Pan-Hispanic Ballad Project

Total: 4

0616:1 L` Escriveta (í) (ficha no.: 3648)

Versión de Sora (ay. Sora, p.j. Vic, comc. Osona, Barcelona, auton. Catalunya, España). Recitada por Neus Arenys (59a). Recogida por Salvador Rebés y Isabel Ruiz, 10/04/1982 (Colec.: Rebés - Ruiz). Publicada en Rebés 1994, De Balada y Lírica, 2. 3^er Coloquio internacional del romancero, n.º 5, p. 94. 076 hemist. Música registrada.

	Petiteta l` han casada que amb treball se sap vestir,
2	son marit se`n va a la guerra per deixar-la engrandir.
	I al cap de los siete años, quan el seu marit torní,
4	se`n va anar a casa la tia: --Escriveta, baixa a obrir!
	--Com pot baixar a obrir, l` Escriva, si no és enlloc per aquí?
6	El rei moro se l`ha enduda set legües més lluny d`aquí.
	--Baixeu-me`n aquella capa i l`espaseta d` or fi;
8	passaré d` en porta en porta com un pobre pelegrí.--
	La segona porta que entra, ja la `n veu dalt del jardí,
10	soleta, que es pentinava amb una pinteta d`or fi.
	--Me`n vols fer caritat, Escriva, a un pobre pelegrí?
12	--Avui no pot ser, lo pobre, torneu demà al dematí,
	que anit es faran les bodes del rei moro i de mi,
14	i demà en seré mestressa del bon pa i del bon vi.--
	Sentint aquestes paraules, el rei moro ho va sentir:
16	--Amb qui parlaves, Escriva, qui hi havia per aquí?
	--Aquí n`hi havia un pobre, un pobret de Jesucrist.
18	--Fes-li caritat, Escriva, per l`amor de Jesucrist.--
	Ja li`n para taula blanca amb el bon pa i amb el bon vi;
20	mentres el pobre menjava, l` Escriveta en fa un sospir.
	--De què en sospires, Escriva, de què en sospires així?
22	--Ai, del comte, lo bon comte, que tu n`ets el meu marit!
	--Te`n volguessis venir, Escriva, te`n volguessis venir amb mi?
24	--Torna d`aquí dugues hores, que el rei moro serà adormit.
	Tu t`aniràs a la quadra i a triar el millor rossí,
26	jo me n`entraré al quarto i a mudar-me`n el vestit.--
	l, de diners, en va prendre mentres el cor li va dir,
28	i en caminaren set legües que paraula no es van dir,
	i al cap de les set legües, l` Escriveta en fa un sospir:
30	--Ai, ai, pobrets de nosaltres, que el rei moro es aquí!
	Quan se n`entraren a l`aigua, l`aigua se`ls hi va partir,
32	i a la banda del rei moro l`aigua hi va engruixudir
	i a la part de l` Escriveta l`aigua hi va disminuir.
34	--Com te la`n portes, l` Escriva, ai, traîdor del pelegrí?
	Set anys te l`he mantinguda del bon pa i del bon vi,
36	set anys te l`he vestideta, vestideta d`or més fi.
	Molt me`n reca l` Escriveta, també me`n reca el rossí
38	i més lo que porta a la falda, que és tot cosa d`or més fi.

Nota: tras los versos pares se canta el estribillo I adéu-siau, Escriveta, / i Escriveta, vols venir?

Go Back

0616:3 L` Escriveta (í) (ficha no.: 4507)

Versión de Les Masies de Voltregà (ay. Les Masies de Voltregà, p.j. Vic, Barcelona, auton. Catalunya, España). Recitada por Maria Cases i Roma. Recogida por Jaume Ayats Abeyà, Ignasi Roviró i Alemany, y Xavier Roviró i Alemany, 29/08/1989 (Archivo: GRFO; Colec.: Arxiu GRFO; cinta: 581-A). Publicada en Verdaguer - GRFO/Rebés 2002, n.º 9-A, p. 31 y GRFO CT 2002, corte 3. 044 hemist. Música registrada.

	Petiteta l`han casada la filla del mallorquí,
2	de tan petita que n`era no se`n sap calcar i vestir.
	Son marit se`n va a la guerra per deixar la`n engrandir.
4	Al cap dels set anys que hi era, a sa casa s`entorní.
	Dóna dos pies a la porta: --Escriva, baixa`m a obrir!--
6	Sa mare tota plorosa la porta li baixà a obrir.
	--¿Que no e·hi ha l`Escriva que no m`ha baixat a obrir?
8	--El rei moro la`n té presa cent cinc lleugues lluny d`aquí.
	--Doneu me la capa blanca, la que solia portir,
10	lo me`n `niré cercant limosna, del bon pai del bon vi,
	i tornaré amb l`Escriva o mai més sabreu de mi.--
12	Quan n`arriba a moreria, demana el més dret camí.
	Ja la veu a la finestra que fa punta amb un coixí.
14	--Pido limosna, senyora, del bon pa i del bon vi.
	--Torneu demà a les deu hores, o demà passat matí,
16	que ja n`haurem fet les bodes del rei moro i les de mi.--
	El rei moro se ho escoltava passejant se pel jardí.
18	--És algú de la teva terra, o bé algú del teu país?
	--Ni els ocellets que volen no hi sabrien venir!
20	--Para li la taula, senyora, del bon pa i del bon vi
	mentres el rei moro se`n va un rato a dormir.--
22	Quan els dos es troben sols, ell se`n va descobrir.

