Pan-Hispanic Ballad Project

Total: 4

0939:3 El tinent de guerra (é-a)            (ficha no.: 7890)

Versión de Cataluña s. l. (España).   Documentada en o antes de 1882. (Colec.: Milà i Fontanals, M.). Publicada en Milá y Fontanals 1882, nº 363A, pp. 340-341.  040 hemist.  Música registrada.

     A l` edat dels qators` anys    en varen cridá á la guerra,
  2   a quinze mi fan aná    y á setze ya `n som alferes,
     al desaset capitá    y al devuyt tinent de guerra;
  4   y an que fos el general,    el meu cor may se m` alegra
     per que sempr` esuch pensant    am `quella hermosa donzella.
  6   No hi dupteu, els meus amichs,    un disgust sempres `acerca;
     el meu cor sempre m` en diu,    el meu cor sempre m` endeya
  8   mira que la casaran    aquella hermosa donzella.
     Puig que Deu ho ha volgut    so tornat á casa meva;
  10   a la edat dels dinou anys    ya `n varen plegá las guerras.
     Un dia m` en passejava    per els carres de Manresa,
  12   y passant pel seu carré    ya l` en veig á la finestra.
     Ab un senyal que té al front    yo ab aixó la vaig coneixe.
  14   Yo li demano l` amor,    m` en diu que la te promesa
     ab un soldat de cavall    que va vestit de lliurea.
  16   M` ha donat un mocadó    tot voltat de seda verda.
     --Molts rosaris he passat    y he pensat en vos, donzella.
  18   De dos camins que n` hi ha    amor, quin voleu que prenga:
     si pendré el de festejá    ó el d` anar m`en á la guerra.
  20   --En jove, feu com volgueu,    que yo d`aixó no-os goberno.--

Nota y variante de Milà: -4a y encara q. f. tinent (corrección de B) -9b m` en s. t. á la m.; -15b q. m` ha v. d. l.
Título original: Despues de la guerra.

Go Back
0939:1 El tinent de guerra (é-a)            (ficha no.: 7888)

Versión de Barcelona s. l. (Barcelona, auton. Catalunya, España).   Recogida por Jacint Verdaguer, (Colec.: Verdaguer). Publicada en Verdaguer - Rebés/GRFO 2002, nº 35, p. 74 ((Materials de M. Aguiló 7-VI, doc. 2 [MM. 74]).  058 hemist.  Música registrada.

     Quan jo n`era petitet    quan n`era un jove tendre
  2   comencí d`enraonar    amb una hermosa donzella.
     A l`edat dels tretze anys    casar-me volia amb ella,
  4   a l`edat dels catorze anys    ja n`han cridades les guerres,
     a quinze ens hi fan anar,    a setze ja som alferes.
  6   Ni per ser-ne oficial,    jo mai no vivia alegre,
     tant de dia com de nit,    per la gent, tota me deia:
  8   --Mira, te la casaran,    aquella hermosa donzella,
     mira, te la casaran mentres    seràs a la guerra.
  10   --Ai, això no ho creuré, no,    mentres que els meus ulls no ho vegen,
     això serà un disgust.--    L`endemà n`era un diumenge,
  12   me`n vaig a missa major    per veure si a cas la veia.
     A l`entrar-ne`n a l`església    en prenguí aiga beneita,
  14   pujo església amunt,    en poso els genolls en terra.
     Mentre feia oració,    girava els ulls endarrere,
  16   ja la`n veig que porta al cap    un pom de cintes vermelles,
     en porta unes grans joies,    com una gentil promesa.
  18   Baixo església avall    amb lo cor ple de tristesa,
     a l`eixir-ne del portal    n`encontrí la mare seva,
  20   ja la`n vaig a saludar    com acostumava fer-ho.
     Mentre estava saludant-la    passa una hermosa donzella.
  22   --No em diríeu pas qui és    aquella hermosa donzella?
     --No us burleu de mi, Josep,    que n`és la meva Teresa.
  24   --Llicència jo vos demano    per poder parlar amb ella.
     --Aneu a casa, Josep,    que la trobareu soleta.--
  26   Al baixar-ne de cavall    ella ja n`ix en finestra,
     ella se`n posa a plorar,    jo en plorava molt més que ella.
  28   --Malhagen les confiances,    són més altes que l`estrella,
     que mon pare m`ha casada    i també la mare meva.--

Título original: Després de la guerra.

