Pan-Hispanic Ballad Project

Total: 3

0616:1 L` Escriveta (í)            (ficha no.: 3648)

Versión de Sora (ay. Sora, p.j. Vic, comc. Osona, Barcelona, auton. Catalunya, España).   Recitada por Neus Arenys (59a). Recogida por Salvador Rebés y Isabel Ruiz, 10/04/1982 (Colec.: Rebés - Ruiz). Publicada en Rebés 1994, De Balada y Lírica, 2. 3er Coloquio internacional del romancero, nº 5, p. 94.  076 hemist.  Música registrada.

     Petiteta l` han casada    que amb treball se sap vestir,
  2   son marit se`n va a la guerra    per deixar-la engrandir.
     I al cap de los siete años,    quan el seu marit torní,
  4   se`n va anar a casa la tia:    --Escriveta, baixa a obrir!
     --Com pot baixar a obrir, l` Escriva,    si no és enlloc per aquí?
  6   El rei moro se l`ha enduda    set legües més lluny d`aquí.
     --Baixeu-me`n aquella capa    i l`espaseta d` or fi;
  8   passaré d` en porta en porta    com un pobre pelegrí.--
     La segona porta que entra,    ja la `n veu dalt del jardí,
  10   soleta, que es pentinava    amb una pinteta d`or fi.
     --Me`n vols fer caritat, Escriva,    a un pobre pelegrí?
  12   --Avui no pot ser, lo pobre,    torneu demà al dematí,
     que anit es faran les bodes    del rei moro i de mi,
  14   i demà en seré mestressa    del bon pa i del bon vi.--
     Sentint aquestes paraules,    el rei moro ho va sentir:
  16   --Amb qui parlaves, Escriva,    qui hi havia per aquí?
     --Aquí n`hi havia un pobre,    un pobret de Jesucrist.
  18   --Fes-li caritat, Escriva,    per l`amor de Jesucrist.--
     Ja li`n para taula blanca    amb el bon pa i amb el bon vi;
  20   mentres el pobre menjava,    l` Escriveta en fa un sospir.
     --De què en sospires, Escriva,    de què en sospires així?
  22   --Ai, del comte, lo bon comte,    que tu n`ets el meu marit!
     --Te`n volguessis venir, Escriva,    te`n volguessis venir amb mi?
  24   --Torna d`aquí dugues hores,    que el rei moro serà adormit.
     Tu t`aniràs a la quadra    i a triar el millor rossí,
  26   jo me n`entraré al quarto    i a mudar-me`n el vestit.--
     l, de diners, en va prendre    mentres el cor li va dir,
  28   i en caminaren set legües    que paraula no es van dir,
     i al cap de les set legües,    l` Escriveta en fa un sospir:
  30   --Ai, ai, pobrets de nosaltres,    que el rei moro es aquí!
     Quan se n`entraren a l`aigua,    l`aigua se`ls hi va partir,
  32   i a la banda del rei moro    l`aigua hi va engruixudir
     i a la part de l` Escriveta    l`aigua hi va disminuir.
  34   --Com te la`n portes, l` Escriva,    ai, traîdor del pelegrí?
     Set anys te l`he mantinguda    del bon pa i del bon vi,
  36   set anys te l`he vestideta,    vestideta d`or més fi.
     Molt me`n reca l` Escriveta,    també me`n reca el rossí
  38   i més lo que porta a la falda,    que és tot cosa d`or més fi.

Nota: tras los versos pares se canta el estribillo I adéu-siau, Escriveta, / i Escriveta, vols venir?

Go Back
0616:3 L` Escriveta (í)            (ficha no.: 4507)

Versión de Les Masies de Voltregà (ay. Les Masies de Voltregà, p.j. Vic, Barcelona, auton. Catalunya, España).   Recitada por Maria Cases i Roma. Recogida por Jaume Aiats, Ignasi Roviró, y Xavier Roviró, 29/08/1989 (Archivo: GRFO; Colec.: Arxiu GRFO; cinta: 581-A). Publicada en Verdaguer - Rebés/GRFO 2002, nº 9-A, p. 31 y GRFO CT 2002, corte 3.  044 hemist.   Música registrada.