Go Back

0616:4 L`Escriveta (í) (ficha no.: 9787)

Versión de Gavàs (ant. Unarre, comc. Pallars Sobirà, Lleida, España). Recitada por Centura Faro (64a). Recogida por Palmira Jaquetti y Maria Carbó, 12/07/1926 (Archivo: OCPC; Colec.: Palmira i Carbó). Publicada en Materials-7 1997, pp. 96-97. Notación musical, p. 96. 032 hemist. Música registrada.

	Petita l`han casada, la niña del Carmesí,
2	de tan petiteta que era no se`n sap calçar i vestir.
	Son marit se`n va a la guerra per a deixar-la engrandir,
4	i al cap de los siete años lo seu marit já és aquí.
	La seu mare és delienteta per a baixar-lo a obrir.
6	--Que no hi és la Escriveta, que no m`ha baixat obrir?
	--Escriveta l`ha robada lo rei moro serraí.
8	--Ai, mare, baxeu la capa i el llibre de pelegrí,
	que me`n vui anar a buscar-la, i anc que sàpiga morir.--
10	--Primera porta que encontro del rei moro sarraí.
	--No me`n diris, l`Escriveta si em coneixerís a mi?
12	--Dispensi, lo cavallero, em sembla que és lo meu marit.
	--No me`n diris, l`Escriveta, si voldreis venir amb mi?
14	--Si per cert, lo cavallero, ja voldria ser allí.
	--Vés-te`n a l`establa, Escriva, tria-te`n el millor rossí
	. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
16	Ja en vollia passar el río, lo río se`n sobreeixi.

Go Back

0616:2 L` Escriveta (í) (ficha no.: 4506)

Versión de La Presta del Vallespir (Pyrenées-Orientales, Francia). Recogida por Jacint Verdaguer, entre 1878-1880 (Colec.: Verdaguer). Publicada en Milà 1882, n.º 205, pp. 158-159, L1 (ed. parcial) y Verdaguer - GRFO/Rebés 2002, n.º 9, p. 29-30 (Biblioteca de Catalunya, ms. 370/1, f. 23r-23v [Cc. 49]). Reeditada en Verdaguer - GRFO/Rebés 2002, n.º 9, p. 29. 058 hemist. Música registrada.

	Petita l`han casada, l` Escriveta joliu,
2	petita l`han casada, encara no se sap vestir.
	Langariguid!
	Son marit va a la guerra per la deixar engrandir,
4	al cap de la setena son marit va venir.
	Si li`n tusta la porta: --Escriva, baixa a obrir!
6	Ont ets anada, Escriva, que no em baixes a obrir?
	--Se te la n` ha menada lo moro sarraí,
8	se te la n` ha menada cent llengües lluny d`ací.
	--Jo aniré a cercar la en que sapigués morir,
10	jo cm vestiré com pobre, com pobre pelegrí,
	demanaré l`almoina en nom de Jesucrist.--
12	Primer castell que encontra, del moro sarraí:
	--Faríeu caritat, senyora, a un pobre pelegrí?
14	--Fes li` n almoina, Escriva, al pobre pelegrí,
	també dóna li beure, del bon pa i del bon vi,
16	també dóna li beure amb la tassa d`or fi.--
	A mentre que bevia, l` Escriva fa un sospir:
18	--Què sospireu, Escriva? Que sospireu per mi?
	--Bé tinc que sospirar ne, semblau lo meu marit!
20	--Vos te`n venir, Escriva, vos te`n venir a mi?--
	Ja li fa de resposta: --Ja fóssem pel camí!--
22	Rei moro n` era a l`horta, res d` això va sentir.
	--Aneu vo`n a l`estable a triar el millor rossí,
24	jo me n` iré a la cambra a triar el millors vestits.--
	Lo moro li` n dóna al darrere, los en aconseguí.
26	Passant lo pont de vidre, lo pont se li partí:
	--Tu te la`n menes, menes, traïdor de pelegrí,
28	set anys que l` he nodrida del bon pa i del bon vi,
	set anys que l` he nodrida sens me`n poquer servir!--

Notas del editor: -8b: llengües, `llegües"; -20a: pronunciació nord-oriental vos (ooberta), per "vols"; -24b mantenir l`article singular davant un nom en plural era corrent en algunes zones nord-orientals; -27b: pedregrí, al ms. [Al Romancerillo, 205 A, es canviar el nom de la dama: `Arciseta`.]

Go Back

Back to Query Form