Pan-Hispanic Ballad Project

Total: 3


0937:2 Mort de l`enamorada (á-a)            (ficha no.: 7895)

Versión de Cataluña s. l. (España).   Documentada en o antes de 1882. (Colec.: Milà i Fontanals, M.). Publicada en Milá y Fontanals 1882, nº 337A, pp. 319-322.  048 hemist.  Música no registrada.

     Yo m` en pujo costa amunt    amunt la costa solana,
  2   quant ne soch á mitx camí    sento una veu prima y clara,
     y en la veu m` ha aparegut    qu` es la meva enamorada,
  4   yo m` en torno costa avall,    avall la costa solana.
     Nos posem á conversá    de las penas qu` el cor passa;
  6   tant y tant vam conversá    qu` ella á plorá s` en posava.
     Yo li dono un anell d` or    de la pedra virolada,
  8   ella `m dona un mocadó    tot guarnit d` or y de plata.
     Yo m` en torno costa amunt    amunt la costa solana,
  10   quant ne soch á mitx camí    sento tocá las campanas.
     En trovava un meu amich,    amich meu de confiansa:
  12   --Amich, per essé amich,    per qui tocan las campanas?
     --Per essé amich t` ho diré,    per la teva enamorada.
  14   --Amich, per essé amich,    mentida te n` has pensada.--
     Yo m` en torno costa avall,    avall la costa solana,
  16   m` en torno girá `l cavall,    tot dret á ca-seva anava.
     Yo m` en pujo escala amunt    com si fos amo de casa,
  18   quant en el quarto vaig sé    ya la veig amortallada;
     tant y tam vaig suplicá    la cara s` en destapava.
  20   Yo m` en hi jonollo als peus    als peus m` en hi jonollava.
     --Aneu, aneu, jovenet,    sinó es una será un` altre.
  22   --Ay de donzellas com vos    no s` en trovarían gayres.
     --Aneu, aneu, jovenet,    que `m faríau condenarme,
  24   que yo m` en so `nat del mon,    del mon yo m`en soch anada.--

Notas de Milà: -1b y -9b munt á l. c. s; -2a y -10a Q. n. s. dalt de la costa {I(Corrección de E); -4b y -15b vall de l. c. s.; -8a Yo li dono u. m. (Corrección de B); -16 á -18 y -21 (adición de B); --22a Que d. d. c. v.
Título original: La Muerte de la novia.

Go Back
0937:3 Mort de l`enamorada (á-a)            (ficha no.: 7896)
[Cont. con ...?, contam.]

Versión de Cataluña s. l. (España).   Documentada en o antes de 1882. (Colec.: Milà i Fontanals, M.). Publicada en Milá y Fontanals 1882, nº 37A, pp. 47-48.  034 hemist.  Música no registrada.

    
Valdría mes sé soldat,    peleyarne nit y dia
  2  
que no posá l` amor    ab cap viuda ni cap nina.
    
Yo parlo per mi mateix    l` he posat ab una nina,
  4  
m` en ha menat enganyat    diguem qu` ab mi `s casaría.
    
La culpa ella no la té,    yo tampoch li donaría,
  6  
la té son pare y sa mare    que no volen qu` ab mi visca.
    
Puig que Deu ho ha volgut    ella es morta á l` altre vida.
  8   Al punt de la mitja nit    sí n` es hora retirada
     m` en aniré á la sepultura    ahunt ella es enterrada.
  10   Me li ajonollo als peus    en passo lo Sant Rosari,
     mentres li estava passant    á la Verge suplicava:
  12   --O vos, Verge del Rosé,    vos que sou tan soberana,
     entre dos enamorats    ya n` obresiu un miracle.--
  14   El miracle ya es obrat,    la difunta ab ell parlava:
     --Aixeca `t, lladre traydó,    que la mort me n` ets causada,
  16   com si no `n `gués costat re    á mon pare y á ma mare,
     al pare per darme pa,    á la mare per criarme.--

Notas de Milà: -4 N` he anat content y e. (correccion de D); -17 Adicion de D.
Nota: la versión comienza con otro romance aun sin identificar.

Go Back
0937:1 Mort de l`enamorada (á-a)            (ficha no.: 7894)

Versión de Riudeperes (ay. Calldetenes, p.j. Vic, comc. Osona, Barcelona, auton. Catalunya, España).   Recogida por Jacint Verdaguer, (Colec.: Verdaguer). Publicada en Verdaguer - Rebés/GRFO 2002, nº 38, p. 79 (Materials de M. Aguiló 28-IX, doc. 10 [MM. 71]).  044 hemist.  Música registrada.

     Un dematí me`n lleví,    matinet a punta d`alba,
  2   poso la brida al cavall,    costa amunt jo me n`anava.
     Quan ne som un tros amunt,    en sento una veu clara,
  4   se`m posa una espina al cor:    en serà l`enamorada?
     Quan ne som un tros amunt,    ja la`n veig que eixir-ne anava,
  6   ens posem a enraonar    los treballs que el cor passava.
     --Ai, jove, me`n tinc d`anar,    que la mare m`ha cridada.--
  8   Jo ja me`n vaig cap amunt,    i cap amunt se n`anava.
     En trobo un meu amic,    meu amic de confiança.
  10   --Me`n diries, mon amic,    per qui toquen les campanes?
     --Les toquen pel teu amor,    pe` la teva enamorada.--
  12   Quan ne som allà al davant,    ja en vaig sentir un gran llanto,
     me`n pujo escala amunt    com si jo en fos de la casa,
  14   poso l`alma sobre el llit:    --Teresa, com va la gana?
     --Malament, lo meu promès,    esta nit m`han combregada.
  16   Vés-te`n a dalt del terrat,    allí trobaràs la mare,
     digué`s que et doni les claus,    les claus de la meva caixa.
  18   En el primer calaixó    trobaràs les arracades,
     en el segon calaixó    trobaràs tot lo que em daves.
  20   Les sabates amb taló    són al replà de l`escala,
     los vestits que em feies fer    encara són a cal sastre.
  22   --Teresa, no ho digues pas,    no digues això encara!--

Go Back
Back to Query Form