Go Back
0939:2 El tinent de guerra (é-a)            (ficha no.: 7889)

Versión de Vilanova de Sau (ay. Vilanova de Sau, p.j. Vic, comc. Osona, Barcelona, auton. Catalunya, España).   Recitada por Joan Tresserres i Comajoana. Recogida por Jaume Aiats, Ignasi Roviró, y Xavier Roviró, 01/07/1983 (Archivo: GRFO; Colec.: Arxiu GRFO; cinta: 200-B). Publicada en Verdaguer - Rebés/GRFO 2002, nº 35-A, p. 75 y GRFO CT 2002, corte 20.  046 hemist.   Música registrada.

     Quan jo n`era petitet,    petitet, un jove tendre,
  2   jo en vaig infundar l`amor    amb una hermosa donzella.
     I a l`edat dels catorze anys    el rei n`ha cridat les guerres.
  4   Jo ja me`n vaig Ver d`anar,    me`n vaig Ver d`anar a la guerra;
     lo que em sap més greu a mi    és deixar-ne la promesa.
  6   --I ara te la`n casaran    mentres tu en siguis a la guerra.
     --Amic meu, no em diguis això,    que un disgust sempre s`hi acerca
  8   i això és com un pagès    que en sembri en dolenta terra,
     que si n`hi fa del bon blat    no hi cull només que nielles.--
  10   Oi, i al cap dels set anys    el rei n`ha plegat les guerres;
     cadascú porà tornar,    cadascú a les seves terres:
  12   els casats amb les mullers,    els fadrins amb les donzelles.
     Ja me`n baixo carrer avall    cap a casa la promesa,
  14   ja la`n veig en el portal    molt tristeta em sembla ella.
     Ja li`n dono el déu-vos-guard:    --Sous casada o bé promesa?
  16   --Casadeta jo no    som,    de promesa bé m`ho penso.
     --I amb qui us heu promès vós,    i amb el qui us vàreu prometre?
  18   --Amb un soldat    de cavall,    fa set anys que és a la guerra.
     --No n`és a la guerra, no,    que és aquí a vostra presència.
  20   --Jo per vós gran jovenet    som fet moltes prometences,
     som promès passar els rosaris,    dotze grans catorze denes;
  22   som promès anar descalça    i amb una santa molt vella,
     Mare de Déu dels Desemparats    patrona de les donzelles.--

Nota del editor: -11a porá, `podrà`.
Título original: Després de la guerra.

Go Back
0939:1 El tinent de guerra (é-e+é-a)            (ficha no.: 3658)

Versión de Molló (ay. Molló, p.j. Puigcerdà, comc. Ripollès, Girona, auton. Catalunya, España).   Recitada por Engràcia Vilarrodà i Diumenge (64a). Recogida por Salvador Rebés y Isabel Ruiz, 04/08/1982 (Colec.: Rebés - Ruiz). Publicada en Rebés 1994, De Balada y Lírica, 2. 3er Coloquio internacional del romancero, nº 17, pp. 102-103.  046 hemist.  Música registrada.

     Quan jo n`era petitet    n`era un jove gras i tendre,
  2   ja em vaig enfundar l`amor    en una hermosa donzella,
     i als deu anys a festejar,    i als dotze a casar-me amb ella;
  4   els seus no ho han volgut    perquè diu que és massa tendre.
     Puix que Déu ho ha volgut    són declarades les guerres.
  6   I als quinze m`hi han fet anar,    i als setze ja n`era alferes,
     i als disset capità ras,    i als divuit tinent de guerra,
  8   tinent de guerra oficial,    que el meu cor mai viu alegre.
     I un amic meu sempre em diu,    i un amic meu sempre em deia:
  10   --Mira, te la casaran,    aquella hermosa donzella.
     --Amic meu, no em diguis això,    que un disgust sempre s`encerta.--
  12   Ja en repiquen els timbals,    cadascú a les seves terres,
     i els casats amb les mullers,    i els fadrins amb les donzelles.
  14   Jo també me`n vaig anar    amb la hermosa donzella,
     si la n`he trobada jo    a la porta de la iglésia,
  16   amb el rosari en els dits,    i amb els ulls baixos en terra.
     --Déu la guard, la dolça amor,    casada, viuda o donzella?
  18   --Casadeta no en sóc jo,    però l`amor la tinc promesa.
     Al que l`he promès això,    n`es molt lluny d`aquestes terres,
  20   que si ell en pot tornar,    jo n`he fet moltes promeses:
     n`he promès de portar dol    un any o catorze mesos,
  22   i he promès de dejunar    tota una Santa Quaresma.
     --No está lluny com vós penseu,    que és a la vostra presència.--

Nota de los editores: -14b en aquest cas, la informadora no apostrofa l `article, és a dir, tampoc no fa la sinalefa. [Recogida , en masía "Rodà".]

Go Back
Back to Query Form