,    que eu aqui deixei ficar?
     --O teu cavalo, sobrinho,    el-rei o mandou tomar.
  14   --Qu` é de minha dama, tia,    que aqui ficou a chorar?
     --Tua dama faz hoje a boda,    amanhã se vai casar.
  16   --Dizei-me onde é, minha tia,    que me quero lá chegar.
     --Sobrinho, não digo, não,    que te podem lá matar.
  18   --Não me matam, minha tia;    cortesia eu sei usar,
     e onde faltar cortesia,    esta espada há-de chegar.--
  20   --Salve Deus, ó lá da boda,    em bem seja o seu folgar!
     --Venha embora o cavaleiro;    e que se chegue ao jantar!
  22   --Eu não pretendo da boda    nem tão-pouco do jantar;
     pretendo falar à noiva,    que é minha prima carnal.--
  24   Vindo ela lá de dentro    toda lavada em chorar,
     mal que viu o cavaleiro,    quis morrer, quis desmaiar.
  26   --Se tu choras por me veres,    já me quero retirar;
     se é os teus gastos que choras,    aqui estou para os pagar.
  28   --Pagar devia co` a vida    quem me queria enganar,
     quando te deram por morto    nessas teras de além mar.
  30   Mas que fiquem com a boda    e bem lhes preste o jantar,
     que os meus primeiros amores    ninguém mos há-de quitar.
  32   --Venha juiz de Castela,    alcaide de Portugal;
     que, se aqui não há justiça,    co` esta espada a hei-de tomar.--

Nota del editor de RºPortTOM 2001: Embora consignada por Garrett como coligida em Almeida (distrito da Guarda), deverá ter sido recolhida em Torres Vedras como se pode verificar no manuscrito autógrafo depositado na Faculdade de Letras de Coimbra. Costa Dias (1988) edita a partir do manuscrito depositado na Faculdade de Letras de Coimbra.
Título original: O Regresso do Navegante.

Go Back
0559:7 Vuelta del navegante (á)            (ficha no.: 6404)

Versión de Vila Nova de Cerveira (c. Vila Nova de Cerveira, dist. Viana do Castelo, Minho, Portugal).   Recogida 00/00/1924 Publicada en Leite de Vasconcellos 1958-1960, II, 490-491; Catalán 1969b, 45-46. Reeditada en RºPortTOM 2001, vol. 2, nº 447, pp. 137-138. © Fundação Calouste Gulbenkian.  070 hemist.  Música no registrada.

     Uma sujeita a adivinhar disse    que a sua mulher vinha de se casar,
  2   e ele ficou muito triste:    --Como se isso há-de governar?--
     A viagem de oito dias    fazê-la antes de jantar.
  4   Ela ficou muito contente:    --Que terei eu, senhora, para le dar?
     --Um alguidar cheio d` água    se o saltares d` arrecuo,
  6   ficas à porta de tua mãe.    Salta com coragem!
     Se caires no alguidar,    cais no mar.--
  8   Cheguei à porta de mi madre,    mi madre estava a chorar.
     --Não lhore, madre, mi madre,    que seu filho está chegar.
  10   A viage` de oito dias    fi-la antes de jantar.
     --Se tu fora` lo meu filho,    mais sinais me hás-de dar.
  12   --Mais sinais darei, madre,    mais tenho para le dar.
     Que é de la minha viola    que eu aí deixei ficar?
  14   --A tua viola, filho,    guardada deve de estar.
     Se tu fora` lo meu filho,    mais sinais me hás-de dar.
  16   --Mais sinais darei, madre,    mais trago para le dar.
     Que é de lo meu anel d` oiro    do meu dedo repousar.
  18   O teu anel, filho,    guardado deve estar.
     Se tu fora` lo meu filho,    mais sinais me hás-de dar.
  20   --Mais sinais darei, madre,    mais tenho para le dar.
     Que é da minha esposa,    que eu aí deixei ficar?
  22   --A tua esposa, filho,    hoje vem de se casar.
     --Prepare-me aquele cavalo,    que nele quero montar.
  24   Quero ir visitar os noivos,    que Deu` los deixe lograr!
     --Não vás lá, ó filho meu,    que lá te podem matar.
  26   --Mi madre, quem tem corrido    terras sabe como há-de falar.
     Cheguei à porta dos noivos,    encontrei-a de par em par
  28   --Mande-m` amostrar a noiva,    que Deu` la deixe lograr!
     Que eu trago [aqui]    cem reales em oiro para le dar.
  30   O noivo, de cobiçoso,    logo la foi amostrar.
     A noiva, muito triste,    logo se pôs a chorar.
  32   --Não tenho medo ao dinheiro,    que eu tenho para gastar,
     só tenho medo à vergonha    que eu tenho para passar.
  34   Fiquem com Deus, meus senhores,    até eu aqui voltar.
     Este é o meu marido,    lá do primeiro andar.--

Nota del editor de RºPortTOM 2001: -29a Os colchetes são da responsabilidade de Leite (1960). Omitimos a seginte didascália: antes de -1 "Um sujeito, casado, foi para fora e deixou ficar o anel e a viola à mãe. Depois, lá, uma adivinheira disse-lhe que a mulher se tinha ido casar com outro."
Título original: O Regresso do Navegante.

Go Back
Back to Query Form