     Petiteta l`han casada    la filla del mallorquí,
  2   de tan petita que n`era    no se`n sap calcar i vestir.
     Son marit se`n va a la guerra    per deixar la`n engrandir.
  4   Al cap dels set anys que hi era,    a sa casa s`entorní.
     Dóna dos pies a la porta:    --Escriva, baixa`m a obrir!--
  6   Sa mare tota plorosa    la porta li baixà a obrir.
     --¿Que no e·hi ha l`Escriva    que no m`ha baixat a obrir?
  8   --El rei moro la`n té presa    cent cinc lleugues lluny d`aquí.
     --Doneu me la capa blanca,    la que solia portir,
  10   lo me`n `niré cercant limosna,    del bon pai del bon vi,
     i tornaré amb l`Escriva    o mai més sabreu de mi.--
  12   Quan n`arriba a moreria,    demana el més dret camí.
     Ja la veu a la finestra    que fa punta amb un coixí.
  14   --Pido limosna, senyora,    del bon pa i del bon vi.
     --Torneu demà a les deu hores,    o demà passat matí,
  16   que ja n`haurem fet les bodes    del rei moro i les de mi.--
     El rei moro se ho escoltava    passejant se pel jardí.
  18   --És algú de la teva terra,    o bé algú del teu país?
     --Ni els ocellets que volen    no hi sabrien venir!
  20   --Para li la taula, senyora,    del bon pa i del bon vi
     mentres el rei moro    se`n va un rato a dormir.--
  22   Quan els dos es troben sols,    ell se`n va descobrir.

Go Back
0616:2 L` Escriveta (í)            (ficha no.: 4506)

Versión de La Presta del Vallespir (Pyrenées-Orientales, Francia).   Recogida por Jacint Verdaguer, entre 1878-1880 (Colec.: Verdaguer). Publicada en Milá y Fontanals 1882, Romancerillo catalán, nº 205, pp. 158-159, L1 (ed. parcial) y Verdaguer - Rebés/GRFO 2002, nº 9, p. 29-30 (Biblioteca de Catalunya, ms. 370/1, f. 23r-23v [Cc. 49]). Reeditada en Verdaguer - Rebés/GRFO 2002, nº 9, p. 29.  058 hemist.  Música registrada.

     Petita l`han casada,    l` Escriveta joliu,
  2   petita l`han casada,    encara no se sap vestir.
     Langariguid!
     Son marit va a la guerra    per la deixar engrandir,
  4   al cap de la setena    son marit va venir.
     Si li`n tusta la porta:    --Escriva, baixa a obrir!
  6   Ont ets anada, Escriva,    que no em baixes a obrir?
     --Se te la n` ha menada    lo moro sarraí,
  8   se te la n` ha menada    cent llengües lluny d`ací.
     --Jo aniré a cercar la    en que sapigués morir,
  10   jo cm vestiré com pobre,    com pobre pelegrí,
     demanaré l`almoina    en nom de Jesucrist.--
  12   Primer castell que encontra,    del moro sarraí:
     --Faríeu caritat, senyora,    a un pobre pelegrí?
  14   --Fes li` n almoina, Escriva,    al pobre pelegrí,
     també dóna li beure,    del bon pa i del bon vi,
  16   també dóna li beure    amb la tassa d`or fi.--
     A mentre que bevia,    l` Escriva fa un sospir:
  18   --Què sospireu, Escriva?    Que sospireu per mi?
     --Bé tinc que sospirar ne,    semblau lo meu marit!
  20   --Vos te`n venir, Escriva,    vos te`n venir a mi?--
     Ja li fa de resposta:    --Ja fóssem pel camí!--
  22   Rei moro n` era a l`horta,    res d` això va sentir.
     --Aneu vo`n a l`estable    a triar el millor rossí,
  24   jo me n` iré a la cambra    a triar el millors vestits.--
     Lo moro li` n dóna al darrere,    los en aconseguí.
  26   Passant lo pont de vidre,    lo pont se li partí:
     --Tu te la`n menes, menes,    traïdor de pelegrí,
  28   set anys que l` he nodrida    del bon pa i del bon vi,
     set anys que l` he nodrida    sens me`n poquer servir!--

Notas del editor: -8b: llengües, `llegües"; -20a: pronunciació nord-oriental vos (ooberta), per "vols"; -24b mantenir l`article singular davant un nom en plural era corrent en algunes zones nord-orientals; -27b: pedregrí, al ms. [Al Romancerillo, 205 A, es canviar el nom de la dama: `Arciseta`.]

Go Back
Back to Query Form